Dona i palestina, doble discriminació

Activistes de Ramallah i Jerusalem denuncien que les desigualtats de gènere s'accentuen als territoris ocupats

La Sama Fayez Aweidah (Jerusalem, 1959) recorda veure fotografies de dones palestines sense hijab, el vel islàmic. Eren imatges dels anys cinquanta i seixanta, un temps en el qual la seva mare fins i tot vestia amb samarretes de tirants. “Les dones vivien molt fàcilment”, diu amb un punt de nostàlgia, deixant clar que aquella realitat forma part del passat. I posa un exemple: “Fa unes nits vaig anar sola a veure una pel·lícula a Jerusalem. En sortir del cinema vaig adonar-me’n que tothom em mirava. Es preguntaven qui era i què feia sense hijab i caminant sola de nit. Aquesta és la situació que actualment es viu a la ciutat i a la major part de Palestina”.

Directora del Women’s Studies Centre a Jerusalem, la Sama va ser fa unes setmanes a Barcelona per explicar la situació de les dones a la seva societat. Un societat que “s’està tornant molt conservadora”, diu, i assegura que això té a veure amb la situació política amb Israel. “La discriminació de la dona a Palestina és resultat d’una barreja entre la nostra cultura i l’ocupació”.

L'ofec territorial, econòmic i social a PalestinaLa por als atacs dels colons, les ofensives de l’ exèrcit israelià o els 'checkpoints' –els punts de control militar repartits per tot Cisjordània– porten moltes famílies palestines, ja de per si prou tradicionals, a extremar les restriccions sobre les dones, que sovint s’han de quedar a casa, lluny de l’educació i el mercat laboral.

I això sense comptar les conseqüències directes de l’ocupació, tal com destaca la Hanan Abu Ghosh (Ramallah, 1963), directora del programa de salut per a dones dels Health Work Committees –grups organitzats que proporcionen serveis sanitaris a la població palestina–. L’activista, que va acompanyar la Sama en diverses xerrades a Barcelona, denuncia els nombrosos casos de dones que, privades per l’Estat d’Israel de la llibertat de moviment, donen a llum en 'checkpoints', amb el risc de perdre el fill o la pròpia vida i els diversos problemes psicològics que se’n deriven.

Lleis discriminatòries

L’ocupació israeliana, destaca la Hanan, també serveix d’excusa a les autoritats palestines per no modificar unes lleis que, molts cops emparades en la religió, són altament “discriminatòries” amb la dona. “Diuen que no és una prioritat perquè estem sota una ocupació”, assegura. Així, per exemple, la legislació palestina fixa que si un home casat demana el divorci, aquest es farà efectiu automàticament, mentre que si ho demana la dona –molts cops a causa d’un matrimoni infantil o després de patir violència sexual– haurà de demostrar davant d’un jutge que el seu marit l’està perjudicant.

La Sama es va trobar en aquesta situació fa uns anys. El jutge li va demanar “proves” del malestar del seu matrimoni i ella va aportar el testimoni de la seva millor amiga, l’única que estava al corrent de la situació. “No van acceptar les seves explicacions perquè era una dona i era cristiana”, es queixa l’activista, que afortunadament va poder divorciar-se quan la seva parella va va confessar que li estava fent “mal”.

De vegades, però, els homes reaccionen violentament. La Sama explica el cas d’una noia de Ramallah que, en el moment en què estava demanant el divorci, va ser assassinada pel seu marit davant del jutge. El pitjor és que la justícia no el va enviar a la presó, al·legant que es tractava d’un crim d’honor. El codi penal palestí no castiga els homes que maten dones després de trobar-les mantenint relacions sexuals fora del matrimoni o, simplement, si sospiten que ho han fet. Malgrat que el president palestí, Mahmud Abbas, va “congelar” recentment els articles del codi penal que legalitzaven els crims d’honor, la Sama assegura que els tribunals no els castiguen apel·lant a la independència judicial.

Organitzacions com el Women’s Studies Centre porten més de vint anys recollint informació sobre la situació de les dones a Palestina, treballant perquè prenguin consciència dels seus drets i lluitant per canviar les lleis que les ataquen. Aquest activisme, però, topa sovint amb resistències i atacs de grups fonamentalistes, sobretot quan es tracta de programes que tenen a veure amb la sexualitat. La Hanan assegura que una via per salvar aquests obstacles és implicar els líders religiosos en les campanyes per la igualtat de gènere. “Al final són ells els que tenen influència a la societat. No són progressistes i no seran feministes, però ens poden ajudar a guanyar visibilitat”, reflexiona.

La Sama, més escèptica, assenyala que l’estratègia no sempre funciona: “Moltes vegades, o acceptes el que ells diuen o no treballaran amb tu”. Això és el mateix que passa, afegeix, en les iniciatives que han provat d’ unir israelianes i palestines en la lluita pels drets de les dones. “No podem posar el límit entre gènere i política. Elles [les dones israelianes] no es consideren part d’una ocupació i tampoc ens veuen a nosaltres com a dones ocupades”.

De l’opressió al lideratge

La manca de drets i llibertats de les dones palestines contrasta amb el paper clau que moltes d’elles van tenir en la primera i segona intifada (1987 i 2000, respectivament) i el que encara ara tenen en la resistència contra l’ocupació israeliana. Moltes d’elles es carreguen famílies senceres a les espatlles davant la mort o detenció de marits o fills, i en moltes ocasions lideren els comitès de resistència. Un dels objectius d’organitzacions com la de la Sama és, precisament, empoderar les dones. “Moltes es converteixen en líders a la comunitat i viatgen pel món explicant la situació de la dona a Palestina”, afirma. Ella, de fet, n’és un bon exemple.

Més continguts de