Burkina Faso condemna els 'cervells' del cop d'estat del 2015

El general Diendéré passarà 20 anys a la presó per traïció i per haver intentat acabar amb la transició democràtica

Un tribunal de Burkina Faso ha condemnat aquest dilluns a 10 i 20 anys de presó els dos 'cervells' que van organitzar el cop d'estat fallit que la tardor del 2015 va intentar frenar la transició democràtica després de la caiguda del dictador Blaise Compaoré. La sentència i el judici reforcen la jove democràcia burkinesa i podrien facilitar la reconciliació d'un país marcat per les tres dècades de poder ferri de Compaoré, actualment en un exili daurat a la Costa d'Ivori. 

Després de 18 mesos de judici, el tribunal ha dictat una sentència més benèvola que la petició de la fiscalia, que va demanar cadena perpètua. El general Gilbert Diendéré, que va dirigir el cop i que va ser durant anys mà dreta del dictador, ha estat condemnat a 20 anys, mentre que l'antic cap de seguretat, el general Djibrill Bassolé, passarà 10 anys a la presó si es compleixen els termes de la sentència. Els jutges consideren que tots dos caps van atemptar contra la seguretat de l'estat i van cometre "traïció".

A més dels dos principals orquestradors del cop, en aquest judici també s'ha sentenciat la majoria de les altres 82 persones que han estat jutjades per haver participat en l'intent de cop d'estat, amb penes que van des dels 2 als 20 anys.

El polvorí del Sahel s’escampa sense control

El cop d'estat del setembre del 2015 va intentar tombar la democràcia en un moment en què Burkina Faso passava per una etapa de transició des que el 31 d'octubre del 2014 Compaoré va dimitir després de tres dies de protestes massives al país exigint una obertura democràtica, una etapa que es va anomenar la 'primavera negra'.

Aquest aixecament popular va tenir lloc després que Compaoré, president del país des de feia 27 anys arran d'un cop d'estat, intentés aprovar una esmena constitucional per votació a l'Assemblea Nacional que li permetria allargar el seu mandat.

Una setmana després de la sublevació de Diendéré, es va instaurar un govern de transició, amb un president civil, Michel Kafando, i un primer ministre militar, Isaac Zida, que van governar fins a l'elecció el novembre del 2015 de Roch Marc Christian Kaboré, actual president.

Atacs jihadistes

Arran de la sortida de Compaoré el país ha entrat en una crisi social i política i pateix atacs jihadistes, a diferència de la veïna Mali, que s'havia deslliurat d'aquesta violència. En aquest sentit, els analistes apunten que el dictador mantenia acords secrets amb els terroristes que els permetien travessar el país sense problemes. Segons el Centre d'Estudis Estratègics de l'Àfrica, els atacs han passat de 3 l'any 2015 a 12 el 2016, 29 el 2017 i 137 el 2018.

Actualment l'expresident de Burkina Faso està exiliat a la Costa d'Ivori i un dels debats oberts és si hauria de ser extradit per ser jutjat o si podria ser útil per dialogar amb els grups jihadistes que ara es mouen lliurement per territori burkinès.