CRISI MIGRATÒRIA

Croàcia, desbordada en una Europa dividida

Zagreb tanca set passos fronterers amb Sèrbia després de rebre 11.000 refugiats en dos dies

Croàcia ha tancat aquesta matinada set dels seus passos fronterers amb Sèrbia després que, en menys de 48 hores, hagin entrat 11.000 refugiats. Tot i el tancament, moltes persones continuen entrant sense fer servir les vies principals, camp a través i les autoritats croates alerten que podrien tancar tota la frontera amb Sèrbia si el flux no s'atura.

Amb el pas barrat a Hongria, els demandants d’asil van optar massivament per la ruta croata, fins al punt de posar en qüestió la generosa benvinguda que dimecres els havia fet el primer ministre croat. Les escenes de caos al pas fronterer de Tovarnik, on centenars de refugiats van trencar el cordó policial que els mantenia bloquejats sota un sol de justícia, van fer que el president del país, Kolinda Grabar-Kitarovic, posés “en alerta l’exèrcit per defensar, si és necessari, les fronteres nacionals” de Croàcia.

L’estat membre més nou de la UE, però encara no de Schengen, va advertir ja ahir que no podia assumir més immigrants. Els seus centres d’acollida tenen capacitat per a 3.000 persones. Milers de refugiats esperaven a la frontera els autobusos que els portarien a aquests centres, però molts van arrencar a córrer camps a través fugint de la policia. “Ens volen portar a camps, però no ho volem”, va explicar cridant un d’ells a Reuters. De fet, el govern croat va enviar també policia antidisturbis a l’hotel dels afores de Zagreb on havia allotjat els primers centenars de refugiats, que cridaven “llibertat, llibertat” des de les finestres. Però el primer tren arribat ahir a Eslovènia des de Croàcia el va aturar la policia a la frontera, igual que els que van arribar per carretera.

Molts d’ells venien des de la frontera de Sèrbia amb Hongria, on dimecres al vespre els enfrontaments entre policia i refugiats van acabar amb “ uns 200 ferits, almenys dos d’ells de gravetat”, explicava a l’ARA l’enviat d’Amnistia Internacional a Sèrbia i Hongria, Todor Gardos. “La part sèrbia de la frontera s’està buidant perquè cada cop més gent se’n va cap a Croàcia, però és aviat per donar per tancada la crisi en aquesta frontera”, advertia. Ahir Hongria va estendre l’estat d’emergència a la seva frontera amb Croàcia. Segons Gardos, seguiran arribant nous refugiats a la tanca d’Hongria. “Molts no es rendeixen, però molts altres simplement estan esgotats, desorientats i sense cap informació, almenys en el seu idioma. La primera informació que tenen és la que veuen quan arriben a la frontera i es troben la tanca de filferro al davant i la policia a l’altra banda”. Gardos va explicar que “el fins ara desaparegut govern serbi” havia començat a oferir ajuda organitzada als refugiats, després de la batalla campal amb la policia hongaresa.

“Tant Croàcia com Sèrbia tenen una història molt recent de conflicte [Guerra dels Balcans] amb els seus propis refugiats, i això els pot fer més sensibles”, apunta el politòleg i catedràtic de la UB Pere Vilanova, que remarca tot i així que l’acollida humanitària ha sigut la resposta majoritària amb “la gran excepció d’Hongria, que està cometent fins i tot accions il·legals en relació amb la UE i amb la Convenció de Ginebra”.

La divisió Est-Oest

Davant les crítiques que li van ploure ahir de la UE i de l’ONU, el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, no tan sols va refermar la seva política de tancament total de fronteres, sinó que va advertir que si les polítiques d’acollida de la UE continuen “aviat els musulmans superaran els cristians” a Europa. Un discurs que no és exclusiu d’Hongria, sinó que ha fer forat en tot l’anomenat Visegrad: el bloc de l’est format per Polònia, la República Txeca i Eslovàquia, que també va advertir fa temps que no admetria immigrants musulmans.

“Si la crisi de l’euro amb Grècia va provocar una divisió interna a la UE entre el Nord i el Sud, la crisi de refugiats ha generat la divisió Est-Oest”, apunta l’analista sobre la UE del Cidob Pol Morillas. La població dels països de l’Est s’ha demostrat fins ara receptiva al “populisme i la xenofòbia” en què basen el seu discurs polítics com Orbán. Però Morillas està convençut que, com va passar amb la crisi grega, “abans de posar en risc de debò el tractat de Schengen, la UE dels 28 arribarà a un acord”, encara que sigui in extremis.

El president del Consell Europeu, Donald Tusk, va convocar finalment ahir una cimera d’urgència dels caps d’estat i de govern de la UE per dimecres que ve, 23 de setembre, l’endemà de la reunió de ministres que hauria de tancar el repartiment de quotes. En un gest de pressió cap als estats, el Parlament Europeu va donar suport ahir a la proposta de repartiment de la Comissió. Segons Morillas, el govern d’Angela Merkel ja ha començat a pressionar el bloc Visegrad “amb polítiques europees que els interessen, com els fons de cohesió”, per forçar-los a rectificar en la seva política de rebuig als refugiats. Alemanya havia batut també ahir un nou rècord d’arribades: 7.266 refugiats en un dia.