Els CIE i els CETI, dos exemples de racisme institucional

Entitats en defensa dels drets humans en demanen el tancament i una reforma del sistema de deportacions

Persones privades de llibertat pel sol fet de no tenir papers, ciutadans que fa anys que viuen a l’Estat amb la família però que són considerats de segona perquè viuen en situació irregular i nouvinguts que acaben passant mesos als centres d’estada temporal d’immigrants (CETI) per falta d’un sistema d’acolliment que pugui assistir-los. Segons l’entitat de defensa dels drets humans Irídia i Tanquem els CIE, unes 600.000 persones estan en situació irregular a Espanya. Són ciutadans invisibles pel sistema que pateixen constants vulneracions de drets. Forçat per la pressió de diverses institucions internacionals i de diverses resolucions judicials, el ministeri de l’Interior ha buidat els vuit CIE que hi ha a l’Estat –el primer va ser el de Barcelona– per evitar el risc de contagi per coronavirus. Tot i el clam de les entitats en defensa dels drets humans, la previsió és que les instal·lacions es tornin a obrir quan s’aixequi l’estat d’alarma. Els CETI continuen funcionant. El de Melilla compta amb 770 places, però ja fa mesos que l’ocupació és de més del doble i a hores d’ara s’hi acumulen 1.500 persones.

La justícia obliga a buidar els CIE pel risc que implica l'"amuntegament" de persones en plena pandèmia

"La situació actual és només un exemple més de per què aquests centres no haurien d’existir", subratlla el col·laborador de la plataforma Tanquem els CIE Jordi Campa, que recorda que ni tan sols el percentatge d’efectivitat justifica que aquest tipus d’instal·lacions continuïn funcionant: un 50% de les persones que hi passen acaben sent alliberades perquè les deportacions s’han de fer en un màxim de 60 dies, segons la llei, i sovint el tràmit no s’ha acabat quan s’esgota aquest termini.

El CIE de Barcelona expulsa cada any menys interns

L’existència dels CIE també posa a prova, segons Campa, el discurs dels partits polítics amb responsabilitat de govern. Podem és partidari del tancament d’aquestes instal·lacions. A Catalunya, el Parlament va aprovar el 2015 una resolució que demanava al ministeri de l’Interior el tancament del CIE de la Zona Franca de Barcelona, igual que l’ajuntament de la capital. "Falta valentia per tancar-los", opina Campa.

Per a l’activista, però, més enllà dels CIE l’autèntic problema és el sistema de deportació de l’Estat. Hi coincideix l’advocat i portaveu d’Irídia Andrés García Berrio, que considera que es tracta d’un sistema que només busca "generar una situació de control sobre la població migrada que generi la sensació que no tenen cap dret i que en qualsevol moment poden ser deportats".

"Hi ha un racisme estructural que acaba creant una inseguretat a un conjunt molt gran de la població. Estem parlant de persones amb família que viuen permanentment amb la por a ser deportades", explica. Cada any Espanya deporta, de mitjana, entre 8.000 i 10.000 persones que viuen en situació irregular. Per a l’advocat, el problema està dins de l’administració, que hauria de depurar aquestes "estructures racistes", igual que en el seu moment va fer un esforç per lliurar-se dels estereotips masclistes. Però també considera que cal una reflexió social més profunda: "Estem assumint com a societat que gent arrelada pugui ser deportada o acabi assumint les feines que no vol ningú. Ens hem de preguntar: «Com viuria jo amb aquesta incertesa? »"

Alliberats del CIE, condemnats a la clandestinitat