Elisabeth Warren i Kamala Harris es llueixen en el ring demòcrata

L’exvicepresident Joe Biden, favorit a les enquestes, surt tocat a causa de diverses acusacions de racisme

Dues nits, dues dones, dues ànimes. Fins al juliol del 2020 no se sabrà qui anirà al cos a cos contra Donald Trump en les pròximes eleccions presidencials dels Estats Units. Però el primer debat demòcrata, celebrat a Miami i dividit en dues sessions per donar espai a l’allau de candidats, va servir per encimbellar dues dones, Elizabeth Warren i Kamala Harris, i evidenciar que el partit es debat entre el gir cap a l’esquerra més radical -pròxima a la socialdemocràcia europea- i la moderació amb matisos reformistes -l’aposta de l’establishment -. Els segons tenen por que l’esquerra els allunyi de l’electorat moderat en un país en què la paraula socialisme es confon amb comunisme. Els primers encarnen el sentiment de les bases demòcrates més activistes, que reclamen una esmena a la totalitat. El desig de fer fora Trump uneix totes les sensibilitats.

Trump va ser, de fet, el gran absent de la primera nit, en la qual la senadora Elizabeth Warren era cap de cartell. En la segona, però, el seu nom va ser pràcticament la primera paraula que va pronunciar l’exvicepresident Joe Biden, que va arribar a Miami com a clar favorit entre els votants demòcrates. El segon d’Obama sembla que ja tenia assumit que seria l’encarregat d’arribar a la final i veure’s les cares amb el president, però, atesa la situació, no serà tan fàcil. No només va quedar relegat en el debat de les idees -on va donar la impressió que es limitava a estirar el xiclet de la nostàlgia de Barack Obama-, sinó que va quedar en evidència que als seus 76 anys i amb una carrera política de gairebé mig segle, el passat pesa i sempre torna. La punyalada a propòsit de la seva edat del desconegut congressista Eric Swalwell -“passa ja el testimoni”, li va dir-, va quedar en mera anècdota davant l’atac protagonitzat per la senadora californiana Kamala Harris.

Aquest va ser el moment més intens de les dues nits, el vídeo que més es va repetir després en televisions i xarxes socials. Harris, de 54 anys i segona afroamericana escollida al Senat, es va dirigir així a Biden: “No crec que siguis racista”. La frase anticipava un sonor “però”. La intervenció de Harris va capturar tant l’atenció que va aconseguir fins i tot que els moderadors ignoressin per una vegada les estrictes normes pel que fa als temps d’intervenció. I, després del “però”, Harris es va llançar contra Joe Biden en termes personals, fent referència a unes recents declaracions en què presumia de les seves relacions cordials en el passat amb legisladors segregacionistes, per a Biden, un exemple de civisme que contrasta amb els temps d’extrema animadversió actual. “Va ser dolorós sentir-lo”, li va retreure Harris, per després atacar-lo per la seva oposició als anys 70 al Büsing, un programa de discriminació positiva que buscava acabar amb la segregació a les escoles. Ella, Kamala Harris, va ser una de les beneficiàries d’aquell sistema d’integració.

El rol del sistema sanitari

Després d’aquest episodi, Joe Biden va quedar visiblement tocat. Va intentar defensar-se amb el relat de les seves accions fetes a favor dels drets civils -és, de fet, el favorit entre els votants afroamericans- i acusant la senadora Harris de caracteritzar la seva posició en aquell capítol de la història de forma incorrecta. Harris, però, es va apuntar un punt, tot i que de ben segur que els retrets sobre el seu passat també li poden passar factura en pròxims debats. De fet, hi ha material de sobres del seu temps com a fiscal general de Califòrnia, inclosos casos de condemnes injustes, en què va lluitar per mantenir les sentències condemnatòries tot i que es va denunciar l’existència de manipulacions durant el procés judicial i evidències en sentit contrari.

La nit anterior, la senadora per Massachusetts Elizabeth Warren, de 70 anys, l’ideari de la qual s’associa amb el socialisme de Bernie Sanders, es va consolidar com a alternativa. Tots dos proposen una reforma integral del sistema sanitari per convertir-lo en exclusivament públic. També coincideixen en la seva denúncia d’un capitalisme que agreuja les diferències entre l’1% més ric i el 99% restant. En paraules de Warren, “quan tens una economia que funciona de forma genial per als que tenen diners però no per als altres, això es diu corrupció, simplement”. Tots dos es presenten com a polítics amb el “coratge” per enfrontar-se a les grans corporacions i les asseguradores de salut. On Sanders, de 77 anys, es mostra poc empàtic i reiteratiu en el discurs, Warren brilla per contrast i recursos. El debat sobre la reforma sanitària serà un dels eixos centrals de la campanya demòcrata i el terreny on millor es fa visible l’esperit radical o mainstream dels candidats.