A Betlem, un altre Nadal amb pocs pelegrins
La inseguretat allunya els turistes i condemna la ciutat
JerusalemAntigament, el camí que venia de Jerusalem arribava a Betlem pel nord. Només vuit quilòmetres separaven les dues localitats i els pelegrins feien el recorregut a peu en menys de dues hores. Fins al segle XX era un camí habilitat també per al bestiar que es feia més estret quan arribava a l’església de la Nativitat, el lloc on, segons la tradició, i segons els Evangelis, va néixer Jesús. Avui, a tocar de l’església de la Nativitat, hi ha espai perquè hi entri un cotxe i, en algunes zones, fins i tot dos. En un costat i l’altre del camí hi ha edificis de pedres d’una o dues plantes. Són característics els hosh, una mena de complexos familiars que històricament van servir d’habitatges per a les famílies cristianes més riques de la zona.
Des de molt antic, Betlem era una població de majoria cristiana, però ja no ho és. Aproximadament una tercera part de la població cristiana ha marxat a l’estranger. De l’àrea de Betlem han anat a l’Amèrica del Sud, particularment a Xile, on avui formen una comunitat molt activa, influent i integrada al país.
Els cristians, en minoria
Entre l’emigració dels cristians i l’arribada dels palestins expulsats d’Israel, la població cristiana ha quedat en minoria. Malgrat això, l’alcaldessa, Vera Baboun, és cristiana. L’Autoritat Palestina ha reservat l’alcaldia de Betlem als cristians, malgrat que han esdevingut minoria. Segons dades oficials, Betlem té 220.000 habitants, incloent-hi els 20.000 que viuen als camps de refugiats. Tot i això, els palestins només controlen el 13% del territori del districte. La resta està en mans d’Israel, la potència ocupant que ha estrangulat la localitat.
Al voltant de Betlem hi ha 18 colònies jueves amb una població de més de 100.000 israelians. Els assentaments jueus més importants del districte són Gilo i Har Homa. En aquestes colònies dels territoris ocupats hi viuen alguns dels polítics més rellevants d’Israel, com el portaveu de la Knesset, Yuli Edelstein; el ministre de Defensa, Avigdor Lieberman, i el ministre de Medi Ambient i Jerusalem, Zeev Elkin.
El camí que porta a l’església de la Nativitat està en gran part deshabitat. Els pelegrins ja no veuen els camps de conreu que hi havia. Avui és un carrer, el de l’Estrella. Hi ha països europeus que intenten revitalitzar els hosh per evitar que els cristians emigrin. Un hosh és ara un taller d’icones i presumeix de ser l’únic on s’ensenya a fer-ne al Pròxim Orient. Un altre és un restaurant que porten joves cristians.
Una visita turística exprés
El restaurant ofereix menjar exquisit i a bon preu però no hi ha una gran afluència de turistes. El cèntric carrer de l’Estrella no té totes les botigues obertes, senyal que el turisme no marxa bé, malgrat ser temporada alta. Als hotels i restaurants no hi ha clients. En el gran restaurant de la plaça del Pessebre només hi ha tres taules ocupades. Els cambrers esperen l’arribada d’algun grup d’estrangers, però com que la majoria tenen guies israelians, visiten l’església de la Nativitat i tornen immediatament a Jerusalem.
Jalil Shawki, historiador de Betlem, passeja pels hosh i diu que l’artesania de la mareperla es va introduir al segle XVI. Van ser els franciscans els que van introduir aquests treballs que avui donen menjar a una petita part de la comunitat cristiana que fabrica crucifixos i rosaris per als pelegrins. “El turisme que hi ha a Betlem arriba majoritàriament en autobusos i només es queda unes hores a la ciutat. És un turisme de masses i el que intentem fer ara és crear un turisme alternatiu, que no vingui amb els autobusos i que es quedi a la ciutat més d’un dia, que almenys pernocti una nit, que aprofiti la visita per fer compres i per menjar el típic menjar palestí”, diu el promotor turístic Sami Khouri.
L’església de la Nativitat és el centre de gravetat de Betlem. La seva primera construcció es remunta al segle IV. La nau principal està en obres. Una companyia italiana porta a terme una delicada rehabilitació de l’interior del temple. Justament a la cova sota l’altar hi ha el lloc on la tradició situa el naixement de Jesús.
