Barcelona acull un tribunal popular per jutjar els crims a les fronteres europees

El Tribunal Permanent dels Drets dels Pobles denuncia les violacions dels drets dels migrants

De la mateixa manera que als anys 70 es va establir la categoria de "crims de guerra", els moviments socials s'han organitzat perquè les vulneracions dels drets dels migrants a les fronteres europees es reconeguin com a "crims de frontera". El Tribunal Permanent dels Drets dels Pobles celebra aquest cap de setmana una audiència amb juristes de reconegut prestigi internacional que estudiaran casos concrets d'abusos a la frontera sud, incidint sobretot en les dones, els menors i la diversitat sexual. L'objectiu és posar sobre la taula noves categories jurídiques que permetin acabar amb la impunitat dels estats, que han convertit les fronteres en "territoris de no-dret".

El tribunal treballa sobre el concepte de "necropolítiques", és a dir, les polítiques que tenen com a resultat la mort de persones. Entre les juristes convidades hi ha la britànica Bridget Anderson, especialista en migració i mercat laboral, l'advocada penalista Laia Serra, reconeguda en l'àmbit dels drets humans i no discriminació, Patricia Rejudo, professora de dret internacional de la Universidad Complutense de Madrid, i Staasa Zajovic, activista pacifista i membre del moviment LGTB de Montenegro. El tribunal escoltarà testimonis que denuncien les vulneracions de drets i emetrà unes consideracions que, juntament amb les conclusions de les anteriors audiències del tribunal celebrades a Barcelona, París i Palerm, seran la base per a una sentència que es dictaminarà a la sessió final que acollirà Londres.

"Vivim un moment en què el capitalisme, lligat al patriarcat i les polítiques colonials que repunten, obliga més gent a marxar de casa seva. La vida de les persones té un valor mercantil: si no vals res et deixen morir, quan no et maten", ha denunciat a la presentació de l'audiència Juan Hernández Zubizarreta, de l'Observatori de Multinacionals a l'Amèrica Llatina.

El tribunal s'inscriu en el que la seva coordinadora, Simona Fraudatario, ha defensat com "la justícia ètica, una síntesi entre la normativa existent i el dret que hauria de ser", i ha recordat que el delicte de "deixar morir la gent al mar" no està tipificat als codis penals, per la qual cosa cal "treballar per una concepció evolutiva del dret que miri cap al futur".

Més morts a la frontera sud

La frontera sud d'Espanya serà al centre dels debats. Com ha recordat Jara Henar, de la plataforma Stop Maremortum, "les arribades aquest any s'han multiplicat per dos, però el nombre de morts s'ha multiplicat per quatre". A la sessió de diumenge el tribunal analitzarà les diferents formes de violència tant a les tanques de Ceuta i Melilla com als centres d'internament d'estrangers o les expulsions en calent des de terra i mar.

La dona, doblement discriminada

La perspectiva de gènere ha d'impregnar totes les sessions. S'abordaran els abusos que pateixen les dones en el trànsit migratori des de Nigèria i Eritrea fins a Grècia, la violència en l'àmbit laboral, i també la discriminació per islamofòbia i homofòbia. "Les dones migrades assumim el treball de cures i som la mà d'obra barata perquè altres dones puguin anar a treballar fora de casa", ha recordat Fathou Secka, de la xarxa de dones migrades, que també ha denunciat com la llei d'estrangeria sotmet la dona fent-la dependent del marit o el pare, per exemple, en els reagrupaments familiars. També es farà èmfasi en la situació dels menors no acompanyats, que segons Fatima Zouiri, del Espacio del Inmigrante, "estan sota tutela d'institucions que els haurien de protegir però també acaben vulnerant els seus drets".

David Llistar, director de cooperació internacional de l'Ajuntament de Barcelona, ha anunciat que estan treballant per organitzar al desembre una trobada de ciutats santuari dels Estats Units i ciutats refugi europees per liderar un moviment municipal contra l'actual deriva política europea.

Més continguts de