Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI D’EUROPA

Entre el Brexit i el procés de pau

“Si s’imposa una frontera dura a Irlanda tornarà la violència”, assegura informalment un veterà professor irlandès. Des de l’Acord de Divendres Sant, la Unió Europea va invertir diners i suport en totes les iniciatives transfrontereres que sorgien entre les dues parts d’Irlanda per esborrar les fractures físiques i socials de dècades de conflicte. Irlanda del Nord va votar remain al referèndum del Brexit i no només per defensar la continuïtat a la Unió Europea, sinó també per mantenir el centenar d’àrees de cooperació política que s’han establert entre el nord i la República d’Irlanda des del 1998.

Però la primera ministra britànica, Theresa May, busca encara la manera de relligar els interessos de Belfast, Dublín i Brussel·les per poder tirar endavant la negociació del Brexit. La data de sortida del Regne Unit és clara -29 de març del 2019-, però les condicions continuen sent totalment incertes. Més enllà d’aquest triangle, l’acord que s’hauria de tancar aquests dies sobre el futur estatus d’Irlanda del Nord torna a amenaçar la cohesió interna d’un regne cada cop més desunit.

Oferir als nord-irlandesos un tracte diferenciat seria la munició perfecta per tornar a enfortir un Partit Nacional Escocès que sap que, al final de la negociació, encara podrà tornar a jugar la seva decidida carta pel remain a la Unió Europea en forma de nou referèndum d’independència. Si es permet a Irlanda del Nord regir-se per unes altres normes, ¿per què no ho haurien de poder fer també altres territoris?, es demana la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, aquests dies. A Gal·les, i fins i tot a l’alcaldia de Londres, es pregunten el mateix.

“Els plans del Brexit estan immersos en la confusió i el caos perquè encara no s’ha trobat la manera de reconciliar el reforçament de la sobirania i la integració econòmica”, escriu Andrew Hammond de la London School of Economics.

Una nova proposta

May estava disposada a acceptar que Irlanda del Nord continués efectivament connectada amb la República d’Irlanda. Ho havien maquillat a Brussel·les parlant d’“alineació reglamentària”, sense esmentar en cap moment termes com “integració al mercat únic” i “unió duanera”. Això evitava el retorn a una frontera dura a l’illa d’Irlanda, però anava massa lluny per als unionistes nord-irlandesos del DUP, que s’oposen a qualsevol divergència entre Irlanda del Nord i la resta del Regne Unit i tenen el dèbil govern de May pendent del seu suport parlamentari. En qüestió d’hores, la primera ministra presentarà una proposta alternativa. Necessita consensuar a contrarellotge una solució abans de la cimera de caps d’estat i de govern de la Unió Europea del 14 de desembre a Brussel·les.

La pressió empresarial sobre Londres per tancar d’una vegada aquesta primera fase i poder obrir les negociacions comercials amb Brussel·les ha anat pujant de to. Sense una solució consensuada per a Irlanda del Nord no hi haurà acord sobre el Brexit amb Brussel·les. És el primer escull que cal salvar.

La feblesa política de May, però, empitjora la situació. L’aliança tòxica amb l’unionisme protestant pot acabar convertint el Brexit en una amenaça real per a l’Acord de Divendres Sant i el procés de pau. El restabliment de controls fronterers no només suposaria un retrocés en els intercanvis comercials a l’illa d’Irlanda, sinó que també podria acabar amb la lògica de la reconciliació. La qüestió irlandesa ha tornat al centre de la política britànica.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT