"Dispareu a les cames dels immigrants": així dirigeix Trump la seva guerra de fronteres

Els assessors de la Casa Blanca el van haver de convèncer al març de no segellar la frontera

MICHAEL D. SHEAR / JULIE HIRSCHFELD

La reunió del Despatx Oval del març va començar, com tantes, amb el president Trump traient fum contra els immigrants. Però aquesta vegada tenia una solució: va ordenar tancar els 2.000 quilòmetres de frontera amb Mèxic l'endemà al migdia. Els seus assessors no se'n sabien avenir.

Temien que l’edicte del president atrapés els turistes nord-americans a Mèxic i els escolars a l'altre costat de la frontera, i creés una fractura econòmica a dos països. Però també sabien que l'obsessió del president per aturar la immigració el portava a demanar solucions cada cop més extremes.

En privat, el president havia parlat sovint de fortificar el mur fronterer amb un fossar d'aigua ple de serps i cocodrils, i fins i tot va demanar al seu equip que en calculés el cost. També va valorar electrificar la tanca o cobrir-la de punxes capaces de foradar el cos. Després de suggerir en públic que els soldats disparessin contra els migrants que llançaven pedres, Trump va rectificar quan li van recordar que seria il·legal. No obstant, després, en una reunió, va tornar a suggerir que disparessin als migrants, a les cames. Tampoc no podia fer-ho, li van dir.

"El president estava frustrat i crec que va aprofitar aquell moment per prémer el botó de 'reset'", explica Thomas D. Homan, que va ocupar el càrrec de director d'immigració i execució duanera de Trump. "El president volia una solució ràpida".

L’ordre del senyor Trump de tancar la frontera va culminar amb una frenètica setmana de ràbia presidencial, amb el personal de la Casa Blanca en estat de pànic. Al final de la setmana, l'impulsiu president s'havia desdit de l'amenaça, però va començar a purgar els assessors que intentaven contenir-lo.

Ara que Trump està envoltat d’assessors menys disposats a defensar-se, la seva amenaça de segellar el país d’una allau d’immigrants segueix activa. "Tinc el poder absolut de tancar la frontera", va dir en una entrevista aquest estiu al 'New York Times'.

Aquest article es basa en entrevistes a més d’una dotzena de funcionaris de la Casa Blanca i de l'administració implicats directament en els esdeveniments d’aquella setmana del març. Se'ls ha concedit l'anonimat per descriure converses sensibles amb el president i els alts funcionaris del govern.

Al Despatx Oval aquella tarda de març, una reunió de 30 minuts es va allargar més de dues hores, amb l'equip de Trump intentant desesperadament aplacar-lo. "Em feu semblar un idiota!", va cridar el president, entre exabruptes, tal com ho van descriure diversos funcionaris de la sala. "Em faig càrrec personalment d'aquest tema. És cosa meva".

A la sala hi havia Kirstjen Nielsen, aleshores secretari de Seguretat Nacional; el secretari d'Estat, Mike Pompeo; Kevin K. McAleenan, cap de duanes i protecció de fronteres, i Stephen Miller, ajudant de la Casa Blanca que, més que ningú, havia orquestrat l’agenda d’immigració de Trump. Mick Mulvaney, el cap de gabinet interí, també hi era, juntament amb Jared Kushner, el gendre del president, i altres funcionaris principals.

Nielsen, exajudant de George W. Bush, nomenada per John F. Kelly, excap de gabinet del president, estava a la corda fluixa. El president mai no se'n va refiar, la va titllar de "'bushie'" i part de l'"estat profund" perquè havia fet costat a la campanya del seu rival, Jeb Bush.

Trump creia que Nielsen era ineficaç i, encara pitjor -en la seva mentalitat-, que no era prou dura. "Lou Dobbs us odia, Ann Coulter us odia, no pinta bé", va etzibar Trump en referència als comentaristes conservadors.

El seu millor moment amb Nielsen va ser uns mesos abans, quan els agents fronterers nord-americans havien disparat gasos lacrimògens al costat mexicà de la frontera, per intentar evitar que un grup d'immigrants entrés als Estats Units. Les organitzacions de drets humans van condemnar l'actuació, però a Trump li va encantar. Tanmateix, sovint, ella sentia el menyspreu del president.

Aquell dia de març, Trump també estava furiós amb Pompeo, per haver signat un acord amb Mèxic per permetre als Estats Units rebutjar alguns sol·licitants d’asil -un pla que Trump va dir que estava condemnat al fracàs-. L'única manera de tancar la frontera, va dir Trump, era segellar-la.

Nielsen havia intentat raonar amb el president en moltes ocasions. Quan ella li va plantar cara en una reunió del gabinet la primavera anterior, ell la va renyar fins a un punt que va estar a un pas de presentar la dimissió. En aquest cas va tornar a intentar raonar-hi: "Podem tancar la frontera, senyor president, però no resoldrem res. La gent encara podrà demanar asil". Fins i tot el gendre de Trump, Jared Kushner, que havia teixit vincles amb responsables mexicans, va intervenir. "Només t'interessen els teus amics mexicans", li va respondre Trump. "N'estic fart. Ho vull fet demà al migdia".

L'inici del gir

Els assessors de Trump van marxar de la reunió amb una sensació gairebé de pànic. Les exportacions nord-americanes a través de la frontera amb Mèxic suposen uns 200 mil milions de dòlars anuals. Tancar-la provocaria estralls en el sector agrícola i automobilístic, entre molts d'altres. El senador Mitch McConnell, el líder republicà de Kentucky, va dir reaccionar alertant en una entrevista que tancar la frontera tindria "un impacte econòmic potencialment catastròfic sobre el nostre país".

Aquella nit, els consellers de la Casa Blanca van aconseguir convèncer el president perquè els concedís una pròrroga, però només per a una setmana. Era molt poc temps per fer-lo canviar d'opinió.

Van començar pressionant els seus homòlegs mexicans perquè detinguessin més migrants a la frontera. Kushner i altres membres de l'ala oest van inundar el president amb correus electrònics que demostraven que els mexicans ja havien començat a fer la feina.

Els consellers de la Casa Blanca van animar un grup d'empresaris, congressistes i senadors republicans, i funcionaris de la Cambra de Comerç, perquè advertissin Trump del cost que suposaria un tancament de fronteres.

Miller hi va veure una oportunitat. Creia que president havia de remodelar a fons el departament de Seguretat Nacional i desfer-se dels alts càrrecs que considerava que estaven frustrant els esforços per bloquejar els immigrants. Tot i que molts van ser designats per Trump, Miller li va dir que s'havien convertit en part del problema, per les seves constants al·lusions a les traves legals.

Nielsen, que sovint es va trobar dient a Trump per què no podia tenir el que volia, era un objectiu obvi. Quan el president va dir que el mur que vol erigir a la frontera havia de ser pintat de negre, ella el va advertir que la pintura costaria un milió de dòlars addicionals per milla. Quan va ordenar que accelerar la construcció del mur, el va advertir que necessitaven el permís dels propietaris. Trump va replicar que expropiessin els terrenys i que ja farien front a les demandes.

Quan Nielsen va intentar que Trump es concentrés en una altra cosa que no fos la frontera, el president es va mostrar impacient. Durant un 'briefing' sobre la necessitat d'una nova regulació legal pels drons, Trump la va interrompre. "Kirstjen, no em vas escoltar el primer cop, carinyo". "Dispara'ls. Abat-los del cel, O.K.?"

Copyright. The New York Times

Més continguts de