Dos anys per negociar el divorci

Brussel·lesEl Regne Unit ha fet oficial aquest dimecres la demanda de divorci. L'activació de l'article 50 dels Tractats de la Unió Europea suposa el tret de sortida d'unes negociacions que duraran dos anys, molt poc temps tenint en compte la seva enorme dificultat. Serà una carrera a contrarellotge que si arriba a bon port a temps, el Regne Unit ja no formarà part del club europeu el març del 2019. Mentre durin les negociacions, Londres continuarà sent un membre de ple dret.

Què passarà ara? La carta signada per la primera ministra britànica, Theresa May, l'ha rebuda el president del Consell Europeu, Donald Tusk. 48 hores després de l'activació de l'article 50 (el que preveu la sortida de la UE d'un dels seus membres), Tusk presentarà un document amb les directrius polítiques de la negociació.

Els 27 líders europeus dels socis que es quedaran a la UE es reuniran el 29 d'abril per acabar de perfilar les directius polítiques i després la Comissió Europea haurà de concretar el mandat de les negociacions. A partir d'aquell moment, possiblement al juny, podran començar les converses.

Michel Barnier, excomissari europeu i exministre del govern francès, serà el negociador de la part europea i Tim Barrow, el nou ambaixador britànic davant la UE després de la dimissió al gener del seu predecessor, Ivan Rogers, liderarà les converses per a la sortida del Regne Unit per la part britànica.

Acord en 18 mesos

La voluntat de Barnier és tancar un acord amb el Regne Unit al cap de 18 mesos sobre els termes del divorci – un acord que haurà de ser ratificat posteriorment pel Parlament Europeu, pel Consell i pel Regne Unit– i després negociar la relació que tindrà Londres amb la UE quan ja no en formi part. El govern britànic, però, vol negociar els dos aspectes conjuntament. Aquest pot ser el primer punt de fricció entre les dues parts però haurà de quedar resolt en les properes setmanes.

Els cavalls de batalla de la primera part de la negociació seran la qüestió econòmica –Brussel·les calcula que el Regne Unit haurà de pagar al voltant de 60.000 milions d'euros a la UE per poder marxar– i la situació dels europeus residents al Regne Unit i dels britànics residents als països europeus. En la segona part de les converses, un dels elements clau serà el comerç.

Allargar les negociacions

Fonts comunitàries apunten que no hi haurà acords importants fins després de les eleccions a Alemanya, previstes per al setembre, per evitar que el Brexit interfereixi en la campanya electoral de l'estat membre amb més pes a la UE.

Si no hi ha acord en dos anys, el Regne Unit i la UE podrien decidir allargar el període de negociació només si hi ha unanimitat entre els estats membres. Si no n'hi hagués, és molt incert avançar què passarà. Els tractats diuen que l'estat membre que ha demanat sortir quedaria automàticament fora, però en aquest cas, hi hauria molta incertesa jurídica. Cap de les parts vol arribar a aquest escenari.