El coronavirus fora de les fronteres: la pandèmia posa en risc els drets i la salut dels refugiats

Brussel·les demana no aplicar restriccions a les persones que necessiten protecció internacional

Els països tanquen fronteres i també la Unió Europea es blinda des de l'exterior per protegir la ciutadania i l'economia del coronavirus. Però ¿i les persones atrapades fora o entre fronteres? Refugiats i desplaçats són de nou un dels col·lectius més vulnerables davant la pandèmia de la Covid-19. Les restriccions aplicades pels estats i també per la UE posen en perill la salut de milers de persones atrapades en camps de refugiats en condicions ja insalubres que fan impossible prendre mesures de prevenció. Però també els posen encara més obstacles perquè es respecti un dret d'asil que ja veuen vulnerat amb llargues extensions dels terminis o fins i tot la suspensió de facto de les peticions. 

Aquest dimarts Bèlgica ha anunciat que suspèn el registre de peticions d'asil per evitar cues i aglomeracions, ja que calcula que cada dia hi ha entre 100 i 150 persones que registren aquestes sol·licituds. De fet, la majoria d'estats han restringit tots els tràmits burocràtics, i per això s'hi inclou el registre de petició d'asil. Tot i això, en el document de recomanacions de la Comissió Europea sobre les mesures per tancar les fronteres exteriors recomana, com ha reiterat aquest dimarts un portaveu de la Comissió Europea, que "les restriccions temporals per afrontar el coronavirus no s'apliquin a persones que tenen necessitats de protecció internacional o ajuda humanitària".

Brussel·les admet que algunes mesures per frenar el coronavirus entren en conflicte amb drets i llibertats individuals i col·lectius, però es justifica per l'estat d'excepcionalitat. I poc més. La Comissió no té competències en la gestió de fronteres perquè els estats de l'espai Schengen poden aplicar restriccions davant de crisis sanitàries i, a més, ha arribat a justificar la suspensió del dret d'asil a Grècia durant l'escalada de tensió amb Turquia. 

Mória, la ciutat sense llei dels refugiats

Tanmateix, el principal problema, com avisen les ONG que treballen amb persones refugiades, és la situació ja extremadament precària que viuen les persones atrapades en camps de refugiats com el de Mória, per exemple. Per això demanen l'evacuació dels camps i l'acollida de milers de persones urgentment. Segons el  Consell de Refugiats de Noruega: "Els líders no han d'abandonar els que viuen fora de les fronteres, hem de demostrar solidaritat amb les persones refugiades i desplaçades durant aquest temps d'incertesa". El secretari general d'aquesta organització, Jan Egeland, avisa que hi ha milions de persones que provenen de zones de conflicte amuntegades en camps de refugiats en condicions de molt poca higiene i sense instal·lacions sanitàries: "Quan el virus arribi a zones com aquestes de l'Iran, Bangladesh, l'Afganistan i Grècia, les conseqüències seran devastadores. Hem d'actuar ara mateix".  També avisa de la situació de risc per a certs punts de Síria, el Iemen o Veneçuela. 

Mantenir la distància, aïllar-se, quedar-se a casa o rentar-se les mans és impossible quan vius en un camp preparat per acollir 3.000 persones però que en realitat l'ocupen 19.000. És impossible quan no tens llar, ni aigua potable ni sabó per rentar-te. "El coronavirus no discrimina i no hi entén de política, i tampoc ho hauria de fer el món quan es tracta de donar suport a aquells amb més risc de contraure la malaltia", diu el Consell de Refugiats de Noruega. Com recorda aquesta institució, segons l'ACNUR hi ha 100 països que han detectat transmissió local del coronavirus, dels quals 34 tenen poblacions de refugiats que sobrepassen les 20.000 persones, moltes en situacions especialment vulnerables.