Diosdado Cabello: “Espanya està ficada en un embolic amb Leopoldo López”

Enviada especial a CaracasDiosdado Cabello, considerat el cervell del govern de Nicolás Maduro i qui realment mou els fils del poder a Veneçuela, parla sense pèls a la llengua. Diu obertament que Veneçuela considera Espanya “un govern hostil” i que el fet que l’opositor Leopoldo López estigui refugiat a la residència de l’ambaixador espanyol a Caracas és una bomba de rellotgeria.

Quines conseqüències pot tenir per a Veneçuela que Leopoldo López estigui a la legació espanyola?

No és un problema per als veneçolans sinó per a Espanya, perquè Leopoldo López és un paio que està boig. Prové d’una família de l’època de la colònia que es creu que és la propietària de Veneçuela. Després del fracàs del cop d’estat [del 30 d’abril passat] va tenir la genial idea de refugiar-se en una ambaixada. Primer va anar a la de Xile, però com que ell és molt exquisit i va considerar que Xile no estava a l’altura del seu nivell econòmic, es va traslladar a la d’Espanya. Crec que Espanya comet un gravíssim error pensant que té un hoste. Els hostes respecten les normes i Leopoldo López no respecta ningú.

Què vol dir?

De la mateixa manera que va fer una roda de premsa a la porta de l’ambaixada espanyola l’endemà de refugiar-s’hi, en qualsevol moment en fa una altra. Qualsevol persona que analitzi el comportament de Leopoldo López s’adona que és un paio ambiciós, que no té límits per aconseguir el poder encara que això suposi no respectar les regles. I Leopoldo López no respectarà l’ambaixada d’Espanya. Espanya està ficada en un embolic perquè vol.

Què hauria de fer, doncs?

Jo he sentit que li han donat un termini perquè marxi perquè saben les conseqüències negatives per a Espanya de tenir-lo allà.

De moment la dona de Leopoldo López, Lilian Tintori, ja ha marxat a Espanya.

Espanya no ha estat lleial amb nosaltres. Va enviar cinc policies a Veneçuela i va dir que eren per a la seguretat de l’ambaixada, i en realitat eren per endur-se Lilian Tintori. Nosaltres ja sabíem que no eren per a la seguretat però no vam dir res perquè aquí nosaltres no perseguim ningú, és la justícia que reclama Leopoldo López.

En teoria la justícia també reclama Juan Guaidó. Què representa Guaidó per al govern de Nicolás Maduro?

Guaidó és l’exemple de l’antipolítica. Imagini’s convertir-se en president d’un país sense postular-se com a candidat, sense haver obtingut ni tan sols un vot i només perquè els Estats Units decideixen que una persona ha de ser la presidenta d’un país. Això no és política. Per això dic que [Guaidó] és l’antipolítica i l’antiètica del comportament racional d’un ésser humà que estimi el seu país.

Malgrat això, més de cinquanta països l’han reconegut com a president interí de Veneçuela.

El primer que ha de fer un president interí a Veneçuela segons la Constitució és convocar eleccions en un termini de 30 dies. Nicolás Maduro va ser president interí després de la mort de Chávez i va convocar eleccions immediatament. És a dir, Maduro va complir la Constitució com a president interí encara que li diuen dictador. En canvi, el que és considerat la salvació dels demòcrates del món encara no les ha convocat.

Al seu programa de TV anomena Juan Guaidó amb el sobrenom de Juanito Alimaña. Per què?

Juanito Alimaña és el nom d’una cançó del cantant de salsa porto-riqueny Héctor Lavoe. La cançó parla d’un jove que es converteix en cap perquè és un delinqüent, perquè roba i perquè deixa la seva estela per allà on passa. Nosaltres identifiquem Guaidó amb Juanito Alimaña perquè destrueix i roba per allà on passa.

¿Però cal ridiculitzar-lo i insultar-lo? Això no és manera de fer política.

Però és que per a nosaltres això no és un insult. A Veneçuela la manera de fer política va canviar amb Chávez. Abans tot eren secrets. Jo sé el teu secret i, per tant, et faig xantatge. Ara nosaltres parlem clarament i d’aquesta manera hem aconseguit despertar consciències. Potser anomenen lladres a l’oposició, però és que l’oposició ha arribat a cremar viva una persona pel simple fet de semblar chavista. Si he d’escollir entre la nostra manera de parlar i les accions de l’oposició, que assassina un ésser humà, jo em quedo amb el que respecta la vida.