Almenys 35 morts en una allau humana a l'Iran a l'enterrament de Soleimani

Centenars de milers d'iranians es reuneixen a Kerman per acomiadar el comandant assassinat pels EUA

Almenys 35 persones han mort durant una allau humana en els actes d'enterrament d'aquest dimarts del comandant iranià Qasem Soleimani –assassinat pels Estats Units–, a la seva ciutat natal, Kerman, al sud-est de l'Iran. De moment, es desconeix el nombre total de víctimes mortals: els mitjans locals apunten que podria augmentar en les pròximes hores, i també calculen que hi ha gairebé 200 ferits.

L'alta participació en les manifestacions i en el funeral de Soleimani a la seva ciutat natal han acabat desencadenant la tragèdia. I és que centenars de milers d'iranians –milions segons els mitjans estatals– s'han reunit a Kerman  per acomiadar Soleimani, considerat un heroi per bona part dels ciutadans del país. El funeral ha d'acabar al cementiri de Kerman, on el general serà enterrat en una secció on ja descansen altres persones considerades màrtirs per la República Islàmica. 

Uns centenars de quilòmetres al nord, a Teheran, el Parlament ha aprovat per unanimitat una moció que considera que el Pentàgon i l'exèrcit dels Estats Units són institucions "terroristes". La moció, anomenada "dura venjança", arriba també com a represàlia per la mort de Soleimani i suposa una extensió a una llei prèviament ratificada en què ja es qualificava el comandament central dels Estats Units de força terrorista.

Durant la sessió parlamentària, el president de la cambra, Ali Larijani, ha llançat amenaces contra el president Donald Trump i el seu govern, i els diputats han donat per acabat l'acte amb el crit de "Mort als Estats Units". 

Teheran acomiada el "màrtir" Soleimani entre crits de "mort a Amèrica"

A les marxes per Kerman també s'ha sentit el clam de "Mort a Amèrica", acompanyat dels ja clàssics "Venjança", o també "Mort a Israel".  El comandant en cap de la Guàrdia Revolucionària iraniana, Hossein Salami, ha reiterat que Teheran es venjarà d'una manera "dura i decisiva" de l'assassinat de Soleimani.  En un discurs davant la multitud reunida a Kerman, ha augurat, també, que les forces nord-americanes "aviat" seran expulsades de la regió de l'Orient Mitjà.

Incertesa pel futur de les tropes estrangeres

Les notícies d'aquest dimarts arran de l'atac orquestrat per Donald Trump contra el comandant no s'acaben aquí. Una de les grans incògnites és si els Estats Units acabaran retirant les seves tropes militars de la regió, tal com va votar el Parlament iraquià i tal com han promès des de Teheran en diverses ocasions els últims dies.

Dilluns a última hora es va filtrar  una carta oficial en què  els EUA comunicaven al govern de Bagdad la retirada d'aquí poc de les seves tropes. Una hora després el Pentàgon va sortir a desmentir-la, tot i no negar-ne l'autenticitat.

Primer cop de l’Iran: adeu a l’acord nuclear

Sigui com sigui, aquest dimarts ha transcendit que Alemanya ha decidit replegar part de les seves tropes de l'Iraq i les ha estacionat, temporalment, a Jordània i a Kuwait. El govern alemany ha justificat aquesta maniobra per motius de seguretat davant l'augment de la tensió a la regió després de la matança de Washington. Segons el diari alemany Der Spiegel, dilluns a la nit 32 soldats van abandonar el campament militar que Berlín té al nord de Bagdad a bord d'un Airbus A400M i van aterrar poc després a Jordània. En total, Alemanya té 415 soldats a l'Iraq. Eslovàquia, per la seva banda, ha fet el mateix amb els set soldats que tenia en terres iraquianes. 

Tant les tropes alemanyes com les eslovaques formen part de la coalició internacional liderada pels Estats Units per lluitar, des del 2014, contra els jihadistes de l'Estat Islàmic al país.

El Congrés dels EUA votarà limitar els poders de Trump

A tot això, i davant les reiterades amenaces de Donald Trump de llançar atacs militars contra objectius de l'Iran "d'alt valor" per als iranians i per al seu patrimoni, la presidenta de la Cambra de Representants, la demòcrata Nancy Pelosi, portarà a votació una resolució per limitar els poders de guerra del president, gairebé il·limitats des de l'atemptat contra les Torres Bessones de l'11-S.

Trump amenaça amb crims de guerra contra Teheran: “Colpejarem ràpid i amb força”

Pelosi, que ha qualificat la matança de Soleimani de "provocadora i desproporcionada", ha mostrat la seva preocupació perquè, assegura, Trump va aprovar l'operació contra el general iranià sense notificar-la abans als líders dels dos partits al Congrés. I també, diu, sense respectar els poders de guerra que li atorga la Constitució. 

En aquest sentit, el senador demòcrata Chris Murphy, membre del Comitè d'Afers Exteriors de la cambra alta, ha subratllat: "Trump està anant cap a una guerra per decisió pròpia, una guerra provocada enterament per les seves accions. Una guerra que provocarà la mort de milers de nord-americans". I ha afegit que "el Congrés ha d'aturar-lo".