Ultimàtum de la UE a Londres
Brussel·les exigeix més claredat a Theresa May en les demandes sobre la frontera irlandesa
LondresLa Unió Europea (UE) ha donat de temps al Regne Unit fins avui a la nit perquè presenti una proposta clara de modificacions en la salvaguarda de la frontera d’Irlanda del pacte de retirada de la UE, per intentar salvar l’acord que es va aprovar al novembre entre les dues parts i dur a terme un Brexit ordenat. El protocol nord-irlandès de l’acord de divorci és l’escull que manté encallada la solució definitiva i, quan falten quatre dies perquè es torni a votar al Parlament, de moment res fa pensar que la primera ministra britànica, Theresa May, aconsegueixi que la cambra l’aprovi.
A la capital comunitària, ahir no van confirmar la idea de l’ultimàtum, però sí que es van llançar pressions de tota mena després que l’última ronda de converses no hagi donat cap mena de fruit. Segons informa Júlia Manresades de Brussel·les, dimarts es van reunir el negociador de la part comunitària, Michel Barnier, amb Geoffrey Cox, el fiscal general del Regne Unit, però la trobada no va arribar a bon port.
Dilluns vinent, vint-i-quatre hores abans de la votació clau, Cox ha de presentar al Parlament el seu dictamen legal informant sobre si la UE ha acceptat o no les demandes que la cambra pretenia introduir o si les hipotètiques modificacions que encara es puguin introduir en les pròximes hores satisfan aquestes mateixes expectatives.
Reunions tècniques
Les discussions van ser “difícils” i no “es va identificar cap solució que sigui coherent amb l’acord de retirada o el protocol sobre la frontera amb Irlanda del Nord”, van assegurar fonts de la UE poc després de la reunió entre Barnier i Cox. El negociador britànic encara no ha tirat la tovallola, amb tot. Ahir va afirmar als Comuns que “les converses es reprendran aviat”, una afirmació que va matisar lleugerament el portaveu en cap de la Comissió Europea, Margaritis Schinas, dient també ahir a Brussel·les que el Regne Unit i la UE estaven immersos en “reunions tècniques”. Com de costum, Schinas va recordar que tant Jean-Claude Juncker, president de la Comissió, com Donald Tusk, president del Consell, estan permanentment disponibles per trobar-se amb la premier britànica.
La pressió sobre el Regne Unit també la va exercir ahir la ministra per a Afers Europeus francesa, Nathalie Loiseau, assegurant a la BBC: “Estem esperant una proposta sostenible i clara” de Londres relativa al protocol nord-irlandès. Una proposta que no passa per la demanda britànica d’un mecanisme unilateral d’eliminació de la salvaguarda sobre la frontera. “Qualsevol cosa que anés en aquesta direcció -va dir Loiseau- eliminaria la garantia, no en donaria tampoc cap per al manteniment del procés de pau, ni asseguraria que no hi hagués una frontera física entre el nord i el sud de l’illa”. Cox va contestar aquestes declaracions des del Parlament. “Estic sorprès amb els comentaris que s’han anat repetint les últimes 48 hores sobre el fet que les nostres propostes no són clares. Són clares com la llum del dia, i les continuem discutint”. Potser es discuteixen, però ara per ara no arriben enlloc. En tot cas, la paradoxa és que si finalment el 29 de març, o més endavant en cas de pròrroga, el Regne Unit marxa de la UE sense acord, l’establiment de fronteres dures a Irlanda per controlar la circulació de béns seria inevitable.
A la pressió francesa s’hi va sumar la del primer ministre irlandès, Leo Varadkar. Des de Dublín, a preguntes dels mitjans de comunicació, va afirmar que “el problema del Brexit, una [possible] frontera dura a l’illa amb la interrupció del comerç i de l’economia, són problemes creats per la Gran Bretanya. Segurament són ells els que han d’anar més enllà, amb noves concessions i ofertes per mitigar el dany que estan creant”.
Una possible sortida és el camí que ahir va començar a explorar el líder laborista, Jeremy Corbyn, per establir un consens ampli a la cambra amb l’objectiu d’un Brexit tou, que integrés el Regne Unit dins la unió duanera, una alternativa que May sempre ha rebutjat, com també l’ala dura dels conservadors.
Amb aquesta possibilitat agafant volada les últimes hores, el ministre d’Economia de May, Philip Hammond, va demanar ahir als diputats més radicalment euroescèptics del seu partit que donin suport al pacte en la votació de dimarts.
Hammond va admetre que “si l’acord de la primera ministra no s’aprova, és probable que els Comuns votin prorrogar la sortida de la UE, per no deixar-la sense un acord i, a partir d’aleshores, és molt incert tot el que pugui passar. Inevitablement, entrarem en un territori desconegut i s’haurà de forjar un consens, i això suposarà compromisos”. I el de la unió duanera en què ja treballa Corbyn sembla el més factible; un Brexit, en resum, molt tou. Ara mateix, el que sembla segur és el nou fracàs de May dimarts al Parlament.
