Clam històric a Perpinyà: "Sí al País Català"

Milers de persones han sortit al carrer a la capital del Rosselló per reclamar que el nou nom de la regió Occitània no els margini

Milers de persones, 12.000 segons els organitzadors i 8.000 segons la policia, s'han manifestat aquest dissabte al migdia a Perpinyà sota un sol lema: " Sí al País Català". Els manifestants han reclamat que la Catalunya del Nord no quedi marginada del nom de la regió Occitània, el nou ens territorial nascut de la fusió del que fins ara eren el Migdia-Pirineus i el Llenguadoc-Rosselló.

Els organitzadors, la plataforma Sí al País Català, s'han mostrat eufòrics per l'èxit de la convocatòria que han qualificat d'"històrica". La marxa ha transcorregut pel centre de Perpinyà, que ha quedat inundat de banderes catalanes i pancartes que reclamaven que la nova regió no margini la Catalunya del Nord.

"No ens esborreu", els catalans de França temen perdre més que el nom d'una regióSindicats i petites patronals, i també partits polítics i el món associatiu i de la cultura de la Catalunya del Nord, havien donat suport a la manifestació que s'ha fet poques setmanes abans que l'1 d'octubre es prengui la decisió definitiva sobre el nom de la regió Occitània.

"Esperem que el nostre clam s'escolti a Tolosa de Llenguadoc i a París, no podem donar per bona una decisió presa per gent que no entén què és el nostre territori", ha assegurat Felip Simon, coordinador del comitè 'Sí al País Català', que ha fet la convocatòria.

"L'estat francès té molt a témer perquè la gent que hi havia a la marxa no estava polititzada, era gent corrent, famílies senceres, persones que potser no han anat mai a una manifestació, i quan és el poble el que surt així al carrer, a Tolosa i a París tenen l'obligació de fer alguna cosa", ha afegit Simon.

Una manifestació històrica

"És la manifestació reivindicativa de la nostra catalanitat més important de la història d'aquest territori", ha assegurat Jordi Vera, president de Convergència Democràtica a la Catalunya del Nord, que lidera la reivindicació per la inclusió del País Català a Occitània.

Vera ha afegit: "És l' acte fundador d'un renaixement polític al nostre territori, i el pròxim pas ha de ser una refundació, com s'ha fet al sud, per crear un nou espai polític que disputi el poder als partits tradicionals".

"Els nord-catalans només reaccionem quan hi ha una adversitat, com quan se'ns va voler imposar el nom de Septimània l'any 2005", ha recordat Esteve Valls, de Nord Sud Consult. "Aleshores vam sortir al carrer 5.000 persones, ara n'hem sortit més de 10.000. Estic convençut que estem obrint una nova etapa en la reivindicació de la Catalunya del Nord", ha afegit.

Si el clam d'afegir la referència al País Català al nom Occitània no s'escolta, Felip Simon aposta per obrir una nova via:" Volem un Estatut dins del marc de la República Francesa que doni un poder propi a la Catalunya del Nord,  com el que té Còrsega i el que s'està fent al País Basc francès".

Què passarà?

De moment, la decisió està en mans de la presidenta de la nova regió, la socialista Carole Delga, que va assumir el càrrec al gener, i del Consell d'Estat francès, la màxima instància de la jurisdicció administrativa, on els promotors del Sí al País Català han presentat un recurs.

A la manifestació hi han assistit alguns càrrecs electes municipals dels grans partits francesos, els socialistes i Els Republicans. Però per ara aquestes formacions no han mogut cap fitxa per atendre les reivindicacions nord-catalanes.

Més continguts de