Internacional 06/07/2018

Dimiteix Scott Pruitt, l'home que va treure els Estats Units dels acords contra el canvi climàtic

El cap de l'oficina mediambiental plega assetjat pels escàndols ètics i d'abusos en la despesa

Coral Davenport / Lisa Friedman / Maggie Haberman / 'THE NEW YORK TIMES'
1 min
Pruitt en una visita a la Torre Trump de Nova York.

WashingtonScott Pruitt, cap de l'Agència de Protecció del Medi Ambient, negacionista recalcitrant del canvi climàtic i arquitecte dels agressius esforços del president Trump per reescriure les normes mediambientals, ha dimitit aquest divendres a la matinada davant les nombroses investigacions ètiques que han enfosquit els poc més de 500 dies del seu mandat.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Malgrat els esforços de Pruitt per alimentar una estreta relació amb el president, el mateix Trump ha anunciat la dimissió en un tuit enviat des de l'Air Force One en què li ha agraït el seu "treball excepcional". En el mateix text ha anunciat que el substitut serà Andrew Wheeler, un antic lobista del sector del carbó, també contrari a admetre els efectes del canvi climàtic.

En la seva carta de dimissió, Pruitt ha citat "atacs implacables" a la seva persona com un dels motius de la seva marxa. Des del seu nomenament, havia sigut aclamat pels conservadors per la seva desregulació en el sector mediambiental, però no va poder superar un parell de preguntes sobre les seves suposades despeses sense justificar, viatges en primera classe i estretes relacions amb els grups de pressió.

Contra París

bloquejar diverses normes ambientals de l'era d'Obamasortida dels Estats Units de l'Acord de París

L'últim d'una llarga llista

El de Scott Pruitt és només un de la trentena de noms que han desaparegut de l'organigrama de l'administració Trump, que ja va per la cinquena remodelació del seu gabinet per la sortida d'un dels alts càrrecs. Segons el recompte del 'New York Times', hi ha hagut quatre directors de comunicacions de la Casa Blanca, amb estades que van des de menys d'una setmana (Anthony Scaramucci) fins a més de sis mesos (Hope Hicks).

Les contínues dimissions i cessaments a la Casa Blanca i el nivell tan baix del gabinet són uns fets "sense precedents", segons Max Stier, president i cap executiu de Partnership for Public Service, una organització sense ànim de lucre especialitzada en qüestions de gestió del govern federal.



Una anàlisi del 'New York Times' dels 21 càrrecs principals de la Casa Blanca des del mandat del president Bill Clinton fins ara mostra com, a diferència dels antecessors, Trump ja ha tocat almenys un cop nou d'aquestes posicions, en comparació amb tres de Clinton, dues d'Obama i una durant la presidència de George W. Bush.

L'estratègia de Trump ha sigut, en diverses ocasions, la de fer substitucions amb personal de la Casa Blanca, en un moviment de cadires que, segons assessors polítics, "sovint és una mala idea", perquè es redueix el talent i es bloqueja l'entrada de saba nova, i això fa de l'administració una bombolla.

stats