Bèrgam, de zona zero a ciutat immune al coronavirus

La ciutat italiana va ser de les més afectades del món en la primera onada i ara té poques infeccions

Ningú a Bèrgam ha pogut oblidar encara els camions de l'exèrcit carregats de taüts que van travessar la ciutat una nit de març, després que els forns crematoris locals es col·lapsessin. És la imatge de la pandèmia a Itàlia i està gravada a foc en el record dels habitants d'aquesta ciutat, zona zero del coronavirus a Europa.

Més de vuit mesos després, mentre la segona onada devora el sud d'Itàlia, Bèrgam, amb 242 casos positius en les últimes 24 hores, registra menys infeccions en comparació amb altres regions del país, però també amb altres províncies de la mateixa Llombardia, que ha tornat a ser una de les zones més castigades, amb més d'un terç del total de morts de país. Una xifra dramàtica que no baixa i que aquest dijous va batre un nou rècord amb 993 morts, el nombre més alt des de l'inici de la pandèmia.

"Durant la primera onada, Bèrgam va ser el territori més colpejat pel virus, i aquesta circumstància, des del punt de vista epidemiològic, ha comportat una certa immunitat col·lectiva", explica a l'ARA el doctor Alberto Zucchi, cap del servei d'epidemiologia de la ciutat. "Tècnicament", aclareix, "no es pot parlar d'immunitat de ramat, perquè això vol dir que el contagi ha arribat al 80 o 90% de la població, però estem en nivells molt elevats".

Un estudi de l'Institut Mario Negri de Bèrgam, publicat a The Lancet, assenyala que la ciutat llombarda ha sigut una de les més afectades pel coronavirus al món, amb una prevalença de casos positius del 38,5%, molt més gran que la de Nova York (19,9%), Londres (17,5%) o Madrid (11,3%). I això malgrat que els investigadors calculen que prop del 90% de les infeccions no van ser diagnosticades. Segons la investigació, un 38,5% dels 423 voluntaris que es van sotmetre al maig a una PCR o un test per detectar anticossos van resultar positius. I en algunes petites localitats de la vall Seriana, com Nembro i Alzano, on a la primavera morien mig centenar de persones al dia, un de cada dos ciutadans ha estat en contacte amb el virus.

Pietro Brambillasca, anestesista de l'Hospital Joan XXIII de Bèrgam, recorda el tsunami de la primera onada: el 29 de març van arribar a registrar 499 ingressos per covid-19, i tres dies més tard 94 persones van entrar a l'UCI. Tot això en un centre sanitari amb 900 llits. "Al mes de març, els pacients que arribaven al nostre hospital estaven molt greus. Actualment la situació és una mica millor, potser perquè la població ha patit personalment, i per tant sap com ha de comportar-se, o potser perquè hi ha una immunitat parcial cap al virus, que no som capaços de mesurar i que no s'ha demostrat, perquè els anticossos poden durar poc temps ", apunta. Brambillasca reconeix que el virus a Bèrgam "circula molt menys que a la part occidental de la regió, i al voltant de dos terços dels llits estan ocupats per pacients d'altres províncies".

A la primavera, a prop de 5.000 bergamascos van ser ingressats en hospitals fora de la província, i fins i tot fora de la Llombardia. Ara, les ambulàncies amb pacients covid de Milà traslladen els malalts directament a Lodi, Cremona o Bèrgam.

La possible immunitat dels pobles i ciutats que van registrar més víctimes a la primavera els hauria permès mantenir a ratlla la corba a la tardor, però els experts no subestimen el factor psicològic dels que van viure en primera persona els mesos més durs de la pandèmia. "A l'estiu, la meva dona i jo vam ser una setmana de vacances en un poble del centre d'Itàlia i ens va sorprendre que gairebé ningú portava mascareta i tots anaven al restaurant tranquil·lament. Era com ser en un país que no havia viscut una pandèmia", alerta el doctor Zucchi. "Quan explicava a altres persones que a Bèrgam l'exèrcit va haver de traslladar fora de la ciutat els taüts perquè no hi havia lloc als cementiris, em miraven com si estigués explicant una pel·lícula".

L'expert, que va superar el covid-19 a la primavera, defensa que la ciutat ha mantingut el "respecte rigorós" de les mesures anticontagi perquè pràcticament tots han perdut algú pròxim o coneixen algú que ha estat greument malalt. "La por i les experiències de vida dramàtiques comporten una atenció més gran, i això ha contribuït a fer que la difusió de virus durant aquesta segona onada hagi sigut molt més continguda".