REGNE UNIT

Cambridge i Oxford: una cultura masclista, racista i homòfoba

Una pàgina de Facebook denuncia les germandats universitàries per comportaments inacceptables

Ballare, Lola Lo, Fez Club, Kuda, Hidden Rooms. Són noms d’alguns dels bars o sales de festa més populars de la famosa ciutat universitària de Cambridge. Qualsevol divendres a la nit estan plenes a vessar de joves divertint-se després d’una llarga setmana d’estudi. Darrere les cortines, i només per als iniciats, històries de classisme, assetjament sexual, homofòbia, racisme, competicions de menjar compulsiu o lluites de dones en bikini enmig de piscines de gelatina, mentre els nois les animen a rebolcar-s’hi. Benvinguts a les tradicionals drinking societies (clubs de bevedors) d’un dels bressols de l’elit britànica. Oxford, l’altre gran centre - Oxbridge n’és la contracció- no és menys, i també compta amb associacions d’aquesta mena.

La pàgina de Facebook Grudgebridge(espodria traduir per rancúniabridge ), promoguda per alumnes de diferents colleges de la Universitat, ha llançat una croada contra aquests grups estudiantils, que en paraules de l’advocada i acadèmica Charlotte Proudman, especialitzada en la defensa dels drets de la dona, “cimenten la misogínia i els privilegis d’una petita elit”.

La denúncia de Grudgebridge, no exempta de polèmica en alguns casos per acusacions d’exageració o de difusió d’algunes informacions falses, té lloc quatre mesos després que el Financial Times revelés una més de les moltes cares fosques del poder de la City de Londres en exposar el masclisme de la festa anual del Presidents Club, una festa en què a les hostesses se les tractava com a mercaderia al servei dels homes.

No és gens difícil establir un nexe d’unió entre els dos comportaments. Ni tampoc entre les habituals acusacions d’exclusió de les minories, especialment la negra, i d’estudiants amb un context econòmic menys afavorit, fenòmens contra els quals el diputat laborista David Lammy va iniciar una campanya a finals de l’any passat.

Vells dinosaures

L’escàndol desfermat per Grudgebridge ha estat recollit aquesta setmana per tota la premsa del Regne Unit. Els vells fantasmes han ressorgit quan semblava que s’havien esvaït. Ho recordava l’escriptora Sarah Dunant en un comentari a Twitter: “Fa temps, aquesta mena de comportament es considerava totalment patètic. Dinosaures donant els últims cops de cua. Qui hauria pensat que tornarien?”

La qüestió és que mai no han desaparegut. I les drinking societies i els clubs només de nois d’Oxford i Cambrigde han sigut tradicionalment polèmics. Ho diu la presidenta del Sindicat d’Estudiants de Cambridge, Daisy Eyre. L’organització promourà aviat una votació entre els universitaris per decidir si cal instar a la desaparició d’aquestes entitats, que per a alguns són d’esperit molt reaccionari i per a d’altres només una expressió habitual del que és la joventut. “Personalment, crec que són increïblement problemàtiques i disruptives. Si vas a una discoteca un divendres a la nit veuràs que moltes persones duen jaquetes o samarretes d’aquestes societats, deixant molt clar qui n’és membre i qui no. I [els estudiants novells] poden sentir-se realment abandonats si no són elegits. I la política de qui hi entra i qui no és implícitament, i de vegades explícitament, homòfoba, racista i classista”.

I què en pensen, els òrgans rectors d’aquestes dues universitats, de les germandats de bevedors? Arran del vídeo que es va penjar a Grudgebridgea mitjans del mes de maig d’un alumne de la Trinity Hall Crescent Drinking Society fent un discurs contra les polítiques d’inclusió social anomenant-les “el problema més gran a què fem front els membres de la Crescent”, els màxims responsables de la institució han volgut dir-hi la seva.

En una reunió amb alumnes celebrada arran de la difusió d’aquest vídeo i de l’ocupació, el trimestre passat, d’unes dependències de la universitat per part d’un grup d’alumnes que estaven molt beguts, el vicerector de Cambridge, Stephen Toope, va comentar: “No soc gaire simpatitzant de cap organització el propòsit principal de la qual sigui beure”. En la mateixa trobada, el responsable d’educació del rectorat, el jurista Graham Virgo, va anar més enllà quan, en abordar temes com les acusacions d’assetjament sexual, la discriminació o el racisme dins d’aquestes societats de bevedors, va afirmar: “El veritable problema aquí és canviar la cultura”.

Una cultura que divendres Adrian Boyle, exmetge d’urgències de l’Hospital Universitari d’Addenbrooke’s, denunciava en els següents termes a Varsity, una web d’informació de Cambridge: “En els últims deu anys, el nombre d’estudiants noies que arriben molt borratxes s’ha disparat. I també n’hi ha moltes més que han patit agressions”. Tot plegat, però, és part d’una iniciació: la de les elits.

Celebracions pantagruèliques

David Cameron, primer ministre britànic entre el 2010 i el 2016; Boris Johnson, actual ministre d’Exteriors de Theresa May; George Osborne, exministre d’Economia de Cameron. Tots tres membres, en la seva joventut, d’una de les famoses germandats de bevedors: el Bullindong Club, en aquest cas d’Oxford. Cremaven bitllets de 50 lliures davant dels cambrers i destrossaven bars. De Cameron, fins i tot, s’ha escrit que, com a cerimònia d’iniciació, va haver d’introduir el seu penis a la boca d’un porc mort.

La germandat més antiga és The Wyverns, del Magdelen College, també d’Oxford. Els aspirants han de participar en un sopar de 24 plats. Entre les delícies que se’ls proposen, llaunes d’aliments per a gats, testicles d’ovella o peixos vius.

Però també hi ha societats femenines, com la Newnham Nuns, de Cambridge. L’any passat es van filtrar imatges d’una festa en què les noies llepaven els pits dels nois plens de nata, crema i xocolatines.

Més continguts de