Califòrnia i Florida mostren l’impacte del canvi climàtic
Cada vegada més nord-americans noten els efectes de l’escalfament global però la seva lluita està polititzada
WashingtonTerres àrides i esquerdades, llacs que han perdut més d’un 60% de la seva capacitat i rius gairebé secs. Una sequera històrica s’ha apoderat de Califòrnia en els últims quatre anys i ha provocat mesures d’emergència, com reduccions importants del consum d’aigua. Els científics asseguren que aquest fenomen és una conseqüència normal de la variabilitat meteorològica, però també adverteixen que el canvi climàtic ha fet empitjorar el problema.
La sequera està afectant la vida dels californians, especialment la dels treballadors agrícoles. “Molts han perdut la feina i tenen un accés limitat a l’aigua potable”, explica Wendy Ortiz, analista del Centre per una Amèrica en Progrés, i afegeix que molts “fan front a situacions d’extrema pobresa”.
A Florida un augment del nivell del mar provocat per l’escalfament global amenaça el sud de la regió. Els ciutadans de Miami, una ciutat que és a només dos metres sobre el nivell del mar, ja fa temps que estan acostumats a petites inundacions dels seus carrers o cases. Però la situació pot ser catastròfica si no es fa res per reduir les emissions de diòxid de carboni i impedir, així, que la temperatura global creixi dos graus. “El nivell del mar podria augmentar entre 5 i 10 metres en els pròxims 100 anys si l’escalfament continua”, afirma Harold Wanless, professor de la Universitat de Miami.
Segons les seves projeccions, un 30% del comtat de Miami -que inclou el Parc Natural d’Everglades- serà engolit pel mar en 30 o 40 anys. I més d’un 70% en un segle. A curt termini les inundacions augmentaran i afectaran el subministrament d’aigua potable.
Algunes ciutats del sud de Florida han començat a preparar-se per a un augment del nivell del mar amb la instal·lació de més bombes d’aigua o l’elevació de cases i edificis. Tot i així, Peter Harlem, professor de la Universitat Internacional de Florida, creu que aquestes inversions no són suficients. Aquest geòleg ha creat una aplicació de mòbil per conscienciar els ciutadans de l’impacte que tindrà un augment del nivell del mar en els seus barris.
La situació és molt pitjor a Alaska, on aquest tipus d’escenaris ja són una realitat. En aquest estat hi ha 31 pobles, en els quals viuen pobles indígenes, que s’enfronten a “amenaces imminents” d’erosió i inundació com a conseqüència del desgel de l’Àrtic per l’augment de les temperatures, segons el govern dels Estats Units. Una dotzena ja s’estan traslladant a altres zones o explorant opcions per reubicar-se.
Califòrnia, Florida i Alaska són els estats on l’impacte del canvi climàtic és més visible. Però cada vegada el noten més nord-americans. Els estius són més llargs i calorosos, mentre que els hiverns són més curts i menys freds. Les pluges quan arriben són més intenses i les al·lèrgies estacionals duren més. Tot i així, un 30% dels americans no creuen que això sigui causat per l’escalfament global, segons un sondeig de Gallup.
Un tema polititzat
Els Estats Units és el país del món que emet més gasos d’efecte hivernacle, després de la Xina. El seu president, Barack Obama, ha intentat aquests dies, amb la Cimera de París, liderar la lluita global contra el canvi climàtic. Però a casa ho té complicat perquè és un tema molt polititzat i que crea divisió.
La majoria dels legisladors i candidats a la presidència republicans dubten que el canvi climàtic sigui causat per l’home. I es mostren molt més preocupats pels efectes d’una reducció de les emissions de diòxid de carboni en l’economia que en el futur del medi ambient.
Fa uns dies el magnat del sector immobiliari Donald Trump, que lidera les enquestes de vot en les primàries republicanes, va dir que considerar el canvi climàtic com una de les amenaces més importants del món -com creu Obama-és “una de les coses més estúpides” que ha sentit mai. “El canvi climàtic no ens matarà”, va afirmar.
