Les repercussions
Internacional 04/05/2011

La mort de Bin Laden reobre el debat sobre la legitimitat de la tortura

Funcionaris de l'administració Bush reivindiquen tècniques com l'asfíxia. Els detinguts sotmesos a aquests interrogatoris van donar moltes pistes falses

Cristina Mas
2 min
Simulació de la tècnica del 'waterboarding'. REUTERS

BarcelonaLa importància que les informacions obtingudes mitjançant la tortura hagin pogut tenir en l'eliminació de Bin Laden ha reobert als Estats Units el debat sobre la legitimitat d'aquests mètodes i, per extensió, del centre de detenció de Guantánamo. La qüestió havia enfrontat els responsables de l'administració Bush, que defensaven obertament aquest recurs per obtenir informació dels detinguts d'Al-Qaida, amb les organitzacions de drets humans i el mateix Obama, que argumentava que traïa els valors nord-americans per obtenir informacions poc valuoses.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Un cor de veus de l'administració Bush han corregut a legitimar l'ús de la tortura, quan s'ha sabut que algunes de les pistes que van portar fins al complex d'Abbottabad provenien dels interrogatoris a Guantánamo. Els funcionaris han reivindicat el que eufemísticament anomenen "tècniques d'interrogatori major", com l'anomenat waterboading, que consisteix a ofegar repetidament el detingut amb un drap mullat.

El diari New York Times assegura que, en realitat, aquestes tècniques van tenir poca importància a l'hora d'identificar el suposat correu de Bin Laden que va permetre localitzar-lo al Pakistan. "Un detingut que aparentment va ser sotmès a un tracte dur va donar una descripció crucial del correu, segons van assegurar els interrogadors. Però dos altres presoners, que també van ser sotmesos a aquestes tècniques –com Khalid Shaik Mohammed, que va passar pel waterboarding 183 vegades– contínuament van estar donant pistes falses sobre la identitat d'aquest correu", apunta el diari. El diari cita Glenn L. Carle, un oficial retirat de la CIA, que considera que la tortura "no va permetre obtenir informació significativa, útil ni veraç".

De les diverses informacions que s'han conegut sobre la investigació prèvia a l'operació es deriva que Mohamed va estar sotmès a aquests interrogatoris el març de 2003, quan va ser detingut com a autor intel·lectual de l'11-S. No li van parlar del suposat correu, Ahmed al-Kuwaiti, fins la tardor d'aquell mateix any. Els investigadors tenien com a prioritat el seguiment d'aquests correus, esperant que els podrien conduir fins Bin Laden. Entre les tècniques de tortura que s'han documentat a Guantánamo, a més del waterboarding, hi ha sotmetre els detinguts a postures doloroses durant hores, privar-los del son fins a 7 dies i mig, o colpejar-los contra la paret. Mohamed, tanmateix, va assegurar que el correu estava retirat i que no tenia accés directe a Bin Laden.

El 2004, un altre membre d'Al-Qaida, detingut a l'Iraq, identificat com a Hassan Ghul, va assegurar que Kuwaiti era un home de confiança de Bin Laden. També va assegurar que se li havia perdut la pista des de feina un temps, amb la qual cosa els investigadors van deduir que podria haver-se amagat amb el fundador d'Al-Qaida. Segons sembla, Ghul no havia estat sotmès al waterboarding.

stats