Londres presenta a la UE les seves pretensions comercials post-Brexit

El Regne Unit i Brussel·les es mostren en posicions molt allunyades i s'encaminen cap al no acord 

Pressió doble de Londres a Brussel·les. El govern de Boris Johnson ha fet públic aquest dimarts tant el nou el règim tarifari amb què operarà el Regne Unit quan arribi a la fi el període de transició del Brexit, el 31 de desembre d'aquest any, com, per primer cop, l'esborrany de l'acord comercial que vol amb la Unió Europea (UE). Un full de ruta que posa de manifest la llunyania que separa el bloc dels 27 del ja exsoci de l'altra banda del canal de la Mànega. 

Londres descarta qualsevol ampliació de la transició tot i l'actual situació derivada de la crisi del coronavirus. Amb les dificultats de les converses via telemàtica, si aquestes finalment no arriben a bon port – temor que ja van expressar els dos negociadors en cap  la setmana passada–, el Regne Unit es relacionaria amb la Unió a partir de les regles de l'Organització Mundial del Comerç.

La publicació de les pretensions comercials del Regne Unit ha vingut acompanyada d'una dura carta de Robert Frost, negociador britànic, en què es queixa del tracte "indigne" que la UE vol oferir al Regne Unit. I adverteix al seu homòleg comunitari, Michel Barnier, que "s'ho repensi" abans de continuar pel mateix camí. "Ens sembla sorprenent que la UE, en lloc d'intentar resoldre ràpidament un conjunt d'acords de gran qualitat amb un soci econòmic pròxim, insisteixi en disposicions addicionals, desequilibrades i sense precedents en diversos àmbits, com a condició prèvia per a un pacte amb nosaltres", diu Frost.

El pla britànic de comerç de mercaderies inclou entre altres la controvertida qüestió dels drets de pesca. Londres vol negociar-los any rere any, com la UE fa amb Noruega, mentre que l'opció de Brussel·les és que es mantinguin les condicions que imperaven abans de la sortida del Regne Unit de la UE.

D'altra banda, el text esmenta pràcticament d'esquitxada els compromisos d'igualtat de condicions, que la UE està decidida a incloure en qualsevol acord i a qualsevol preu.

El Regne Unit considera que les exigències del bloc per complir les seves regles sobre àmbits com l'ajut estatal a empreses i els drets dels treballadors són una ingerència innecessària en la seva sobirania. De fet, Frost acusa la UE d'exigir més al Regne Unit que no pas a altres països amb què han signat altres pactes comercials.

"La UE vol essencialment que obeïm les normes del seu club, tot i que ja no en som membres", ha dit també aquest dimarts a la tarda el ministre de l'Oficina del Govern, Michael Gove, en una compareixença davant de la Cambra dels Comuns. "És difícil arribar a un acord mútuament beneficiós mentre la UE mantingui un enfocament ideològic", ha dit, en una negació de l'evidència que la posició britànica també és reflex d'un paràmetre ideològic.

Càlcul maquiavèl·lic

Londres creu que l'esborrany presentat acosta la proposta britànica a l'acord de lliure comerç que la Unió ha signat amb el Canadà i el Japó.

Una altra de les pretensions britàniques més destacades és l'accés continuat de les empreses de serveis financers als mercats de la UE, una pretensió molt difícil d'encaixar per la Unió si Londres no ofereix altres contraprestacions. 

Si no hi ha un canvi dramàtic en la pròxima ronda de converses, a partir de l'1 de juny, la UE i el Regne Unit s'encaminen cap a la ruptura en el pitjor moment econòmic per a tots dos. En alguns sectors de Londres, però, es té la maquiavèl·lica idea que la crisi del coronavirus pot tapar el perjudici econòmic d'un Brexit final a la valenta.