“Un Brexit seria un problema però no una catàstrofe ni el final de la Unió”
Entrevista amb Benjamin Leruth, catedràtic de l’Escola de Política Social, Sociologia i Investigació Social de la Universitat de Kent
LondresHi haurà acord a la cimera de la UE?
Segurament, al final sí. El 'timing' sobre l’aplicació del fre d’emergència a la restricció de beneficis als immigrants pot ser un dels aspectes més importants per aconseguir-lo. L’escenari més probable és que primer sigui de dos anys, que es podria renovar un més i després un altre, sempre amb l’aprovació del Consell.
És el pitjor moment per a una afeblida Unió per negociar el paquet de reformes amb el Regne Unit?
La Unió fa front a reptes enormes, el primer el dels immigrants, i el moment sembla ideal per als euroescèptics. Però qualsevol organització internacional passa per crisis, encara que potser no d’aquesta magnitud. Això no significa que el camp del 'no' a la Unió convenci la majoria dels britànics perquè en surtin.
És la immigració el tema clau?
Les enquestes així ho indiquen. I serà la percepció sobre com es pot resoldre la qüestió el que farà decidir en un sentit o un altre.
Els partidaris de romandre a la UE han abusat fins ara d’una certa campanya de la por?
Sí. El mateix vam veure a Escòcia quan es va plantejar el referèndum d’independència. Però estem en els primers estadis de la precampanya. Quan comenci realment, això canviarà.
Quina seria la millor estratègia per als partidaris de la Unió?
La transparència. L’actual campanya de la por no descansa en fets. Treballo en una recerca sobre l’actitud dels britànics cap a la Unió i la conclusió és que molt estan tips de no saber a què es destinen els diners que van a Europa. El Regne Unit és el segon contribuent net. La transparència financera i l’explicació dels beneficis que genera la Unió serà clau per al 'sí'.
I pel que fa als euroescèptics?
La immigració i la crítica al fre d’emergència és el principal argument que tenen. No hi ha cap prova que el fre d’emergència i la reducció de beneficis socials reduirà la immigració.
Un dels grans problemes per al 'no' és la falta de líder?
Exactament. De moment hi ha tres moviments diferents, un dels quals es basa en l’UKIP de Nigel Farage. Això no ajuda gens els euroescpetics. Als indecisos no els agrada la reputació de radical que té.
La figura clau pot ser Boris Johnson, l’alcalde de Londres?
Sens dubte. D’acord amb els fets més recents, diria que Johnson restarà en el camp del 'sí' a la UE, tot i que amb reserves. És la figura carismàtica que Cameron necessita perquè els indecisos s’inclinin pel 'sí'. Però si optés pel 'no', tindria un gran impacte positiu per als euroescèptics.
Les conseqüències d’un 'no' dels britànics a la Unió serien catastròfiques per al projecte europeu?
Seria una gran decepció. El primer cas d’un país que es retira, amb l’excepció de Groenlàndia, que s'hi va unir el 1973 com a part de Dinamarca però que, malgrat que continua sent un territori autònom d’un membre de la UE, se’n va retirar el 1985 arran d’un conflicte sobre tractats de pesca. Però no són magnituds comparables. I passi el que passi, caminem cada vegada més cap a una Unió amb diferències d’intensitat internes. Que el Regne Unit sortís de la UE seria un problema però no una catàstrofe ni el final de la Unió.
S’atreveix a fer un pronòstic per al referèndum?
Crec que el resultat serà a favor de romandre a la Unió. Ara l’impuls sembla del cantó euroescèptic però a mesura que hi hagi més discussió més gent estarà a favor de restar-hi.
Si Cameron perd el referèndum, hauria de dimitir?
No ho crec.
