POLS CONTRA AL-ASSAD

Decepció i alleujament a Damasc

El fre d'Obama als atacs sorprèn els sirians, que es preparaven per a l'ofensiva

La Rashia té 30 anys i és enginyera de telecomunicacions a Damasc. El seu marit està estudiant un postgrau a Alemanya des de fa sis mesos i li ha demanat que se'n vagi amb ell. "Vaig demanar el visat fa una setmana, i encara no tinc resposta. Però ara sí que vull marxar, perquè no sé pas què passarà amb nosaltres", explica amb angoixa a l'ARA, en una entrevista per Skype. Damasc s'ha convertit en una ciutat semideserta. "Han suspès les línies d'autobusos i pràcticament no hi ha cotxes circulant. Molts carrers i carreteres estan tallats per controls de l'exèrcit", detalla la Rashia.

Sense la protecció dels investigadors de l'ONU, que van sortir de Damasc dissabte, els sirians temen que en qualsevol moment hi hagi un atac dels Estats Units i els seus aliats. Però el discurs de Barack Obama anunciant dissabte que primer consultaria el Congrés nord-americà va deixar els sirians confusos i amb una sensació contradictòria d'alleujament i decepció.

El president Baixar al-Assad advertia ahir que "Síria és capaç de fer front a qualsevol agressió estrangera, igual que fa amb les agressions internes". Un dels diaris del règim, Al-Thawra , parlava sobre "l'inici d'una retirada històrica dels Estats Units". En canvi, Qassim Saadeddine, comandant rebel i portaveu del Consell Militar Suprem, es declarava "optimista" a l'agència Reuters, "convençut que tot això provocarà el col·lapse psicològic del règim".

Ni pa, ni llum

Com tots els que no han pogut fugir de la capital siriana, la Rashia està arreplegant queviures per estar preparada davant una ofensiva que encara tem que pugui ser imminent. Però es queixa que el preu dels aliments s'ha triplicat. "Fa una setmana, una bossa de pa costava mig dòlar, ara gairebé 1,5", es lamenta la dona.

A més d'aliments, els habitants de la capital han hagut de comprar espelmes de reserva a causa dels continus talls d'electricitat. "No sabem mai quan ens quedarem sense llum. De vegades la tallen diverses hores a la nit, quan estan traslladant material militar de les casernes", indica la Rashia. "El règim està portant soldats i armes a les escoles. És molt perillós perquè els col·legis són als barris residencials i, si els ataquen, moriran civils", denuncia.

La Rashia no és gens optimista amb la intervenció estrangera: "La veritat, no crec que canviï res sobre el terreny. El règim seguirà castigant la població amb artilleria pesant i bombardejos". De fet, insisteix, "les forces del règim s'estan enfrontant amb més duresa als rebels d'Al-Ghutta [la zona on hi va haver l'atac amb armes químiques] i altres suburbis de Damasc per impedir que puguin treure avantatge de l'atac nord-americà".

Davant la possible ofensiva dels Estats Units, molts habitants de la capital han marxat cap a barris allunyats de les casernes militars. "S'estan registrant mobilitzacions massives de població dins de Damasc", explica a l'ARA una font opositora.

"Un comboi de camions va sortir dissabte a la nit del barri de Maadamiyat al-Sham, al sud-oest de la capital, transportant famílies de simpatitzants del règim d'un barri residencial pròxim a la base militar de la quarta divisió de l'exèrcit", concreta Wassim Zabad. Aquest activista opositor, però, es mostra molt crític amb la possible acció militar occidental, que considera únicament "un missatge per a Rússia". "Es tracta de deixar clar a Moscou que, si volen, poden enderrocar el president Al-Assad, però que, per ara, no ho pensen fer", diu Zabad.

Pressions saudites

Malgrat el fre del president Obama a l'atac militar, l'Aràbia Saudita -la potència regional més bel·ligerant contra Al-Assad- va demanar ahir a la Lliga Àrab "una mesura ferma" contra el règim sirià i va anunciar el seu compromís de participar en una intervenció militar internacional. Egipte, en canvi, s'hi va negar sense un suport explícit del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Ahmed Yarba, líder de la Coalició Nacional Siriana, va intervenir durant la reunió del Caire per demanar el suport dels països àrabs "a una intervenció militar" contra Al-Assad i "en favor del poble sirià".

Les conseqüències d'una eventual intervenció a Síria comencen a notar-se també al Líban. Les companyies aèries europees han suspès els vols nocturns amb destinació a l'aeroport internacional Rafiq Hariri de Beirut perquè les autoritats libaneses no tenen un protocol de seguretat aèria en cas d'atac a la veïna Síria.

Als carrers del centre de Beirut han augmentat els controls de seguretat i l'exèrcit s'ha desplegat a les entrades i sortides d'altres ciutats libaneses, on es tem un esclat del conflicte sectari, com Trípoli, la vall de la Bekaa i Sidó (al sud del Líban).

"No sé què passarà. Però no crec que Occident ataqui Síria encara. Sospito que necessiten dues setmanes més", opina el Hisham, un cristià del barri d'Ashrafiyeh. Pel Hisham, el perill no és a Síria sinó en la resposta de Hezbol·lah. La milícia xiïta ha mobilitzat els seus homes cap al sud, a la frontera amb Israel.

Els libanesos més previnguts han comprat màscares antigàs davant un possible atac amb armes químiques. Jafar Husaini és l'amo d'una botiga outlet al barri on es venen aquest tipus de màscares. Costen entre 100 i 150 dòlars, depenent del model i la qualitat. "L'última setmana han vingut a comprar-ne des de milicians de Hezbol·lah fins a soldats de l'exèrcit, i fins i tot periodistes", explica Husaini.

Més continguts de