Barah Mikail: “Actualment ja hi ha una guerra diplomàtica amb l’Iran”

BarcelonaÉs la pregunta del milió: ¿la tensió creixent entre l’Iran i Occident pot acabar en guerra?

Depèn de què entenguem per guerra. Actualment ja hi ha una guerra, diplomàtica: hi ha un grup de països, encapçalats pels Estats Units, que tenen l’objectiu de debilitar l’Iran. La situació de tensió és tremenda. Ho veiem des de fa temps: els intercanvis d’amenaces són freqüents, com també les sancions, les intimidacions i els intents de desacreditar i desestabilitzar el bàndol contrari.

¿Descarta, doncs, un escenari de guerra convencional?

Ara per ara, se’m fa difícil d’imaginar una guerra directa entre els Estats Units i l’Iran. Sincerament, ho veig lluny. Arribar a aquest extrem seria un desastre, sobretot per als iranians. L’Iran mostra un discurs valent, aparentment sense por d’arribar a límits extrems, de respondre-hi i d’actuar. Però crec que saben que una guerra els perjudicaria especialment. Potser per aquest motiu Teheran sempre s’acaba mostrant disposat a negociar.

Però, des del principi, Trump ha situat l’Iran com un dels principals enemics.

De Trump s’ha de tenir molt clar que és un proisraelià total. I el principal enemic d’Israel és l’Iran. Israel, per la seva banda, és un dels principals socis dels Estats Units a la regió. Si Washington dona suport en aquesta rivalitat al govern israelià, consolida la seva influència a la zona a través d’Israel. No només geoestratègicament, sinó també en venda d’armes... per exemple a l’Aràbia Saudita, un altre aliat que és al mateix bàndol i que té com a enemic comú Teheran.

En les últimes setmanes, el Regne Unit ha tingut un paper destacat en aquests episodis de crispació.

Al final, el Regne Unit és un aliat històric dels Estats Units, però ara es poden acostar encara més per dos motius. En primer lloc, perquè quan es materialitzi el Brexit i s’allunyin de la Unió Europea crec que els britànics necessitaran un fort suport dels Estats Units per superar el període de transició. En segon lloc, cal tenir present que Boris Johnson té una bona relació amb Donald Trump. Si finalment es converteix en primer ministre, els llaços entre els dos països s’estrenyeran i, consegüentment, la pressió dels britànics contra els iranians també pot augmentar.

¿I sobre les respectives detencions de vaixells, què en pensa?

Al final no deixa de formar part d’aquesta dinàmica d’intimidació i d’amenaça. Posen a prova la seva força i també les intencions del contrincant. Tu em requises un vaixell? Doncs jo te’n requiso un altre.