ALARMA ALS ESTATS UNITS

De Boston a la derrota pel control d'armes, la setmana negra d'Obama

Els atacs terroristes compliquen l'objectiu del president d'obtenir una reforma migratòria

La captura del segon sospitós dels atacs de Boston ahir a la matinada va posar fi a una massiva operació policial i a una setmana negra per a la presidència de Barack Obama. La caça de Dzhokhar Tsarnaev, que va durar 22 hores frenètiques, es va resoldre amb la detenció gràcies a l'avís d'un veí de Watertown. El jove de 19 anys s'amagava dins de la seva barca i va ser hospitalitzat en estat crític poc després de ser detingut perquè havia perdut molta sang per una ferida que va rebre la nit abans, durant una persecució i l'intercanvi de trets amb la policia i en què va morir el seu germà gran, també sospitós, Tamerlan Tsarnaev.

"Ha estat una setmana dura -va dir Obama des de la Casa Blanca després de la detenció de Tsarnaev-. Però un cop més hem vist el caràcter del nostre país". Tot va començar dilluns amb les dues explosions a la Marató de Boston, que van causar tres morts i 170 ferits. L'endemà, enmig d'una creixent sensació d'inseguretat a tot el país -afavorida per dues cartes amb verí dirigides al president i a un senador-, Obama va patir una gran derrota per a l'agenda del seu segon mandat: la llei per restringir el control d'armes s'aprovava sense les esmenes per ampliar la verificació d'antecedents per a tots els compradors d'armes ni la prohibició dels rifles d'assalt. Finalment, durant les intenses investigacions per arrestar els responsables dels atacs, va arribar una altra mala notícia al despatx oval de la Casa Blanca. Una gran explosió en una planta de fertilitzants va arrasar un petit poble de Texas, i va causar 14 morts, 60 desapareguts i més de 200 ferits.

La setmana s'ha acabat, però queden molts interrogants oberts. Un d'important és com els últims fets afectaran el segon mandat d'Obama, especialment un dels seus principals objectius: la reforma migratòria.

Mal moment per a la llei: L'origen txetxè dels sospitosos complica la reforma migratòria

L'origen txetxè dels presumptes autors dels atacs de Boston pot fer perillar la reforma del sistema d'immigració. De fet, l'atemptat terrorista, que va eclipsar la presentació del projecte de la llei de dijous, ha donat munició als contraris de la reforma. Asseguren que una flexibilització de la concessió de visats pot ser aprofitada per alguns ciutadans estrangers per entrar al país i fer mal. La reforma semblava inevitable, ja que els dos partits li donen suport, en part, pel canvi d'opinió pública pel que fa als sensepapers, però també per l'augment de votants entre la comunitat llatina: la més beneficiada d'un canvi legislatiu.

La investigació continua: Quins són els presumptes motius dels germans Tsarnaev?

Les investigacions es concentraran ara a explicar el perquè dels atacs de Boston. Obama va afirmar dijous que caldrà saber per què dos joves que van créixer i van ser educats als Estats Units van cometre presumptament l'atemptat terrorista. ¿És un acte aïllat? Van rebre l'ajuda d'algú? I si és així, de qui? La policia investiga la visita de Tamerlan Tsarnaev a les Repúbliques russes de Daguestan i Txetxènia l'any passat. Els agents de l'FBI viatjaran a la regió per esbrinar si Tsaernaev tenia lligams amb grups extremistes.

Pressupost de Defensa: Com afectaran els atacs de Boston a la política antiterrorista?

Després d'11 anys i mig dels atemptats de l'11-S, la fi de la Guerra de l'Iraq i l'inici de la retirada de les tropes a l'Afganistan, Obama havia canviat la política antiterrorista del país: de la guerra contra el terrorisme del president George W. Bush a un lluita contra Al-Qaida amb l'eliminació dels seus líders a través d'atacs amb drones . L'atemptat de Boston podria canviar les coses. De moment, el president rebrà, molt probablement, pressions per aturar les retallades en defensa que volia dur a terme en els pròxims anys.

Cap canvi significatiu: Obama perd la batalla per augmentar el control d'armes

La tragèdia de Newtown tampoc ha aconseguit un canvi significatiu en el control d'armes. El president ha promès que seguirà la seva lluita, però és molt poc probable que el Congrés tiri endavant cap altra legislació. Haurà d'esperar a les eleccions legislatives del 2014, quan una renovada cambra podria reprendre una legislació per restringir l'accés a les armes de foc. Obama, doncs, haurà d'ajudar per obtenir una victòria del seu partit que es preveu molt difícil.