REGNE UNIT
Internacional 16/05/2018

Edimburg posa rumb de col·lisió contra Londres

El Parlament escocès rebutja la llei del Brexit i obre una crisi constitucional amb el govern britànic

Quim Aranda
3 min
Theresa May I Nicola Sturgeon en una trobada a Londres l’any passat.

LondresEl Parlament escocès va rebutjar ahir majoritàriament (93 vots contra 30) acceptar la llei del Brexit -tècnicament, donar-hi el consentiment- que proposa el govern britànic i que abans de finals de juny haurà de ser sancionada definitivament -o vetada totalment o parcialment- per la Cambra dels Comuns. La negativa a la llei de retirada de la Unió Europea (UE) ha estat impulsada pels independentistes del Partit Nacional Escocès (SNP) i compartida pels laboristes, verds i liberaldemòcrates.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

La resolució del Parlament de Holyrood no és vinculant i el govern britànic podria arribar a ignorar-la. Si ho fes, però, per primer cop des de la devolució de poders del 1997, Londres forçaria la imposició d’una llei a la qual la cambra de la home nation afectada -en aquest cas l’escocesa- no hauria donat el vistiplau.

D’aquesta manera, envairia competències transferides en exclusiva, i es desfermaria així la possibilitat d’interposar una demanda legal d’Edimburg davant del Tribunal Suprem del Regne Unit.

Igualment, la imposició de lleis directes des de Londres podria tenir una repercussió política òbvia: que es revifi la idea d’un segon referèndum d’independència, del qual, a hores d’ara, no es té cap notícia -ni cap desig de l’independentisme de dur-lo a la pràctica-, tot i que el març de l’any passat el Parlament escocès va donar formalment llum verda al govern de Nicola Sturgeon per demanar-lo.

Vint-i-quatre poders de tornada

La clau de volta de l’enfrontament actual és el destí futur dels 24 poders que, un cop materialitzada la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, han de tornar a Londres. Com ja s’ha apuntat, es tracta de competències en matèries transferides: ajudes estatals a la indústria, normativa sobre cultius modificats genèticament, quotes de pesca i subsidis a l’agricultura, entre d’altres.

Londres se’ls vol quedar argumentant que permetre a la cambra escocesa legislar en aquests camps implica el trencament del mercat únic intern del Regne Unit. Per intentar apaivagar les demandes escoceses, el govern de la primera ministra, Theresa May, va prometre al de Sturgeon que es consultaria sempre Edimburg quan es volgués intervenir sobre aquestes matèries. Una promesa que no ha sigut suficient per a la líder independentista.

Amb tot, la resolució de rebuig d’ahir va incloure una esmena dels laboristes en què demana als dos governs que negociïn fins al final per evitar la disputa als tribunals. Gairebé una pretensió utòpica.

Per curar-se en salut davant del que ja fa mesos semblava un inevitable conflicte, el govern britànic va presentar a finals de març un recurs davant del Tribunal Suprem perquè declarés invàlida la llei escocesa del Brexit, aprovada aleshores. El text permetia a l’executiu d’Edimburg atorgar-se els poders retornats de Brussel·les en cas que no hi hagués acord amb Londres sobre com gestionar-los en sortir de la Unió. Londres, però, sosté que Escòcia no pot legislar sobre el Brexit.

El front escocès no és l’únic que May no pot resoldre. La qüestió de la frontera irlandesa i què fer amb la unió duanera genera conflicte dins del seu mateix partit, dividit entre formar part de l’actual unió, crear-ne una ad hoc o no integrar-se en cap.

Ahir el ministre per al Brexit, David Davis, va anunciar un pla en aquest sentit que el govern britànic publicarà abans de la cimera europea de finals de juny, quan Londres hauria d’haver resolt totalment el dilema. El temps per a May s’esgota.

stats