Clam global per un compromís ambiciós contra el canvi climàtic

Barcelona“El clima avui és increïblement diferent del del primer dia de la Cimera de Copenhaguen”, el 2009, advertia ahir des de París Keya Chatterjee, representant nord-americana de la plataforma d’ONGs Climate Action Network. Això és el que també molts dels líders polítics van voler transmetre en els seus discursos inaugurals, en la 21a Conferència de l’ONU sobre el Canvi Climàtic (COP21), que va arrencar ahir a París. “ Momentum ” i “punt d’inflexió” van ser de les expressions més utilitzades, per remarcar tant la transcendència del moment com la sensació d’oportunitat que ofereix la predisposició, aquest cop sí, dels principals emissors mundials de CO, com la Xina i els Estats Units.

“El que ens ha de donar l’esperança que aquest és el moment en què finalment decidim salvar el nostre planeta és el fet que avui les nostres nacions comparteixen la sensació d’urgència sobre aquest repte”, va dir el president dels Estats Units, Barack Obama, que va entonar finalment el mea culpa del seu país com a principal responsable del canvi climàtic. “He vingut personalment com el líder de la primera economia mundial i el segon emissor de CO per dir que els EUA no només reconeixen el seu paper creant aquest problema, sinó que assumeixen la seva responsabilitat de fer-hi alguna cosa”, va afirmar. Un salt endavant remarcable, tot i que en el seu discurs, com en el de la resta de caps d’estat -fins a 150 van parlar en la ronda inaugural-, no hi va haver novetats ni grans anuncis de cara a la negociació que ha de tenir lloc aquests 15 dies.

Com a nota positiva, però, Obama va deixar clar el seu compromís amb els països pobres, assegurant que “hi haurà recursos per als que estiguin disposats a saltar-se la fase bruta del desenvolupament”. En especial, es va comprometre a ajudar els països menys desenvolupats i aquells per als quals el canvi climàtic suposa una “amenaça a la seva mateixa existència”, com certes illes estat. “Ens ha semblat un senyal diplomàtic important cap a un acord en els mecanismes de pèrdues i danys[loss and damage ]” que aquests estats reclamen incloure al futur tractat de París, va dir a l’ARA Martin Kaiser, representant de Greenpeace a la COP21.

La Xina vol un acord ‘win-win’

Per la seva banda, el president de la Xina, Xi Jinping, va insistir a demanar un acord contra el canvi climàtic “basat en la cooperació win-win ”, en què tothom hi surti guanyant. El líder del principal país emissor de CO va tornar a posar sobre la taula “el principi de responsabilitat compartida però diferenciada”, en què els emissors històrics han de fer més esforç de mitigació. Xi Jinping va apostar pel “diàleg” i “l’aprenentatge mutu”, però va demanar que en la lluita contra el canvi climàtic “es permeti a cada país buscar la millor solució per a ell”.

També va reclamar una voluntat ferma per aconseguir els 100.000 milions de dòlars en ajuts als països en vies de desenvolupament promesos per al 2020 i “un fort compromís financer per després” d’aquesta data, va afegir Xi. El líder xinès va reiterar els compromisos ja anunciats de deixar de créixer en emissions el 2030 “o tan aviat com sigui possible” i d’assolir aquell any també el 20% de renovables i nuclears.

La cancellera alemanya, Angela Merkel, va demanar als líders reunits a París “més ambició” i va apostar per establir “revisions obligatòries” dels compromisos estatals presentats a la cimera, que encara són insuficients per assolir l’objectiu polític marcat: evitar un escalfament global inferior als 2 ºC.

“Està en joc la pau”

“El que està en joc en aquesta cimera és la pau”, va assegurar al seu torn el president de França i amfitrió de la trobada, François Hollande. El president francès va incidir així en els riscos de seguretat que també planteja el canvi climàtic, per la inestabilitat derivada de l’escassetat de recursos i el previsible èxode de refugiats climàtics. En una cimera marcada pels recents atemptats terroristes a la ciutat de París, que van deixar 130 morts fa menys d’un mes, Hollande va assegurar que no està disposat a haver d’escollir “entre lluitar contra el canvi climàtic o lluitar contra el terrorisme”: “Són dos reptes principals que hem de superar perquè hem de deixar als nostres fills un planeta lliure de desastres”.

El seu ministre d’Exteriors, Laurent Fabius, va ser investit ahir president de la COP21 en una cerimònia que va sumar més caps d’estat i govern que cap altra en la història. Dels 196 estats que hi participen, 150 hi van enviar el màxim líder polític, a més del secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon. Els seus discursos no van servir per orientar la negociació, que queda en mans de caps de delegació i ministres en els pròxims 15 dies, però van estar plens, això sí, de paraules optimistes. Fins i tot el president de Tuvalu, un dels arxipèlags que desapareixeran amb l’augment de 2 ºC, no va defallir a l’hora de demanar un acord ambiciós: “Perquè si salvem Tuvalu, segur que salvem el món”.

L’Índia lidera una aliança Nord-Sud per l’energia solar

L’Índia, el 3r gran emissor de CO (4t si es compta la UE com un de sol), va arribar ahir a la Cimera de París amb la seva pròpia iniciativa: una aliança de 30 països, rics i pobres, per desenvolupar i implementar energia solar més barata. És una plataforma de cooperació en què els països rics transferiran tecnologia i finançament als pobres, va explicar el primer ministre indi, Narendra Modi. Colidera la proposta el president de França, François Hollande, que la va titllar de “justícia climàtica”. L’objectiu és arribar a un centenar de països i recaptar un bilió de dòlars abans del 2030. Entre els estats que ja s’hi han sumat hi ha els EUA, Holanda, els Emirats Àrabs, Etiòpia, Nigèria i Indonèsia. Modi es nega a frenar les emissions perquè, amb 400 milions de pobres, no pot frenar el creixement. Amb la proposta d’ahir, però, s’erigia en líder del canvi a l’energia neta.