Condemnen nou militars xilens per la mort de Víctor Jara

El cantautor va ser torturat i assassinat el setembre del 1973

11 de setembre de 1973. Les tropes colpistes pinochetistes avancen sobre el palau presidencial de La Moneda a Santiago de Xile. El cop d’estat contra el president Salvador Allende va camí de ser un èxit. Les bombes cauen sobre la seu del poder executiu. L’aviació colpista ataca sense pietat. Casc al cap i fusell en mà, Allende fa front amb un grup de lleials des de La Moneda a la sublevació del cap de l’exèrcit, el general Augusto Pinochet, que feia pocs dies havia assumit el comandament de les forces armades xilenes. Mitja seu presidencial està ja destruïda i queden poques hores per al fatal desenllaç: el suïcidi del president xilè al seu despatx d’un tret amb l’AK-47 que en el seu dia li va regalar Fidel Castro.

Amb el cop d’estat d’aquell 11 de setembre de 1973, Xile començaria a viure una de les dictadures més llargues de l’Amèrica llatina, concretament fins a l’11 de març de 1990, quan un referèndum pactat va posar fi a 17 anys de repressió. Una gran repressió que es va viure especialment i de manera dramàtica durant els primers mesos del govern de facto de Pinochet a l’Estadi Nacional de futbol de Santiago de Xile.

L’Estadi Nacional va ser el més gran camp de detenció, tortura i assassinat d’opositors al règim del país sud-americà. Per les seves instal·lacions, i en especial pel seus sinistres soterranis, hi van passar unes 5.000 persones. I aquí es on va perdre la vida, afusellat el 15 de setembre de 1973, el cantautor Víctor Jara. Els soldats colpistes van ser especialment agressius i sanguinaris amb Jara a causa de les seves cançons revolucionàries socialistes. Un crim que ha estat 45 anys impune.

Ara, en una sentència històrica de 350 pàgines, la justícia xilena ha condemnat per la seva mort vuit exsoldats a 15 anys de presó, i a 5 anys un altre militar per haver encobert l’homicidi. Els autors del crim són Hugo Hernán Sánchez Marmonti, Raúl Aníbal Jofré González, Edwin Armando Roger Dimter Bianchi, Nelson Edgardo Haase Mazzei, Ernesto Luis Bethke Wulf, Juan Renán Jara Quintana, Hernán Carlos Chacón Soto i Patricio Manuel Vásquez Donoso.

A més, l’estat xilè haurà de pagar una indemnització d’1,8 milions d’euros als familiars de Jara i d’una segona víctima, el llavors cap de presons xilè, Littré Quiroga.


Xile: Desfent-se de l'ombra de Pinochet

Segons les conclusions a les quals ha arribat la justícia xilena, durant les tortures que va patir Víctor Jara aquells fatídics dies de setembre del 1973, els repressors li van trencar els dits de les mans. “Tu ets Víctor Jara, el cantant marxista comunista, cantautor de merda!”, va cridar un soldat a Jara en reconeixe’l, per després començar a torturar-lo. Algunes versions reconstruïdes a partir del testimoni de supervivents de l’horror de l’Estadi Nacional asseguren també que a Víctor Jara li van tallar la llengua. Va ser executat de 44 trets. El seu cos va ser trobat dies després en un descampat al costat dels cossos d’altres detinguts a l’Estadi Nacional, com Quiroga.

L’any 2009, 36 anys després de la mort de la seva mort, la justícia xilena va ordenar l’exhumació de les restes mortals de Jara. El cantant va ser enterrat en una cerimònia oficial a la qual va assistir la llavors presidenta de Xile, la socialista Michelle Bachelet. “Finalment, després de 36 anys, Víctor pot descansar en pau, però també hi ha moltes altres famílies que volen poder descansar en pau. Per això és important que seguim avançant en la recerca de la veritat i la justícia, perquè Xile pugui descansar en pau”, va dir llavors Bachelet, emocionada.

Tot i aquesta sentència històrica, encara queden culpables fugits de la justícia. Com l’exsoldat Pedro Pablo Barrientos, un altre militar acusat de disparar contra el músic. Està en tràmit la petició de Xile als EUA per extradir-lo al país sud-americà.

Quan va veure el 1989 que a la dictadura pinochetista se li acabava el temps, Barrientos va decidir fugir als EUA, concretament a l’estat de Florida. Pocs anys després i sense que se sabés res d’ell a Xile, va demanar la nacionalitat nord-americana, que se li va concedir. Ja com a ciutadà nord-americà de ple dret, Barrientos va començar una nova vida dedicant-se a la compra i venda de cotxes. L’exmilitar sempre ha negat la seva relació amb la mort de Jara i durant el judici tampoc va reconèixer la seva culpabilitat.

La família de Jara sempre s’ha mantingut en lluita per sentenciar els culpables de la mort del cantautor. De manera que en conèixer la presència de l’extinent Pablo Barrientos als EUA, el van denunciar als tribunals de Florida. El 2016, un jurat popular va trobar culpable Barrientos per les tortures i l'assassinat del cantautor xilè i el va condemnar a pagar 28 milions de dòlars a la família Jara, que llavors va declarar que començava a fer-se justícia.

Més continguts de