PRÒXIM ORIENT
Internacional 24/11/2018

Deixar el Líban com a refugiat per tornar a Síria com a estranger

Més de 50.000 sirians s’han acollit al retorn voluntari, però en moltes famílies el marit no fa el viatge

Ethel Bonet
4 min
Deixar el Líban com
 A refugiat per tornar a Síria com a estranger

BeirutEn Hosam empalma cigarreta rere cigarreta. Està nerviós perquè és la primera vegada que se separa de la família. Fa sis anys que van arribar al Líban fugint de la guerra de Síria. Aleshores eren ell, la seva dona Rabieh, dos fills i la sogra. Ara tornen a Homs, al centre de Síria, amb cinc fills -els tres últims van néixer a Beirut-. A en Hosam li queden deutes per pagar i tampoc té gaire clar que pugui trobar feina a Síria. Així que ha decidit quedar-se al Líban treballant per estalviar i enviar diners a la família que torna a casa. La Nur, de 14 anys, agafa en braços el seu germanet, de nou mesos, mentre la mare vigila els seus trapelles fills petits. “Estic contenta de tornar a casa meva, tot i que deixo els meus amics aquí”, explica la Nur, que encara recorda com era la seva vida a Homs.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

A Beirut, la nena ha anat a l’escola amb altres refugiats, però ara no serà fàcil tornar al col·legi a Síria. El problema a què s’enfronten molts estudiants en tornar és que quan se’n van anar de Síria no duien els certificats escolars i s’han acabat perdent. Per poder validar els estudis, el ministeri d’Educació ha de reconèixer els cursos escolars del Líban, Turquia o un altre país d’acollida i recuperar els documents perduts. A més, moltes de les escoles han quedat destruïdes durant la guerra i no queden gaires centres per anar a estudiar. Segons l’Unicef, més de set anys de guerra a Síria han destruït una de cada tres escoles.

Homs és, després d’Alep, una de les ciutats més damnificades pel conflicte armat. Si bé hi ha zones que s’han rehabilitat, parts de la ciutat continuen sota la runa. La reconstrucció, juntament amb la tornada de més de cinc milions de refugiats, són els reptes més ambiciosos a què s’enfronta Síria.

“Ara per ara no podem viure a casa nostra perquè està quasi destruïda i caldrien almenys set mesos per deixar-la bé. Així que ens quedarem a casa d’uns familiars mentre l’arreglem”, explica la Rabieh, la dona d’en Hosam.

Punts de retorn voluntari

A poc a poc van arribant més famílies a la Ciutat Esportiva de Beirut -lloc de trobada per als que emprenen el retorn a Síria- amb immenses maletes de viatge plenes de coses. Les forces de seguretat libaneses, a través de l’Oficina de Seguretat Nacional, han organitzat aquests punts de tornada coordinats amb el govern sirià, que lloga autobusos urbans per recollir els sirians que volen tornar a casa.

Segons el govern libanès, més de 50.000 refugiats sirians acollits al Líban ja han tornat al seu país.

L’operació de retorn voluntari comença a primera hora del matí i, depenent del nombre de refugiats que hi van cada vegada, la jornada s’allarga fins a la tarda o comencen a moure’s autobusos abans del migdia. Els refugiats que se’n van, prèviament han sigut investigats per les forces de seguretat dels dos països i només poden tornar aquells que han rebut el vistiplau del govern de Baixar al-Assad.

Un a un, els refugiats són cridats per un agent de la Seguretat Nacional, pugen a l’autobús urbà de color verd i es van col·locant allà on poden. Un adhesiu amb el rostre del president Al-Assad al vidre del davant els dona la benvinguda.

Amb la mirada perduda a l’horitzó, pensatius i en silenci o amb llàgrimes per haver deixat enrere el pare o el marit, els sirians comencen el camí de tornada sense esperances d’una vida millor que la que deixen enrere com a refugiats.

Els retornats s’han convertit en una espècie de forasters a la seva pàtria. Molts d’ells no tenen una casa on anar a viure i han de llogar-ne una o distribuir-se entre domicilis de familiars. La majoria de les famílies sirianes que tornen ho fan sense el cap de família, que es queda al país d’acollida per mantenir la feina, per pagar deutes pendents o per por de ser reclutat a l’exèrcit -malgrat que recentment el president Baixar al-Assad va declarar l’amnistia per als desertors.

La Mariam, els seus dos fills petits, l’Asil i la Khaled, i la seva mare Fatma, tornen a Alep, però el Mohamed, el seu marit, continuarà a Beirut. “El meu gendre s’hi queda. Té molts deutes i primer ho ha de resoldre. D’aquí uns mesos, inxal·lah, ens reagruparem a Alep”, explica a l’ARA la Fatma, de 65 anys.

Infants apàtrides

Quan van haver de deixar Síria el 2013, la Mariam estava embarassada de l’Asil, que va néixer al Líban. L’any següent arribava la Khaled. Cap dels dos infants van ser inscrits al registre civil llavors. L’Asil i la Khaled tornen a un país que no coneixen i al qual no pertanyen legalment. Donar la nacionalitat als sirians que han nascut apàtrides és un altre dels grans reptes d’aquest país en guerra.

L’estat libanès només atorga la nacionalitat als fills nascuts de pare libanès, però si la mare és libanesa i el pare estranger, l’infant només adquirirà la nacionalitat del pare. Tenint en compte que gran part dels refugiats sirians estan vivint il·legalment al Líban, perquè la majoria no es poden permetre pagar la quantitat de diners que se’ls demana per obtenir la residència, molts nadons no s’han inscrit al registre civil a causa de la situació il·legal dels pares. De manera que aquests nens tornen ara a Síria sense la partida de naixement.

stats