Els EUA volen bloquejar els actius de la petroliera veneçolana

BarcelonaParaules i més paraules, i terminis i més terminis. L’anomenat Grup de Lima -format per tretze països llatinoamericans i el Canadà- es van reunir ahir d’urgència a Bogotà, la capital de Colòmbia, per buscar una sortida al trencaclosques veneçolà després del fracàs d’aquest cap de setmana de fer entrar l’ajuda humanitària al país sud-americà. La reunió va acabar, però, gairebé com va començar: sense cap solució i instant a una nova reunió per avui, però aquest cop del Consell de Seguretat de les Nacions Unides.

El vicepresident dels Estats Units, Mike Pence, que també va assistir a la trobada del Grup de Lima, va anunciar noves sancions al govern de Nicolás Maduro, malgrat que les imposades fins ara no han servit per fer trontollar el règim chavista. Així mateix, va assegurar que Donald Trump “dona 100% de suport” a Guaidó, però Guaidó no sembla tenir més asos a la màniga.

Ahir a Bogotà el considerat president interí de Veneçuela va tornar a fer un discurs triomfalista i va assegurar que “és moment de canviar la història” al país sud-americà, però no va aclarir com ho pensa fer després de la decepció del cap de setmana. La Unió Europea sí que va deixar clar, en canvi, que no dona suport a una intervenció militar a Veneçuela. També van descartar l’ús de les armes altres països com ara el Brasil, Mèxic, Guatemala, Costa Rica o l’Uruguai. Aquest últim també va alertar del gran risc d’una “guerra civil” a Veneçuela.

El vicepresident nord-americà va evitar ahir fer cap referència a la possibilitat d’una intervenció armada i va tornar a insistir en imposar noves sancions al govern de Maduro, aquest cop dirigides a la que era abans la seva gallina dels ous d’or: l’empresa estatal Petróleos de Venezuela (PDVSA), que cada vegada està més de capa caiguda. Pence va proposar als països del Grup de Lima “congelar els actius” de la petroliera veneçolana i entregar-los al govern de Guaidó.

Pence també va defensar restringir els visats a l’entorn de Nicolás Maduro i els seus funcionaris, i reconèixer Guaidó com a representant de Veneçuela al Banc Interamericà de Desenvolupament. Així mateix, va anunciar que el govern nord-americà destinarà 56 milions de dòlars addicionals per donar suport als “aliats de la regió” a mesura que ajudin el poble veneçolà. O sigui, que els EUA ajudaran els països que es posin al costat de Guaidó i de fer caure Maduro.

Per la seva banda, Guaidó va declarar ahir que el setge diplomàtic i la pressió contra Maduro tan sols està començant “per part d’una regió determinada i disposada a posar el seu esforç per recuperar valors fonamentals”, va destacar. La regió, però, sembla més determinada a recuperar la normalitat a les seves fronteres, és a dir, a posar fre al constant flux de veneçolans que abandonen el seu país per la impossibilitat de sobreviure-hi. Fins a 3,4milions de persones han marxat de Veneçuela en els últims anys, la majoria dels quals (2,7 milions) s’han establert en altres països de l’Amèrica Llatina, segons dades fetes públiques divendres passat per l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) i l’Organització Internacional per les Migracions (OIM).

D’altra banda, ahir des de Veneçuela el considerat número dos del chavisme, Diosdado Cabello, que és president de l’Assemblea Nacional Constituent -és a dir, del Parlament paral·lel que Maduro va constituir teòricament per reformar la carta magna-, va descartar el suport de l’exèrcit veneçolà a Guaidó i va minimitzar les desercions registrades durant el cap de setmana a favor del considerat president interí. “Les nostres forces armades tenen uns 280.000 homes i dones, i se’n van endur dotze. Van bé, que continuïn avançant, que van bé”, va afirmar el mandatari referint-se al suposat nombre de desercions registrades i burlant-se de Guaidó.