Cimera per apuntalar una autoritat a Líbia que freni l'avenç de l'Estat Islàmic
Viena acull una reunió de ministres d'Exteriors presidida per Itàlia i els Estats Units que busca una sortida política per a un país amb tres governs rivals
VienaItàlia i els Estats Units presideixen aquest dilluns una cimera internacional a Viena sobre l'estabilització de Líbia i l'amenaça que suposa l'expansió de Daeix –acrònim àrab d'Estat Islàmic– a pocs centenars de quilòmetres de les costes d'Europa.
Hi participen els ministres d'Afers Exteriors i alts representants d'una vintena de països occidentals i àrabs, així com de l'ONU i la Unió Europea. "Cal un esforç comú per ajudar a portar estabilitat a Líbia", va explicar a la premsa abans de la conferència Paolo Gentiloni, ministre d'Exteriors d'Itàlia, expotència colonial a Líbia i porta d'entrada a Europa dels migrants que arriben a les seves costes des del nord d'Àfrica. En les darreres setmanes, després de l'acord entre la UE i Turquia per deportar-hi els migrants i refugiats, la ruta del Mediterrani central ha tornat a prendre força. Líbia es va enfonsar en una espiral de violència des de l'enderrocament el 2011, amb suport de l'OTAN, del règim de Muammar al-Gaddafi.
A la 'Conferència per a l'estabilitat' s'abordarà "el suport internacional al nou govern d'unitat nacional" libi, "amb un èmfasi en la seguretat", ha precisat el departament d'Estat dels Estats Units en un comunicat. El govern libi hi estarà representat pel president del Consell Presidencial designat per l'ONU, Mohammad Fayez al Serraj, que des del març intenta assentar la seva autoritat.
Pocs dies després de l'última reunió internacional sobre el país àrab, celebrada el desembre passat a Roma, representants dels dos Parlaments rivals –el Congrés dels Diputats a Tobruk –reconegut internacionalment– i el Congrés Nacional General (CNG), el 'Parlament rebel' de Trípoli, van signar a Sjirat (Marroc) un acord de pau.
El pacte va suposar la formació del govern d'unitat destinat a acabar amb la dualitat institucional i els conflictes armats entre diverses milícies, així com frenar l'avanç dels jihadistes, que estan guanyant pes a la regió costanera de Sirte.
Sense la legitimitat popular i institucional del Parlament de Tobruk, Al Serraj va arribar amb el seu equip furtivament a finals de març a Trípoli, on manté la seva seu en una base naval. Des de llavors, Líbia té tres governs enfrontats: un a Trípoli, considerat rebel; un altre a Tobruk, amb el suport del Parlament reconegut per la comunitat internacional, i el tercer és el ja citat, d''unitat nacional', que cap dels altres dos reconeix i que dóna suport a l'ONU i a la major part de les potències mundials.
D'aquesta situació de desgovern n'han tret profit grups radicals com l'EI, que en l'últim any ha ampliat el territori sota el seu control i fins i tot ha establert un nou bastió a la costa del Mediterrani, o Al-Qaida del Magrib Islàmic (AQMI). L'expansió d'aquests jihadistes a Líbia suposa una gran preocupació per a Europa per la seva proximitat geogràfica i la riquesa petroliera de Líbia. L'objectiu de pacificar i estabilitzar el país és, a més, clau en la crisi de refugiats, ja que la Unió Europea necessita un interlocutor fiable en la lluita contra el tràfic de persones.
D'altra banda, després de la conferència sobre Líbia, es reuneixen també a Viena els presidents d'Armènia, Serge Sargsian, i l'Azerbaidjan, Ilham Alíev, per reprendre les negociacions de pau en el conflicte de Nagorno Karabakh, la regió per la qual s'enfronten els dos països des del 1988. S'espera que a la trobada sota l'auspici de l'Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa (OSCE) assisteixin Kerry i els ministres d'Exteriors de Rússia, Serguei Lavrov, i França, Jean-Marc Ayrault.
