ÀSIA

Bombes de gasolina i canons d’aigua a pressió a Hong Kong

Les protestes d’ahir van deixar durs enfrontaments amb la policia

Fins ara està sent innegociable: cap de setmana i protestes multitudinàries a Hong Kong. Aquest cap de setmana, el quinzè consecutiu, les protestes han sigut especialment tenses. Al llarg de la jornada d’ahir es van produir durs enfrontaments entre manifestants i policia, que des de l’inici de les mobilitzacions ha sigut qüestionada per fer un ús excessiu de la força.

La manifestació d’ahir havia començat de manera pacífica, amb una marxa pel centre de la ciutat per commemorar el Dia Internacional de la Democràcia, que se celebra el 15 de setembre. La calma es va acabar quan, segons la versió de les autoritats hongkongueses, un grup de manifestants van començar a llançar bombes de benzina i pedres contra les oficines del govern.

Sense cap balanç

La resposta de les forces de seguretat va ser ràpida. I també contundent: gasos lacrimògens i canons d’aigua a pressió contra la multitud. La majoria dels ciutadans ja portaven mascaretes i ulleres protectores per fer front als efectes dels gasos lacrimògens, i també paraigües. Segons la versió de la policia, alguns dels manifestants -vestits de negre, el color del moviment- van continuar provocant aldarulls, van aixecar barricades als carrers i van destrossar elements de mobiliari públic. La premsa local va dir que hi va haver diversos ferits, però ni el govern ni l’organització van fer públic cap balanç.

I és que, malgrat que la setmana passada el govern de Carrie Lam va anunciar que retirava definitivament la polèmica llei d’extradició -que va originar les protestes perquè la població considerava que permetria a la Xina processar la dissidència-, els opositors continuen sortint al carrer perquè ara demanen un gir democràtic real a Hong Kong que, entre altres qüestions, acabi amb la influència creixent de la Xina, i a més s’investigui i es condemni la violència de la policia durant aquests mesos de tensió.

La participació a la marxa d’ahir, però, va ser inferior a la de moltes altres celebrades aquest estiu. El motiu principal és que es tractava d’una protesta considerada il·legal per les autoritats: com en altres ocasions, la policia no havia donat permís perquè se celebrés. La por de ser detinguts i acusats de reunió no autoritzada -cosa que pot comportar fins a cinc anys de presó- va fer que alguns manifestants optessin per no participar-hi. Tot i això, els aldarulls i la intensitat de la protesta van tornar a evidenciar el poder i la ira d’un moviment que, ara per ara, sembla inesgotable.

“És el nostre dret”

Els centenars de milers de persones que sí que van fer acte de presència van tornar a repetir consignes antigovernamentals. Cheng Sui-ting, un manifestant de 27 anys, es mostrava ferm, tal com recull el New York Times : “Si el govern no respon d’una vegada per totes a les nostres demandes, el poble continuarem lluitant pel que volem”. “Ens manifestem perquè és el nostre dret, no m’importa el que digui la policia. No m’importa si el govern hi està d’acord o no. És el nostre dret”, afegia, per la seva banda, Joesy Lau, de 53 anys.

En paral·lel, centenars de persones es van manifestar també als voltants del consolat britànic per demanar al Regne Unit que prengui mesures contra la Xina per no haver complert la seva promesa d’establir el sistema anomenat Un país, dos sistemes. Un cop Hong Kong va independitzar-se de Londres, el 1997, la ciutat va retornar a la Xina sota un sistema que dictava que Hong Kong formava part de Pequín, tot i que se li permetria mantenir moltes llibertats que es neguen a moltes altres regions del país, com ara la llibertat d’expressió i la de reunió. El clam dels honkonguesos al govern britànic és un intent més d’internacionalitzar la seva causa i, sobretot, aconseguir la implicació política internacional.

Més continguts de