Centenars de persones s'acosten a veure la catedral calcinada

"Quan mires Notre-Dame i no veus l'agulla, es fa estrany", comenta una dona

“Quan mires Notre-Dame i no veus l’agulla, es fa estrany”, comenten dues companyes de feina a la pausa per dinar mentre caminen pel moll de l’Hotel de Ville, un dels que voreja el Sena. La catedral forma part del seu dia a dia i, encara que no sempre hi paren una atenció especial, saben que hi és.

L’Elise, en canvi, feia vint anys que no la veia. Des de dissabte que passa uns dies de vacances a la capital francesa. “Vaig visitar Notre-Dame ahir mateix al matí. M’hi vaig passejar tranquil·lament”, explica a l’ARA aquesta francesa que viu al departament del Charente. “A la tarda, una amiga em va dir que s’estava cremant. Al principi vaig pensar que era una broma. No m’ho vaig creure fins que em va ensenyar una foto –diu l’Elise–. Tinc la impressió que soc una privilegiada perquè el que vaig veure al matí es va convertir en fum a la tarda”, lamenta.

La fiscalia de París confirma que l'incendi de Notre-Dame va ser un accident

Un grup de cinc bombers descansen al mig de l'illa de Saint-Louis, darrere de la catedral. Un noi d’uns vint d’anys se’ls acosta per donar-los les gràcies entusiasmat. A un dels bombers sembla que el sorprengui. Tots fan cara de cansats. Han treballat tota la nit per aconseguir extingir el foc d’aquesta catedral tan venerada.

L’endemà de l’espectacular incendi de Notre-Dame, l’illa de la Cité, on hi ha la catedral, està absolutament impracticable. Les autoritats han tallat tots els ponts que donen accés directe a l’atri de la catedral. Un policia francès explica que encara no saben fins quan tindran tota l’illa bloquejada. “Tant pot ser que ho tinguem tallat un dia, com dos, com tota la setmana”, precisa. Només deixen passar els veïns, les persones que tenen cita a la prefectura i aquells que han d’anar al Palau de Justícia o bé a l'Hospital Hôtel-Dieu. Hi ha un altre control policial encara més a prop de la catedral per continuar filtrant l’accés al monument.

Al pont Saint-Michel una imatge es repeteix en bucle. Desenes i desenes de persones s’aturen per fotografiar la catedral. Volen immortalitzar el moment històric, l’endemà del dia que es va cremar una part de Notre-Dame. El pont és a un quilòmetre de distància de la catedral, però té bones vistes i s’hi pot transitar.

Tot el que has de saber sobre el devastador incendi a Notre-Dame

Un home d’uns setanta d’anys es treu de la motxilla uns prismàtics abans d’inspeccionar detalladament l’edifici. Crida l’atenció que molts curiosos són gent gran, de la seixantena cap amunt. “Quan em vaig assabentar que Notre-Dame estava en flames em vaig entristir molt –explica el Jéremy, un jubilat francès–, però alhora estic content perquè la catedral no s’ha ensorrat”. Els turistes es barregen amb els francesos i viceversa. “No pensava pas que la salvarien”, li comenta una dona d’uns vuitanta anys a la seva amiga.

A la cruïlla entre el moll de Montebello i el pont de Saint-Michel els policies no donen a l’abast. Han de controlar el trànsit d’una munió de vehicles i persones. “Fem el que podem, senyor”, diu un agent a un vianant que es queixa perquè no el deixen passar. “Sembla que la gent no treballi, avui”, diuen rient dues adolescents. La terrassa del Café Le Montebello està atapeïda de gent. Són les dotze del migdia, està núvol a París i es comencen a escapar les primes gotes. Però les vistes de postal que hi ha des d’aquesta cafeteria no han passat desapercebudes a ningú. Els equips de televisions d’arreu del món prefereixen una altra perspectiva, la que es veu des del pont de la Tournelle. Tots volen obtenir la millor imatge de l'emblemàtic monument calcinat.

Més continguts de