Brexit, divorci total amb Europa

LondresLa premier britànica, Theresa May, va exposar ahir les bases per negociar els termes del Brexit amb la Unió Europea (UE) en un discurs pronunciat a Londres. El to del discurs va alternar la grandiloqüència retòrica, la claredat en algun punt concret i l’ambigüitat en la majoria. Va tenir paraules molt amables cap als veïns però també amenaces explícites. Seran, però, les dues cambres del Parlament britànic les que tindran l’última paraula sobre els termes del divorci amb Brussel·les, que es planteja total.

Mercat únic?

Londres admet la impossibilitat de la quadratura del cercle

May renuncia al mercat únic. Mantenir-s’hi implicaria acceptar el lliure moviment de persones, tal com li han recordat des de Brussel·les. La pretensió és aconseguir-hi “el més gran accés possible, sobre una base de reciprocitat a través d’un ampli acord comercial”. L’oposició laborista considera l’opció contradictòria i el Partit Nacional Escocès assegura que abandonar el mercat únic pot tenir resultats “catastròfics”. Negociar-ho des de zero en dos anys sembla una tasca impossible.

Unió duanera?

Sí però no, i totes les opcions es mantenen obertes

La britànica va assegurar que vol seguir formant de la unió duanera. Com, no ho va dir. En tot cas, està “oberta” a diferents possibilitats. Va llançar una amenaça velada: si es pretén “castigar” el Regne Unit amb un mal acord duaner o comercial, prefereix anar-se’n de la Unió sense cap acord que amb un de dolent. Qualsevol intent de la UE d’arribar a una solució negativa per al Regne Unit suposaria un “acte d’autolesió catastròfic” per a la Unió i la possible “revisió” del model econòmic britànic per convertir el país en una mena de paradís fiscal.

Immigració

Control sobre les fronteres i els nouvinguts europeus

Abandonar el mercat únic és una de les conseqüències directes del desig de recuperar el control sobre els mecanismes d’immigració. May va assegurar que se n’establirien, també per als ciutadans de la UE, i sempre per afavorir els interessos del país. “Com a ministra de l’Interior vaig aprendre que no es pot controlar ni rebaixar el nombre d’immigrants mentre es permet la lliure circulació de persones”. No va aportar cap detall concret sobre com es faria. Alhora, va assegurar que “el Regne Unit vol continuar atraient el talent més brillant” del món.

Expatriats i comunitaris

Drets garantits, el pilar bàsic d’un país més just

May va utilitzar una grandiloqüent retòrica per assegurar que “la Gran Bretanya més justa que volem” no es construirà sense “garantir els drets dels nacionals comunitaris” que ja hi resideixen, al voltant de tres milions.

La britànica va assegurar que ha volgut enllestir la qüestió, també a canvi de respectar els drets dels britànics expatriats a la UE, abans fins i tot de començar les negociacions amb Brussel·les. L’oferta, però, ha estat refusada per “un o dos” líders europeus, va dir. A hores d’ara, els comunitaris del Regne Unit temen convertir-se en moneda de canvi de les negociacions.

Té futur, el Regne Unit?

Escòcia, un maldecap permanent que no s’acaba de decidir

La premier va afirmar que darrere de la seva estratègia per al Brexit hi havia la voluntat “d’enfortir” els vincles entre les quatre nacions que formen el Regne Unit. I que, entre altres propostes, havia tingut en compte les escoceses. Però la reacció de Nicola Sturgeon, primera ministra del país, demostra que els nacionalistes no se senten escoltats. Sturgeon va afirmar que la direcció presa per May fa “més probable” un segon referèndum d’independència. “Escòcia té el dret de considerar el seu propi futur”, va dir. De moment, però, és més una amenaça fantasma que no pas una realitat. Les enquestes, ara per ara, no afavoreixen els independentistes.

Període de transició

Pragmatisme davant la complexitat del procés

Downing Street buscarà pactes de transició que afavoreixin un aterratge suau en la nova realitat del Brexit i que no deixin les empreses en la incertesa del buit legal mentre es completen tots els detalls dels possibles futurs acords comercials o de pertinença a la unió duanera. Amb tot, May va assegurar que no vol pactes provisionals que es “prolonguin durant anys”.

Un país més fort

Supremacia dels tribunals britànics sobre els europeus

El Regne Unit reprendrà el “control de les seves lleis” i posarà fi a la jurisdicció del Tribunal de Justícia Europeu, va garantir la primera ministra May: “No haurem abandonat veritablement la Unió si no tenim el control de les nostres pròpies lleis, que es faran a Westminster, Edimburg, Cardiff i Belfast, i que seran interpretades pels jutges, no a Luxemburg, sinó als tribunals de tot el país”. Els ciutadans britànics perdran, doncs, una instància última a la qual apel·lar en cas de conflictes legals.

La primera resposta al pla de May va ser el repunt de la lliura esterlina, que va pujar un 2,8%, l’increment més gran des del 2008.