10 morts a les manifestacions de l'Iran, segons la televisió pública

TeheranDeu persones han mort en les manifestacions contra la política econòmica del govern de l'Iran, segons ha informat aquest diumenge la televisió estatal. Les protestes han continuat des de dijous, malgrat les amenaces de la policia d'aplicar "la mà de ferro" contra els manifestants que desafien l'autoritat del president, Hassan Rouhani i el règim teocràtic dels aiatol·làs amb eslògans a favor de la celebració d'un referèndum com el que va aprovar l'arribada de la República Islàmica, el 1979. Fonts oficials afirmen que fins al moment s'han produït uns 300 arrestos a diverses ciutats de tot el país, mentre la policia intenta dispersar les protestes amb gasos lacrimògens i armes de foc.

El president ha parlat per primer cop des que dijous va arrencar la crisi i ha admès que com a "nació lliure" els iranians tenen "dret d'expressar la seva crítica i protesta" sempre que sigui de manera no violenta. Contràriament, però, les autoritats han ordenat bloquejar algunes de les aplicacions i xarxes socials –Instagram i Telegram, que han servit aquests dies per organitzar les convocatòries, on s'ha reclamat la fi del règim dels aiatol·làs.

Les autoritats iranianes han tornat a avisar sobre la il·legalitat de les mobilitzacions, les més grans des de la revolta popular del 2009 contra el frau electoral, i han avisat que els manifestants han sobrepassat els límits. Les protestes, no obstant això, han continuat en la quarta jornada de mobilitzacions.

En les primeres declaracions des que van començar les manifestacions, el president Hassan

Després de la mort d'aquestes dues persones i la difusió de les imatges en xarxes socials, el ministre de l'Interior iranià, Abodlreza Rahmani Fazlí, ha demanat respecte a l'ordre públic i ha elogiat la tolerància i contenció de la policia.

Les manifestacions són la mostra de l'augment de la insatisfacció social contra el govern de Hassan Rouhani, reescollit al maig, i considerat per molts un bri d'esperança per a l'obertura del règim teocràtic, ja que va prometre una llibertat d'expressió més gran. No obstant això, les autoritats han bloquejat temporalment algunes aplicacions, com Instagram i Telegram, per evitar la propagació d'eslògans i missatges contraris al govern.

De consignes polítiques contra la gestió econòmica del govern, els manifestants han passat a qüestionar el règim dels aiatol·làs i s'han arribat a sentir crits a favor del xa de Pèrsia, que va ser derrocat el 1979 per la Revolució Islàmica i que demostra el nivell de malestar sense precedent al país en trencar un dels tabús del règim.