GUERRA AL IEMEN

Els EUA preparen la resposta a l’atac a les refineries

L’Aràbia Saudita assegura que l’armament utilitzat és iranià i Trump valora diferents opcions

Mentre el món analitzava amb cautela l’autoria de l’atac contra dues instal·lacions petrolieres de l’Aràbia Saudita de dissabte, diversos alts càrrecs de l’administració nord-americana, com el secretari d’Estat, Mike Pompeo, i el secretari de Defensa, Mark Esper, van insistir a responsabilitzar l’Iran. Després d’assegurar diumenge que els Estats Units està “carregat i a punt” per respondre al responsable, Donald Trump va afirmar al Despatx Oval davant la premsa que “no sorprendrà ningú veure qui ho ha fet”, però no va arribar a acusar directament Teheran. En resposta a una pregunta sobre la possibilitat d’una acció militar, el president nord-americà va fer equilibris entre el desig d’evitar una confrontació amb l’Iran i l’amenaça de respondre al bombardeig del cap de setmana amb un altre bombardeig “molt més gran” per part dels EUA. Aràbia Saudita es va limitar a assenyalar que l’armament utilitzat és iranià i que, contra el que asseguren els rebels houthis, l’atac no es va llançar des del territori que controlen al Iemen. La investigació, doncs, continua oberta.

Segons el Wall Street Journal, la intel·ligència nord-americana rebutja la versió houthi i ja ha conclòs que l’atac es va produir des de la república islàmica. Els Estats Units van fer públiques diverses imatges via satèl·lit que mostren l’abast dels danys, però no han ofert proves concloents, com tampoc les van oferir al juny després de l’atac contra dos petroliers en aigües del golf d’Oman, acció de la qual també responsabilitzaven l’Iran.

Washington dedueix que, per l’orientació dels impactes en tots dos complexos, les armes utilitzades -s’analitza també el possible ús de míssils de creuer- no van arribar des del sud, d’on haurien sortit en cas d’haver sigut obra dels rebels. Mentrestant, un dels portaveus del grup iemenita va amenaçar ahir amb més atacs similars contra el règim saudita i va advertir que seran “més dolorosos”.

Segons un informe de l’ONU, l’Iran fa temps que subministra armes als houthis i, recentment, hauria posat a la seva disposició drons i míssils capaços de recórrer els més de mil quilòmetres que separen la regió iemenita controlada pels rebels de les refineries. L’enviat de l’ONU al Iemen, Martin Griffiths, es va mostrar ahir preocupat perquè el “Iemen sembla que s’allunya, encara més, de la pau que tothom busca”, i va alertar del risc que esclati un conflicte regional “francament aterridor”. Griffiths va demanar a les parts tornar a la taula de negociació per resoldre un conflicte salvatge que ha causat més de 100.000 morts al Iemen en menys de cinc anys.

Represàlies de Trump

No és cap secret que Trump ja sospesa dur a terme represàlies directes contra l’Iran. De fet, el president americà va deixar entreveure que podria llançar una resposta un cop la informació estigui verificada. Aquest clima d’amenaça no és el primer cop que es viu. Al juny, després de l’abatiment per part de Teheran d’un dron nord-americà, Trump va fer marxa enrere en l’últim moment a un atac selectiu contra la república islàmica. Potser per això, alguns actors internacionals van demanar ahir que es mantingui la calma. El ministre rus d’Exteriors, Serguei Lavrov, va mostrar la seva “profunda preocupació”, però va qualificar de “contraproduent” que els EUA “treguin conclusions precipitades”. Qualsevol atac de represàlia seria considerat “inacceptable” per Moscou. Per la seva banda, Hua Chunying, portaveu del ministeri d’Afers Exteriors xinès, va explicar que “davant l’absència d’una investigació i de resultats concloents” creia que era “irresponsable” determinar qui n’havia d’assumir la responsabilitat.

Quan falta una setmana per a l’Assemblea General de l’ONU, a Nova York, les opcions d’una reunió entre Trump i el líder iranià, Hassan Rouhani, es refreden. Des de Teheran neguen fins i tot aquesta possibilitat, i insisteixen que només es produirà la trobada en el cas que els EUA anul·lin les sancions que van aplicar a l’Iran de forma progressiva després de la seva sortida de l’acord nuclear, el maig del 2018. Segons el Washington Post, Trump va valorar eliminar algunes d’aquestes sancions per facilitar un cara a cara amb Rouhani. Per això, i sempre segons aquest diari, John Bolton va presentar la dimissió com a assessor de Seguretat Nacional de la Casa Blanca la setmana passada. Ara, aquesta opció sembla més difícil.

Més continguts de