Els EUA i els talibans arriben a un principi d'acord a l'Afganistan

Els insurgents es comprometen a una treva a canvi de la retirada de les tropes nord-americanes

MUJIB MASHAL / THE NEW YORK TIMES

El govern nord-americà i els talibans han arribat a un principi d’acord en què els insurgents s’haurien compromès a garantir que els terroristes no s’instal·laran en territori afganès i que podria conduir a una retirada completa de les tropes dels EUA del país si es concreten altres concessions dels talibans, segons va informar el principal negociador nord-americà al país. L’enviat dels EUA, Zalmay Khalilzad, va explicar que les concessions han d’incloure un alto el foc i un diàleg directe dels talibans amb el govern afganès, dos temes als quals els insurgents s’han oposat obstinadament en el passat.

Thomas Ruttig: “L’única solució per posar fi a la guerra és parlar amb els talibans”

“Tenim un esborrany del marc que s’ha de concretar bé abans que es converteixi en un acord -va dir l’enviat nord-americà en una entrevista a Kabul-. Els talibans s’han compromès, per a satisfacció nostra, a fer el que sigui necessari per evitar que l’Afganistan es converteixi en una plataforma per als grups terroristes internacionals”. “Tenim confiança i els hem dit que ara cal donar cos a l’acord i treballar en els detalls”, va assegurar Khalilzad.

Després de nou anys sense cap esforç per negociar un acord de pau amb els talibans, el projecte -encara preliminar-és el primer gran pas tangible cap a la fi d’una guerra de dues dècades que ha causat desenes de milers de vides i que ha canviat profundament la política exterior nord-americana.

Un alt funcionari nord-americà, que va parlar sota condició d’anonimat, diu que la delegació dels talibans que ha negociat amb els EUA els ha demanat temps per consultar amb els seus líders les demandes d’un alto el foc i de converses directes amb el govern afganès. L’oficial va descriure tots aquests temes com a “interconnectats” dins d’un “paquet d’acord” que va comparar amb una nina russa. El relat del funcionari concorda amb detalls que havien filtrat oficials talibans i occidentals en els últims dies.

Un Hitler a l’Afganistan

Un representant talibà coneixedor de les negociacions va confirmar que hi ha un esborrany d’acord sobre la retirada de tropes estrangeres i amb el compromís dels talibans que el sòl afganès no s’utilitzarà contra altres. Va explicar que ara “grups de treball” han de polir els detalls del calendari de la retirada.

Però, com a senyal que les condicions que els nord-americans han posat per tancar l’acord poden ser difícils d’assolir, el representant talibà diu que no creu que el pacte estigui condicionat a un alto el foc o a converses entre els talibans i el govern afganès. I es va negar a dir quina era la posició dels talibans en aquests dos últims punts.

La paciència de Trump, a prova

Diplomàtics de Kabul asseguren també que l’enviat dels EUA va admetre que les condicions que imposen als talibans per tancar l’acord poden resultar difícils d’acceptar. Khalilzad els va dir que encara està buscant fórmules, inclosa l’assistència de països regionals, per convèncer els talibans de trobar-se amb el govern afganès i acceptar un alto el foc. Segons un diplomàtic, Khalilzad havia suggerit la idea de “congelar” l’acord i esperar que els talibans accedeixin a aquestes condicions per tancar-lo. Però també va admetre que això podria posar a prova la poca paciència del president Donald Trump, que des de l’inici del seu mandat insisteix en reclamar una sortida de les tropes nord-americanes de l’Afganistan, en contra de tots els seus assessors militars.

El martiri de les afganeses: la prova de la virginitat

Khalilzad va tornar a l’Afganistan diumenge per informar el govern de Kabul després de sis dies de converses amb una delegació dels talibans a Doha (Qatar). En un discurs adreçat a la nació després d’haver estat informat per Khalilzad, el president Aixraf Ghani va expressar la seva preocupació per la possibilitat que es precipiti un acord de pau. Va destacar acords anteriors que van acabar en vessaments de sang, per exemple quan l’URSS es va retirar del país, a finals dels anys 80. Malgrat la promesa d’un acord de pau que es va fer en aquell moment, l’Afganistan va entrar en una situació d’anarquia i anys més tard el president afganès que havia estat l’encarregat d’aquella transició, Najibul·lah, va ser penjat d’un pal en una rotonda de trànsit.

“Volem la pau, la volem aviat, però la volem amb prudència”, va dir Ghani. “La prudència és important perquè no tornem a repetir els errors del passat”.

“Què hem de fer perquè els europeus ens vegin com a humans?”

Hi ha preocupació entre els alts funcionaris afganesos pel fet que el govern afganès hagi quedat al marge de les converses. Funcionaris pròxims a Ghani diuen que està particularment preocupat perquè els EUA negociïn acords importants sense ells que incloguin algun govern provisional fora de les eleccions. Ghani insisteix aquests temes només s’han de tractar en converses directes entre el govern afganès i els talibans.

Més continguts de