PANDÈMIA

El Brasil, camp d’experimentació de la vacuna contra el covid-19

Dos laboratoris recluten voluntaris per provar-la en un país que ja acumula més d’un milió de contagiats

La desgràcia d’uns és, gairebé sempre, la fortuna d’altres. I al revés. El progressiu desplaçament del centre de la pandèmia de coronavirus d’Europa cap a Amèrica -tant al sud com al nord, amb l’excepció del Canadà-, gràcies al confinament decretat ja fa més de tres mesos en una gran part del Vell Continent, ha provocat que els investigadors que treballen en vacunes contra el covid-19 s’hagin de desplaçar per buscar els punts més calents de la malaltia ara mateix. Es tracta de poder testar els prototips en condicions de màxima transmissió comunitària.

“Només així se’n pot comprovar o descartar l’eficàcia en el mínim temps possible. I el temps és fonamental en la cursa en què estem immersos. Perquè ara tenir una vacuna és urgent”, diu Trudie Lang, directora de la Xarxa de Salut Global del departament de medicina Nuffield, de la Universitat d’Oxford.

Descontrol

Des d’aquest punt de vista, la descontrolada situació de l’epidèmia al Brasil de Jair Bolsonaro, amb un milió de casos comptabilitzats divendres passat i gairebé 50.000 morts, fa del gegant llatinoamericà, i sobretot de les molt densament poblades ciutats de Rio de Janeiro i São Paulo, territoris ideals per buscar voluntaris a qui inocular l’antídot en proves.

És justament el que han fet dos dels laboratoris que tenen en fase més avançada els prototips -a la fase II i III, d’experimentació en humans- i que són, ara mateix, dues de les grans apostes per posar fi al malson del covid-19. Es tracta de la vacuna que desenvolupa la biotecnològica xinesa Sinovac i la que elabora l’Institut Jenner de la Universitat d’Oxford, en col·laboració amb la farmacèutica anglo-sueca AstraZeneca.

L’11 de juny el governador de l’estat de São Paulo, João Doria, va anunciar l’acord a què havia arribat Sinovac amb l’Institut Butantan -un centre de recerca biològica adscrit a la secretaria de Salut Pública de São Paulo i el principal fabricant de productes immunològics i biofàrmacs de l’Amèrica Llatina- per engegar el mes vinent la fase III de l’experimentació de la vacuna, amb la participació de 9.000 persones.

La capital econòmica del Brasil, a més de ser la més afectada del país per la pandèmia (180.000 casos i gairebé 11.000 morts a tot l’estat), “esdevindrà una de les capdavanteres en la lluita contra el coronavirus”, va afirmar el governador Doria.

Dos dies després de l’anunci la biotecnològica xinesa va informar, a través d’un comunicat de premsa, dels “resultats preliminars positius de l’assaig clínic de les fases I i II amb el candidat a la vacuna de covid-19 de la companyia, anomenat CoronaVac, que va mostrar perfils de seguretat i immunitat favorables”. Però Sinovac encara no ha compartit amb la comunitat científica internacional els detalls de la recerca, tot i que ha assegurat que pròximament els publicarà en revistes especialitzades.

Els assajos clínics de les fases I i II de Sinovac es van dissenyar com a estudis aleatoris. En total, hi van participar 743 voluntaris sans, d’entre 18 i 59 anys, als quals se’ls va proporcionar o bé un placebo o el prototip.

Dels 743 voluntaris, 143 van participar en la fase I i 600 en la II. Les conclusions difoses per la companyia sostenen que “els resultats demostren que la vacuna indueix anticossos neutralitzadors catorze dies després de la inoculació”. Aparentment, doncs, la taxa de seroconversió d’anticossos seria superior al 90%, una dada que implicaria “que la vacuna cadidata pot induir una resposta immune positiva”.

La contraprestació d’oferir el Brasil com a camp d’experimentació per a l’antídot del covid-19 és la cessió dels drets de producció i comercialització de la CoronaVac de Sinovac a l’Institut Butantan per a tota l’Amèrica Llatina.

Negacionista

Tot i les cada vegada més excel·lents relacions diplomàtiques i inversions mútues entre Brasília i Pequín, els xinesos no han sigut els primers a testar la seva vacuna al Brasil. En una prova més de la cursa frenètica entre laboratoris per avançar-se i aconseguir un èxit que seria tan científic com polític, l’esmentada companyia AstraZeneca va aconseguir el 3 de juny l’autorització de l’Agència Nacional de Vigilància Sanitària brasilera per iniciar l’assaig clínic de fase III del prototip d’Oxford. Les primeres inoculacions, en aquest cas a 2.000 voluntaris del sector sanitari d’entre 18 i 55 anys, van començar el 15 de juny. El control de l’experiment el porten a terme científics de la Universitat Federal de São Paulo.

Malgrat l’erràtica i negacionista resposta a la pandèmia del president Bolsonaro, la catedràtica Trudie Lang, de l’esmentat departament de medicina Nuffield d’Oxford, diu que “té tot el sentit del món la col·laboració amb el Brasil”. A part de l’estat actual de la corba del covid-19, “el país compta amb científics de primera línia”, diu.

L’únic problema amb què es va trobar AstraZeneca va ser la reticència del govern federal a assignar fons per finançar l’assaig, que s’han suplert amb aportacions de l’estat de São Paulo, en una mostra més del desgavell entre l’administració central i les estatals. Desgavell que no s’atura. El govern Bolsonaro ha tingut en els últims tres mesos tres ministres de Sanitat, l’últim dels quals és un militar. Dijous, a més, el president va haver de cessar el ministre d’Educació, investigat per amenaces i insults als magistrats del Tribunal Suprem. I un dels grans aliats d’un fill de Bolsonaro, Flávio, també va ser arrestat dijous per corrupció. Mentrestant, els morts i contagis continuen disparats i fan del país un camp d’experimentació per a l’esperança. Tota una paradoxa.