Cinc preguntes clau per entendre les eleccions a Alemanya

Angela Merkel es juga avui un tercer mandat al capdavant de la primera potència econòmica europea

Les eleccions alemanyes de diumenge determinaran el futur econòmic de la Unió Europea els propers anys. Angela Merkel surt com a favorita a totes les enquestes, però el dubte serà saber si aconsegueix repetir coalició amb els seus socis actuals del partit liberal. 62 milions de persones estan cridades a les urnes per decidir la composició del Bundestag, el parlament alemany, i el futur polític de la primera potència econòmica europea.

Qui es presenta?

Amb la promesa de seguir creixent i combatre la crisi que afecta l'eurozona, Angela Merkel aspira a ser reescollida com a cancellera alemanya per tercera vegada consecutiva. Merkel ha presumit de gestió i d'haver evitat que el país es veiés arrossegat per la crisi que afecta a altres socis de l'eurozona. La cancellera compta amb una popularitat abassegadora entre els alemanys però el dubte és si podrà repetir coalició amb el Partit Liberal Democràtic (FDP), que ha perdut força suport en les darreres eleccions regionals i en les enquestes.

El Partit Socialdemòcrata (SPD) es presenta com el gran rival a la coalició que actualment governa a Alemanya. El seu candidat, Peer Steinbruck, crític amb les mesures d'austeritat de Merkel, ha protagonitzat una campanya erràtica amb diverses ficades de potes. Fa només uns dies, el socialdemòcrata es va retratar fent una botifarra durant una entrevista sense paraules on li van preguntar per les seves relliscades verbals.

Els Verds, amb la proposta d'eliminar l'energia nuclear el 2020, no han acabat de comunicar bé els seus plans d'augmentar impostos. I el Partit d'Esquerres (Die Linke), amb molta força a l'Alemanya de l'Est, s'ha mostrat molt crític amb el suport dels Socialdemòcrates i dels Verds al rescat de Grècia imposat per Merkel.

La novetat d'aquestes eleccions és Alternativa per Alemanya, un partit euroescèptic creat fa només set mesos per les elits econòmiques i universitàries del país, i que segons les últimes enquestes té possibilitats d'aconseguir un escó al Bundestag. La formació defensa l'expulsió de l'eurozona de tots els països rescatats i s'ha fet forta gràcies a l'onada d'hostilitat que desperten les transferències alemanyes a les economies més dèbils de l'euro.

Què diuen les enquestes?

Les darreres enquestes confirmen la victòria del partit d'Angela Merkel, la CDU, i els seus socis de la CSU. Obtindrien entre el 39 i el 40% dels vots, un 6% més que en els comicis del 2009.

El gran dubte d'aquestes eleccions és el Partit Liberal Democràtic (FDP), aliat de Merkel en l'actual coalició de govern, i que podria passar del 14% dels anteriors comicis a tenir dificultats per obtenir el 5% mínim que li permetria tenir representació parlamentària.

El Partit Socialdemòcrata pujaria i obtindria al voltant d'un 25% dels vots, un 3% més que fa quatre anys. Els Verds també registrarien un lleuger ascens tot i que es mantindrien al voltant del 10% dels vots.

Die Linke se situaria com la quarta força política amb el 9% dels vots. Les últimes enquestes també mostren un ascens dels partits neonazis i d'Alternativa per Alemanya.

Quins han estat els principals debats de la campanya electoral?

Tot i que els europeus tenen els ulls posats en la cancelleria de Berlín per saber cap a on anirà el seu futur, la campanya electoral ha tractat sobretot de qüestions internes com la política energètica de Merkel o les ajudes socials.

La coalició al poder ha emfatitzat la seva voluntat de fer créixer Alemanya dins la l'Eurozona malgrat la greu crisi que encara afecta a la majoria dels països. Merkel ha adoptat part de les polítiques socials que reclama l'oposició. Ha promès apujar les ajudes als pares i les pensions, establir un salari mínim, vol reduir les càrregues fiscals dels treballadors i el preu dels lloguers.

El Partit Socialdemòcrata i els Verds han vist com aquesta darrera tàctica de Merkel els ha menjat part del seu programa electoral. L'SPD ha basat la seva campanya demanant més polítiques socials i criticant el paper dels bancs. Steinbruck ha protagonitzat diverses relliscades, com quan va reclamar apujar el sou del càrrec de canceller.

L'esquerra també ha criticat la col·laboració de Berlín amb els programes d'espionatge massiu de la CIA revelats per Edward Snowden.

El Partit Liberal Democràtic, per la seva banda, s'ha mostrat partidari de reduir el deute estatal però no es nega a aprovar un salari mínim. El seu candidat, Rainer Buederle, s'ha mostrat més al costat dels grans líders empresarials i partidaris del lliure mercat.

Quines coalicions es podrien formar?

Ningú dubta que Angela Merkel guanyarà les eleccions. La gran incògnita serà saber si finalment el Partit Liberal Democràtic (FPD) obté el 5% mínim per tenir representació parlamentària. L'altra possible coalició la podrien formar el Partit Socialdemòcrata (SPD) i els Verds. Els dos sumarien un 35% dels vots, per sota del 39% de la coalició de la UDC i el CSU.

Des d'Europa també es veuria amb bons ulls la reedició d'una gran coalició entre democratacristians i socialdemòcrates però Steinbrück, que va ser ministre de finances de Merkel entre el 2005 i el 2009, ha dit en diverses ocasions que no vol formar coalició de govern amb la CDU.

Seria poc probable, en canvi, una possible coalició entre els tres partits d'esquerra (SPD, els Verds i el Die Linke) o que Els Verds entressin al govern de Merkel.

Com funciona el sistema electoral alemany?

El sistema electoral alemany és un sistema mixt i és considerat un dels més complexos.

Cada ciutadà alemany emet dos vots. El votant ha d'escollir dins d'una llista nominal el candidat que considera millor, independentment del seu partit.

El segon vot correspon a l'elecció dels partits. Aquests són els que computaran per establir el percentatge de vots i la distribució dels escons al parlament.

Quan s'hagi determinat els escons per partits, cada seient s'assignarà primer amb els polítics que hagin tingut més vots segons l'elecció personalitzada dels votants. Dels 598 escons que té el parlament, 299 s'assignaran en funció rels resultats del vot personalitzat. Els que faltin, s'ompliran amb la resta de candidats inclosos en les llistes dels partits.

El canceller s'escull de manera indirecta. Seran els parlamentaris els que emetran el seu vot per elegir el nou cap de govern d'Alemanya per a la propera legislatura.