Costa Rica, un exemple contra el covid-19 a l’Amèrica Llatina

El govern demana a la població que no es confiï després de detectar un repunt de casos

Una actuació ràpida, un epidemiòleg al capdavant del ministeri de Salut i un sistema sanitari sòlid són alguns dels elements que han portat Costa Rica a tenir un dels índexs de mortalitat per coronavirus més baixos d’Amèrica: dues persones per cada milió d’habitants han perdut la vida. En total, dotze dels 1.538 casos de covid-19 comptabilitzats, un 0,78% (dades del 12 de juny). Però en plena desescalada, el risc de rebrots continua sent elevat, i és per això que el govern de centreesquerra de Carlos Alvarado insisteix a la població que no es confiï. Especialment després del repunt de casos detectat en els últims dies a prop de la frontera amb Nicaragua.

Costa Rica va ser el primer país centreamèrica a confirmar un positiu, el 6 de març. Des del primer moment, Alvarado va deixar en mans del ministre de Salut, Daniel Salas, la gestió de la pandèmia. Salas, epidemiòleg i amb experiència en l’àmbit de la salut, ja havia format part de la Comissió de Preparació per a la Pandèmia de la Grip A. En els últims mesos s’ha convertit en una referència per a la ciutadania perquè ha aconseguit contenir la propagació. Les dades criden l’atenció en un país on no s’ha aplicat la quarantena obligatòria, ja que constitucionalment no està permesa. “El govern va haver de ser creatiu per augmentar el distanciament social”, explica Claudio Mora, investigador sènior a Incae i professor a la Universitat de Costa Rica (UCR). Restriccions al trànsit, tancament de fronteres, espais públics i comerços i la prohibició d’actes massius són algunes de les mesures del govern després de declarar l’estat d’emergència, quan només hi havia 41 positius del virus al país, on viuen prop de cinc milions de persones.

Però Costa Rica no ha sigut l’únic país de l’Amèrica Llatina que ha reaccionat amb mesures contundents a la pandèmia, recorda el professor de relacions internacionals a la Universitat Autònoma de Barcelona Rafael Grasa. Altres estats també ho han fet sense obtenir tan bons resultats, com el Perú. Així, l’èxit de Costa Rica va més enllà de les actuacions immediates. Començant pel “sistema de salut articulat i públic distribuït a pràcticament tot el país”, exposa Luis Villalobos, expert en salut pública de Costa Rica. Un dels seus punts forts és la xarxa d’atenció primària implementada amb un reforma al sistema de salut el 1994.

Costa Rica també va posar en marxa a l’abril el Pla de Vigilància Sentinella, nascut precisament per fer front a la grip A, i que consisteix en fer proves a pacients respiratoris que no s’ajustin a la definició de cas sospitós. A hores d’ara, s’han fet més de 30.000 tests, segons dades oficials. A això s’hi suma la feina de Correus juntament amb la Fàbrica Nacional de Licors (FANAL), que durant la crisi ha passat a produir alcohol en gel per repartir-lo a domicili. També es va fer un enviament de medicaments a la gent gran perquè no hagués de sortir de casa.

Grasa apunta, a més, que sense uns “indicadors socioeconòmics positius” en relació amb la resta de la regió, frenar la pandèmia hauria sigut més complicat. “És la Suïssa de Centreamèrica”, sintetitza, i recorda que és el país amb més esperança de vida de l’Amèrica Llatina i un dels que tenen un millor índex de desenvolupament humà (del 0,79).

“Tenim un país que no té exèrcit sinó que fa una inversió molt alta en política social”, destaca Villalobos, que apunta al sistema d’abastiment d’aigua potable, que a Costa Rica arriba a pràcticament el 98% de la població, com una altra clau perquè els ciutadans puguin seguir les recomanacions d’higiene.

L’estabilitat política també ha facilitat la presa de decisions. L’estudi d’opinió pública més recent (de l’abril) del Centre d’Investigació en Estudis Polítics (CIEP) de la UCR destaca que el “74,5% de la ciutadania confia en les decisions governamentals per fer front a la pandèmia”, el 93,89% dels enquestats valoren positivament les mesures sanitàries i el 70,68% les econòmiques. “Hi ha hagut un augment en la credibilitat del govern i un fort suport a les decisions que ha pres”, exposa Ronald Alfaro, un dels autors de l’estudi: “Això li ha donat oxigen per afrontar la pandèmia”. L’enquesta també mostra, no obstant, preocupació pels efectes econòmics del covid-19, en un país amb una elevada taxa d’ocupació informal -del 46,1%, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística i Censos de Costa Rica-. El 57% dels enquestats van dir que tenien dificultats per subsistir. Per intentar mitigar aquest problema, el govern va aprovar el mes passat un programa d’ajuts econòmics per als afectats pel virus.

El risc de la segona onada

Però malgrat haver estat aplaudit internacionalment, Costa Rica s’enfronta ara a una segona onada de la pandèmia que té el govern en alerta. En els últims dies s’ha detectat un repunt de casos, la majoria en empreses agrícoles frontereres amb Nicaragua, on es creu que la crisi sanitària és molt pitjor. El govern de Daniel Ortega ha restat importància a la malaltia i, a més, hi ha molts dubtes sobre la veracitat de les dades de contagis que dona. “Nicaragua ha adoptat molt poques mesures contra el covid-19 i, per tant, és possible que el nombre de casos sigui molt elevat”, apunta Moral. Costa Rica tem que tenir una frontera porosa amb Nicaragua pugui complicar la situació interna. A finals de maig, el ministre Salas va dir que Nicaragua és “el principal risc” per a Costa Rica, degut a “l’alt nivell de circulació del virus” en aquest país.

“En l’actualitat els contagiats ja no són persones que havien viatjat fora del país i, per tant, de classe mitjana, sinó gent pobra, treballadors de finques agrícoles”, adverteix Villalobos. Precisament aquesta pobresa i les males condicions laborals amenacen de fer gran el pic de contagis. Diverses organitzacions no governamentals han demanat al govern costa-riqueny que garanteixi l’accés a la salut dels indocumentats procedents de Nicaragua. Amb tot, els experts demanen cautela i recorden que el repunt també ha coincidit amb la relaxació de les mesures per al distanciament social. “La segona onada requereix prendre mesures immediatament i reconèixer que el problema és de tot el país”, demana Mora.