Boko Haram allibera 82 nenes de Chibok segrestades el 2014

L'alliberament s'ha fet a canvi de la llibertat de dos membres de la secta nigeriana

L'exèrcit de Nigèria ha anunciat que l' organització terrorista Boko Haram ha alliberat 82 de les 276 nenes que van segrestar el 2014 a la localitat nigeriana de Chibok, a canvi de l' excarceració de milicians que estaven sota custòdia dels Serveis d'Intel·ligència de Nigèria i d'haver pagat un important rescat. 

L'alliberament d'aquest grup ha estat fruit d'un llarg procés de negociació del govern nigerià i el suís i la Creu Roja. Es calcula que encara queden un centenar de nenes d'aquest grup en poder de Boko Haram, que va jurar lleialtat a l'Estat Islàmic i que també pretén crear un califat regit per la xaria islàmica a tres estats del nord-oest de Nigèria.

Les nenes alliberades han estat rebudes a la capital del país, Abuja, aquest diumenge pel president nigerià, Muhammadu Buhari, que havia fet de la lluita contra els jihadistes el seu punt estrella en campanya electoral.

"Són bones notícies per a nosaltres. Hem estat esperant aquest moment i desitgem que la resta de les nenes segrestades siguin alliberades aviat", ha afirmat el pare de dues de les menors alliberades, Enoch Mark

La nit del 14 d'abril del 2014 una seixantena de milicians armats van irrompre a les instal·lacions d'un internat de la localitat de Chibok, a l'estat de Borno, i es van endur per força 276 noies, la majoria menors de 15 anys. L'octubre de l'any passat la secta va deixar anar unes 22 noies més i alguna altra ha aconseguit la  llibertat en solitari, com l'Amina, a qui ara fa un any van trobar en un bosc a tan sols 10 quilòmetres d'on l'havien segrestada.

Com l'Amina, altres noies segrestades recuperen la llibertat amb criatures que han tingut amb els seus captors o embarassades. És la doble victimització que pateixen aquestes dones, que han explicat que durant el captiveri són obligades a mantenir relacions amb els milicians, venudes com a esclaves sexuals o per fer feines.

Boko Haram ha recorregut sovint a l' ús de dones, joves i adultes, i de nens per obligar-los a immolar-se en mercats i llocs concorreguts. Segons l'Unicef, en els tres primers mesos d'aquest any, 27 menors han mort en falsos atacs suïcides, ja que són forçats a fer-se esclatar. La xifra suposa una escalada enorme respecte a la tendència del grup, que en tot el 2016 havia fet servir 30 nens per atemptar.

El govern ha posat en marxa projectes per 'ajudar' a recuperar aquestes dones, però dins dels camps especials de 'reprogramació', aquestes dones són culpabilitzades i acusades de ser part de la secta. 

Boko Haram va néixer com a una secta religiosa el 2002, a l'estat de Borno, com un moviment de denúncia de la corrupció estructural de l'estat nigerià i la falta de redistribució de la riquesa aportada per les enormes reserves d'hidrocarburs al delta del Níger i de l'urani del nord. Però l'assassinat del seu líder el 2009 a mans del govern va fer fer el pas a una violència extrema i ha intentar aplicar la xaria. 

L' ofensiva militar ha fet perdre part del control de territori nigerià i ha provocat que els milicians de Boko Haram s' escampin per la regió del llac Txad, el Níger i el Txad. La violència jihadista en aquesta regió ha deixat uns 20.000 morts i 3 milions de desplaçats i refugiats, i s'ha convertit així en el grup terrorista més letal del món, fins i tot més que l'Estat Islàmic.

La violència del grup i la lluita governamental ha provocat una enorme crisi humanitària: mig milió de persones estan en risc de morir de gana.  Els combats i atacs de Boko Haram han  buidat pobles i camps de conreu i molts dels habitants només poden sobreviure per l'ajuda internacional.

Més continguts de