Biden no farà cap míting presencial durant la pandèmia

Un grup d'antics oficials de l'administració Bush donen suport al candidat demòcrata

"Penso seguir les ordres dels metges. No només per mi sinó pel país. I això significa que no faré mítings". En la seva primera roda de premsa després de tres mesos de confinament, el candidat demòcrata a la presidència dels Estats Units, Joe Biden, va anunciar aquest dimarts que no celebrarà mítings ni actes multitudinaris en la seva campanya per a les eleccions del 3 de novembre a causa del covid-19.

Ho deia, de fet, el mateix dia que el director de l'Institut Nacional d'Al·lèrgies i Malalties Infeccioses dels EUA, Anthony Fauci, advertia al Senat que el nivell de contagi podria portar aviat el país a registrar fins a 100.000 casos nous per dia (actualment són més de 45.000). La pandèmia de coronavirus ha deixat fins ara 127.485 morts als Estats Units i més de 2,6 milions de contagis confirmats oficialment.

Després del polèmic míting de Donald Trump a Tulsa (Oklahoma), en què la meitat de les grades van quedar buides per falta de públic –tot i que en part era per un boicot impulsat a les xarxes socials d'adolescents com Tik Tok: van reservar assistència a l'acte i no s'hi van presentar–, el seu rival demòcrata opta per renunciar a fer convocatòries presencials mentre duri la pandèmia, tal com ja fa des del mes de març.

De fet, la Convenció Demòcrata que haurà d'escollir oficialment Biden com a candidat a la presidència, entre el 17 i el 22 d'agost a Milwaukee (Wisconsin), també se celebrarà finalment de manera telemàtica, després que els organitzadors hagin demanat a totes les delegacions estatals que no viatgin i es connectin via online. Biden ha d'escollir encara qui completarà el tàndem electoral, la candidatura a la vicepresidència, de la qual ja ha anunciat que serà una dona. Afirma que encara està valorant moltes candidates.

Totes les enquestes recents pronostiquen una victòria de Joe Biden en les presidencials del novembre, i algunes –com la del New York Times– li donen fins i tot un avantatge de 14 punts per davant del president dels Estats Units, Donald Trump, el candidat republicà a la reelecció. En la majoria dels sondejos Biden supera Trump en 8 o 9 punts, però el candidat va dir que no volia confiar-se perquè encara quedava molt de temps per davant.

Aquest mateix dimecres, a més, un grup d'antics oficials de l'administració de George W. Bush han anunciat que posen en marxa un grup de suport a la candidatura de Joe Biden, amb el nom de 43 Alumni for Biden, amb "l'objectiu d'unir i mobilitzar la comunitat de votants històricament republicans que estan consternats i decebuts pels danys" fets a la nació "per la presidència de Donald Trump".

"Durant quatre anys, hem vist amb greu preocupació com el partit que estimem s'ha transformat en un culte a la personalitat que poc s'assembla ja al partit de Lincoln o Reagan", ha dit en un comunicat una de les impulsores del grup, Karen Kirksey, que va treballar en la campanya de Bush de l'any 2000 i també en el departament de Treball i Agricultura d'aquella administració. El grup ha deixat clar que no combrega amb totes les idees polítiques de l'exvicepresident d'Obama, però que li dona suport per treure Donald Trump de la presidència.