Erdogan i Putin debaten el futur de Síria després de la retirada dels EUA

BarcelonaDesprés que Donald Trump anunciés la retirada d’almenys 2.000 soldats nord-americans de Síria, el president turc, Recep Tayyp Erdogan, i el seu homòleg rus, Vladímir Putin, s'han reunit aquest dimecres per discutir sobre el futur de Síria, amb l'interés especial de Turquia per frenar l'avançament de les Unitats de Protecció Popular (YPG, en les seves sigles en kurd), fins ara aliades dels EUA.

Els presidents s'han reunit al Kremlin de Moscou. Erdogan ha assegurat que la setmana passada va mantenir una conversa per telèfon amb el president Donald Trump en què "van acordar una zona de seguretat de 32 quilòmetres al llarg de la frontera entre Turquia i Síria", segons ha explicat el president.

Putin, per la seva banda, ha anunciat després de la reunió que Rússia vol "iniciar una roda de converses amb el govern sirià i els kurds". I ha afegit que "la retirada de les tropes dels Estats Units del nord-est de Síria són una gran notícia i avançament".

La controvertida decisió de Donald Trump ha donat més força a altres actors internacionals perquè puguin decidir sobre el futur de Síria. Ja ho ha deixat entreveure el mateix Putin després de la reunió amb Erdogan ha reclamat celebrar una cimera amb els governs de Síria, Turquia i l'Iran.

Mentrestant, però, Ankara ha fet efectius els seus avisos imminents d'atacar els enclavaments terrestres i les ciutats controlades per les milícies kurdsirianes, YPG. Tot i que els Estats Units han demanat a Erdogan i diverses vegades que no s’ataquessin els seus aliats, als quals Turquia qualifica de terroristes pels seus vincles amb la guerrilla kurdoturca PKK.

Turquia no ha fet cas als advertiments nord-americans i ha bombardejat les milícies de la YPG a la regió nord de Síria a Afrin. Durant els últims dies hi ha hagut diversos atacs bomba a Afrin. Una vintena de milicians kurds han mort durant l'atac turc que recorda al mateix que les tropes turques van iniciar just fa un any, sobre la ciutat d'Afrin, i va deixar almenys 300 civils morts i milers de desplaçats. L'ofensiva anomenada Branca d'Olivera es va allargar dos mesos i va afectar directament la població civil.