Com s'ho feia Bin Laden per enviar e-mails sense tenir internet
Escrivia en un ordinador sense connexió a la xarxa, per no ser localitzat. Després un missatger de confiança portava l'arxiu a algun cibercafè apartat per enviar el text al destinatari
BarcelonaOssama Bin Laden escrivia correus electrònics que viatjaven per carretera. És el que han descobert els investigadors americans que analitzen la informació trobada a la casa del Pakistan on agents dels EUA van localitzar i matar el líder d'Al-Qaida.
Segons han explicat a l'agència Associated Press fonts antiterroristes que reclamen l'anonimat, Bin Laden tenia clar que no podia tenir ni utilitzar internet perquè hauria estat molt més fàcil localitzar-lo. I tot i així va escriure molts 'correus electrònics', localitzats després del seu assassinat a casa seva.
Per aconseguir-ho s'havia empescat un sistema mixt que combinava les noves tecnologies amb la utilització del vell mètode dels missatgers personals fidels dels homes poderosos de la història. El text naixia al seu ordinador, sense connexió a internet, on ell escrivia instruccions, plans i consignes. Després el gravava en un petit arxiu informàtic i el donava al missatger, que anava fins a un cibercafè apartat de la casa del líder i, des d'allà, ho enviava al destinatari. La resposta viatjava de la mateixa manera.
Ara, un cop localitzada tota aquesta informació i una llista d'adreces de correu electrònic al qual enviava els seus escrits, els investigadors americans ja demanen a les companyies de comunicacions informació que els permeti fer un altre pas, tot i que suposen que moltes d'aquestes adreces hauran canviat arran de l'assassinat de Bin Laden.
Una de les coses que han descobert els americans analitzant la documentació trobada és que el líder d'Al-Qaida va continuar donant instruccions personalment molt temps quan ja es considerava que havia traspassat la direcció operativa al seu lloctinent, Ayman al-Zawahri.
Els arxius confiscats ajudaran els EUA a investigar la xarxa i també obligarà els terroristes a canviar els seus hàbits i mètodes. Els investigadors esperen que aquest procés els aboqui a un temps de desconcert que els faci cometre errors i que els converteixi en més vulnerables i fàcils de descobrir.
