Internacional 12/05/2016

Cameron llança una croada global contra la corrupció

El 'premier' anuncia la creació d’un registre públic en què les companyies estrangeres que tinguin o vulguin comprar propietats al Regne Unit hauran de declarar qui són els seus veritables propietaris

Quim Aranda
3 min
El primer ministre britànic, David Cameron, aquest dijous a la conferència de lluita contra la corrupció celebrada a Londres

LondresUn més després que el nom de David Cameron aparegués en els 'papers de Panamà' vinculat a una companyia 'offshore' del seu pare, amb la qual hauria obtingut beneficis fiscals fins poc abans d’arribar a Downing Street (2010), el primer ministre britànic ha llançat aquest dijous a Londres la seva particular croada global anticorrupció.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Cameron va anunciar la creació d’un registre públic en què les companyies estrangeres que tinguin o que vulguin comprar propietats al Regne Unit hauran de declarar, amb noms i cognoms, qui són els seus veritables propietaris. “El mal de la corrupció arriba a tots els racons del món —va dir Cameron en el discurs d’obertura—. Es troba en el cor del problema més urgent a què ens enfrontem, des de la incertesa econòmica fins a l’endèmica pobresa, o la sempre present amenaça de la radicalització i l’extremisme”. El registre britànic serà públic a partir del més vinent.

De moment, però, només cinc estats a més del Regne Unit han acordat publicar informació semblant sobre els propietaris reals de les empreses que operen en els seus territoris. Són Kenya, França, Holanda, Nigèria i l'Afganistan. Aquests dos darrers, “els països més corruptes del mon”, d’acord amb les més aviat poc discretes paraules de Cameron, captades, sense que se n'adonés, pel càmera del palau de Buckingham durant una recepció que va tenir lloc dimarts amb la reina. Sis estats més estudien la creació del registre. En aquest cas són: Austràlia, Geòrgia, Indo­nèsia, Irlanda, Nova Zelanda i Noruega.

El comunicat final de la cimera es compromet igualment a la creació d’un centre internacional, amb seu a Londres, per compartir informació de les diferents agències estatals destinades a la lluita contra el diner negre, i a l’establiment d’un fòrum per agilitzar el retorn de béns corruptes confiscats entre països.

Tanmateix, territoris com les illes Caiman, Bermudes, Jersey, l’illa de Man o els Emirats Àrabs Units s’afegiran al grup de 29 estats, entre els quals hi ha l’espanyol, que compartiran la informació sobre la propietat real de les empreses. En aquest cas, però, no es tracta d’un registre públic com el que posa en marxa Londres.

Mandataris a Lancaster House; manifestants a Trafalgar Square

Les mesures anunciades per l’organització britànica de la cimera no satisfan els esperits més crítics, però. Ahir, mentre a Lancaster House —molt a prop del palau de Buckingham— es trobaven alguns dels principals mandataris mundials, amb el secretari d’Estat nord-americà, John Kerry, al davant, a Trafalgar Square, a menys de cinc cents metres d’on tenia lloc la reunió, l’ONG Oxfam Intermón feia una activitat de denúncia de la corrupció al centre de la plaça.

Protesta a l'exterior de la conferència de lluita contra la corrupció celebrada a Londres

I des d’un escenari que imitava les habitualment paradisíaques platges dels paradisos fiscals, Mark Goldrin, secretari executiu de l’organització a les illes Britàniques, afirmava: “Fins que no es requereixi als paradisos fiscals la publicació dels registres que mostren qui realment es beneficia de la propietat d’empreses fantasmes, l’evasió d’impostos i la corrupció revelada pels 'papers de Panamà' continuarà sense ser atacada i milions de persones del Regne Unit i dels països més pobres del món en pagaran el preu”.

En un sentit prou semblant s’expressava Barry Johnson, cap del departament legal d’Ajuda en Acció, que afirmava que la cimera serà recordada per allò que no ha reeixit. Per exemple, que “David Cameron encara no hagi aconseguit que els paradisos fiscals britànics a l’estranger compleixin els mateixos estandars que Nigèria, Sud-àfrica, França, l'Afganistan i Holanda per prendre mesures per revelar els noms que s’amaguen rere el secret de les societats pantalla”.

stats