Dinamarca vota en referèndum si vol aprofundir en la integració europea

AalborgDinamarca viu avui un dia clau per definir la seva relació amb Europa. Els danesos decidiran a les urnes si fan un pas més cap a la integració amb la Unió Europea, en un context d’euroescepticisme creixent arreu del continent.

Fins ara, tot i ser-ne membre de ple dret, Dinamarca ha gaudit d’unes condicions especials. Gràcies a unes clàusules anomenades 'opt-out', no ha estat subjecta al marc legal comunitari en matèria de moneda, defensa i justícia i afers interns. Precisament, el que es vota avui és la cessió a Brussel·les d’algunes competències d’aquest darrer punt. Tot i això, Dinamarca, que gràcies a aquestes condicions especials no ha hagut d’assumir quotes de refugiats, continuarà tenint plenes competències en matèria d’immigració i d’asil, sigui quin sigui el resultat de la votació.

Els partidaris del 'sí' han assegurat que la cessió de competències migratòries a la UE hauria de ser ratificada en un altre referèndum. Tot i això, aquesta promesa ha estat rebuda amb recel per part d’una societat que comença a desconfiar dels seus polítics.

La cooperació policial, el punt clau

Per causa dels darrers canvis en els tractats europeus, si Dinamarca manté aquesta clàusula, quedaria exclosa de l’Europol, l’agència europea de policia que lluita contra la delinqüència internacional i el terrorisme. A més, entre altres, no tindria accés al registre europeu de passatgers aeris.

Els partidaris del 'sí' al referèndum defensen que si es vol seguir cooperant plenament amb Europa en aquests camps, és necessari que se cedeixin algunes de les competències a Brussel·les. Al Parlament, el bloc del 'sí' és majoritari, amb un 63% dels escons. De fet, tant els socialdemòcrates, la llista més votada, com el liberal Venstre, el partit del govern, donen suport a aquesta opció.

Les formacions partidàries del 'no' al referèndum, encapçalades pel Dansk Folkeparti (Partit del Poble Danès), d’extrema dreta, reivindiquen que Dinamarca ha de seguir cooperant amb l’Europol. Per fer-ho, creuen que és possible firmar un acord especial amb Brussel·les, del qual no hi ha precedents, que en possibiliti la col·laboració sense cedir competències. El portaveu en temes de la UE del Dansk Folkeparti, Kenneth Kristensen Berth, ha explicat en declaracions a l’ARA que la victòria del 'sí' suposaria que Dinamarca perdi el control de les seves fronteres de forma permanent”.

Totes les formacions consideren necessària la cooperació policial amb Europa, i encara més després dels atemptats de París. Segons una enquesta, un 20% dels danesos veuen més probable votar pel 'sí' per causa dels atacs.

Prendre el pols a l’extrema dreta

En clau de política exterior, segons Søren Dosenrode, doctor en ciències polítiques de la Universitat d’Aalborg i expert en la Unió Europea, “els resultats revelaran quina és la confiança que tenen els danesos en les elits europees”. Quant a la política nacional, si guanya àmpliament el 'no' “suposarà també una victòria per a l’extrema dreta”. En les eleccions del mes de juny passat, el Dansk Folkeparti, de marcat discurs antiimmigració, va ser la segona llista més votada, i la primera en les europees del 2014.

Els sondejos han pronosticat recentment una victòria del 'sí' amb un 41% dels vots. El 'no' se situaria lleugerament per sota, amb un 38%. La resta, un 21% d’indecisos, té a les seves mans el resultat de la votació.