Dimiteix Scott Pruitt, l'home que va treure els Estats Units dels acords contra el canvi climàtic

El cap de l'oficina mediambiental plega assetjat pels escàndols ètics i d'abusos en la despesa

Scott Pruitt, cap de l'Agència de Protecció del Medi Ambient, negacionista recalcitrant del canvi climàtic i arquitecte dels agressius esforços del president Trump per reescriure les normes mediambientals, ha dimitit aquest divendres a la matinada davant les nombroses investigacions ètiques que han enfosquit els poc més de 500 dies del seu mandat.

Malgrat els esforços de Pruitt per alimentar una estreta relació amb el president, el mateix Trump ha anunciat la dimissió en un tuit enviat des de l'Air Force One en què li ha agraït el seu "treball excepcional". En el mateix text ha anunciat que el substitut serà Andrew Wheeler, un antic lobista del sector del carbó, també contrari a admetre els efectes del canvi climàtic. 

En la seva carta de dimissió, Pruitt ha citat "atacs implacables" a la seva persona com un dels motius de la seva marxa. Des del seu nomenament, havia sigut aclamat pels conservadors per la seva desregulació en el sector mediambiental, però no va poder superar un parell de preguntes sobre les seves suposades despeses sense justificar, viatges en primera classe i estretes relacions amb els grups de pressió.  Pruitt també va estar sota sospita per haver incitat els seus ajudants perquè obtinguessin favors especials per a ell i la seva família, com ara donar un cop de mà a la seva esposa, Marlyn, que ha obert un restaurant.

Pruitt va assistir dimecres a dues festes amb motiu del 4 de juliol, el dia de la Independència: una a la Casa Blanca i una altra al departament d'Interior. Un dels assistents que va estar amb ell va explicar que el responsable de medi ambient de l'administració Trump va passar la nit parlant amb uns i altres, saludant tothom i mirant els focs artificials, sense que cap dels seus gestos ni actituds fessin pensar la seva decisió tan sols hores després. El seu cap de personal, Ryan Jackson, tampoc va donar cap pista del que passaria.

Contra París

Pruitt, antic fiscal d'Oklahoma que va fer carrera gràcies a les demandes contra l'agència que ha dirigit fins ara, ha caracteritzat els seus mesos de mandat pel retrocés reglamentari més gran en la història de l'agència, en desfer, retardar o bloquejar diverses normes ambientals de l'era d'Obama. Entre elles hi havia una sèrie de regulacions històriques destinades a mitigar la contaminació que causa l'escalfament global dels vehicles i centrals elèctriques dels Estats Units. També ha protagonitzat la sortida dels Estats Units de l'Acord de París , malgrat les advertències d'alguns dels altres alts assessors del president que el moviment podria danyar la "credibilitat en política exterior".

L'any 2017, Pruitt es va guanyar titulars per haver qüestionat que la mà de l'ésser humà hagi provocat el canvi climàtic, en contradicció amb dècades d'investigació per part d'institucions científiques, inclosa la seva pròpia agència.

Trump ha sigut un entusiasta de Pruitt, però assessors personals seus li han demanat en moltes ocasions que en prescindís. No ho ha fet, però, fins que Trump ha vist les acusacions d'irregularitats i errors ètics que s'ha desil·lusionat i ha acceptat la seva caiguda. "No deixa de fer-ne darrere l'altra, aquest", hauria dit Trump de Pruitt.

Pruitt és objecte d'almenys 13 investigacions federals, i una de l'agència de vigilància del govern va concloure que havia violat la llei amb la compra d'una cabina telefònica segura valorada en 43. 000 dòlars. També va ser investigat pel seu contracte de lloguer d'una casa en un complex residencial vinculat a una companyia canadenca d'energia. L'exdirectiu també havia sigut criticat per les despeses dels viatges a l'estranger, com un viatge que va organitzar per a un grup de pressió al Marroc, un país sense relació amb l'agència. Els seus viatges a l'interior dels Estats Units també van ser sotmesos a investigació després que un exmembre del personal va dir als investigadors del Congrés que el seu cap solia viatjar a Oklahoma, on és propietari d'una casa, i demanava als seus subordinats que li trobessin "alguna cosa per fer" allà perquè pogués justificar la factura als pressupostos.

L'últim d'una llarga llista

El de Scott Pruitt és només un de la trentena de noms que han desaparegut de l'organigrama de l'administració Trump, que ja va per la cinquena remodelació del seu gabinet per la sortida d'un dels alts càrrecs. Segons el recompte del 'New York Times',  hi ha hagut quatre directors de comunicacions de la Casa Blanca, amb estades que van des de menys d'una setmana (Anthony Scaramucci) fins a més de sis mesos (Hope Hicks).

Les contínues dimissions i cessaments a la Casa Blanca i el nivell tan baix del gabinet són uns fets "sense precedents", segons Max Stier, president i cap executiu de Partnership for Public Service, una organització sense ànim de lucre especialitzada en qüestions de gestió del govern federal. 



Una anàlisi del 'New York Times' dels 21 càrrecs principals de la Casa Blanca des del mandat del president Bill Clinton fins ara mostra com, a diferència dels antecessors, Trump ja ha tocat almenys un cop nou d'aquestes posicions, en comparació amb tres de Clinton, dues d'Obama i una durant la presidència de George W. Bush.

L'estratègia de Trump ha sigut, en diverses ocasions, la de fer substitucions amb personal de la Casa Blanca, en un moviment de cadires que, segons assessors polítics, "sovint és una mala idea", perquè es redueix el talent i es bloqueja l'entrada de saba nova, i això fa de l'administració una bombolla.

Més continguts de