TRES ANYS DE LES REVOLTES

Bernardino León: "A Síria la solució ha de ser política"

L'enviat especial de la UE per la Primavera Àrab destaca la frustració d'aquells que pensaven que els canvis serien molt ràpids

Bernardino León (Màlaga, 1964) és un diplomàtic forjat al ministeri d'Afers Estrangers i a la Moncloa quan governava José Luis Rodríguez Zapatero. Ara s'ocupa de les relacions entre la UE i els països de la Primavera Àrab i, quan fa tres anys de l'esclat d'aquella onada revolucionària, aquest diplomàtic reconeix que la frustració impera i que res és tan ràpid com alguns van imaginar.

Què queda de la Primavera Àrab?

A tot el món queda una sensació de frustració. Com passa en tots els processos revolucionaris, tothom pensava que els canvis serien molt ràpids i ara veuen amb impotència que l'economia no funciona i que és difícil acordar un projecte polític. Però de vegades oblidem que construir la democràcia a Europa va costar segles! Suïssa o Dinamarca van arrencar la seva democratització el 1850 i la van consolidar el 1950.

La situació és especialment preocupant a Egipte...

És el país que té més influència a la regió i on la polarització és més acusada. El cop de l'estiu va acabar de fragmentar la societat egípcia i els moviments democràtics que volien fer caure el president Mursi. Ara cadascú té la seva visió i el que caldria és recuperar un projecte conjunt de societat. Hi ha un punt fonamental que és la reconciliació. Tots els egipcis, d'un bàndol o un altre, són ciutadans del mateix país i han de trobar la manera de conviure-hi.

Com a enviat de la UE va tenir contactes amb el mateix Mursi, empresonat. Què es van dir aleshores?

La UE continua sent un dels pocs actors que parla amb les dues parts, amb el govern i amb els Germans Musulmans. Bona part dels líders de la germandat són a la presó i la UE ha demanat reiteradament el seu alliberament. A Mursi li vam advertir que sense un consens, sense incloure algunes forces de l'oposició, seria molt difícil fer front als reptes del país. Avui el missatge és el mateix: cal trobar una manera d'incloure. Però no incloure qualsevol, no els que no tenen una visió democràtica i oberta de la societat, no els que no volen actuar com a partits polítics moderats. Només un estat inclusiu, modern i democràtic permetrà al país fer front als reptes polítics, econòmics i de seguretat.

¿L'acord aconseguit a Tunísia entre el govern islamista i l'oposició laica seria un bon model?

Hem avançat molt els últims dies, jo mateix he estat treballant a Tunis i el consens per nomenar un nou primer ministre és a prop, cosa que podria obrir la porta a una nova Constitució i a unes eleccions. Aquest acord seria de gran importància per a Tunísia i per a la regió. Mostraria a tothom que aquest projecte comú de societat entre islamistes moderats i liberals és possible.

La gran taca negra de la Primavera Àrab és Síria, on ara sembla que Occident deixa cada cop més sols els combatents rebels en la seva lluita contra Baixar al-Assad…

La comunitat internacional no vol reduir el suport als rebels, el que vol evitar és que les armes que envien alguns països per promoure la democràcia, per lluitar contra una dictadura tan terrible com la del president Al-Assad, no caiguin en mans d'elements d'Al-Qaida. També ens preocupa la fragmentació entre l'oposició, que debilita la causa de la democràcia i, al final, beneficia el règim. La solució ha de ser política i cal que els demòcrates que s'oposen al règim resisteixin i demostrin que no hi ha una sortida militar, cal que tothom s'assegui a parlar.

La bandera europea cada cop desperta menys adhesions, però a Ucraïna la veiem per tot arreu entre els que reclamen un acostament a Brussel·les. Com acabarà aquest desafiament?

Ucraïna és un país que té una doble ànima, una d'europea i una de russa. No es pot comprendre Ucraïna sense aquesta vinculació profunda amb Europa i Rússia, i la UE no vol una vinculació excloent. És perfectament possible una Espanya europea i una de mediterrània i llatinoamericana. El que és trist és que de vegades es plantegen aquests debats com a excloents.

La cap de la diplomàcia de la UE, Catherine Ashton, va arrencar malament, però s'acaba d'apuntar l'èxit de l'acord amb l'Iran sobre el seu programa nuclear…

Ashton ha demostrat la seva capacitat diplomàtica en els últims mesos en processos molt complexos, però no només això, sinó que també ha fet que la UE mostri tot el seu potencial, que és enorme. Només la UE pot fer coses en l'escenari mundial que no poden fer els Estats Units.

Més continguts de