Publicitat
Publicitat

RELACIONS BILATERALS

Erdogan, el primer president turc que visita Grècia en 65 anys

Reclama modificar la línia fronterera entre els dos països

Feia 65 anys que un president turc no trepitjava territori grec. Ahir Recep Tayyip Erdogan va fer història en viatjar a Atenes, però va estalviar-se les paraules de cortesia per entrar directament a l’espinosa qüestió sobre les fronteres de la Turquia moderna. L’arrencada de la primera visita oficial d’un mandatari turc a Atenes des del 1952 ja donava pistes que s’està lluny de poder aplicar la teràpia del temps per destensar la crispació històrica entre els dos veïns.

Erdogan va aterrar en una Atenes totalment blindada per unes mesures de seguretat sense precedents, i va fer d’Erdogan: va causar la més que visible incomoditat dels seus amfitrions, que van haver d’aguantar com l’il·lustre convidat els renyava públicament. La televisió estatal va retransmetre els discursos de benvinguda.

En l’agenda oficial, la primera trobada d’Erdogan va ser amb el seu homòleg grec, Prokopis Pavlópulos, a qui va recalcar la necessitat d’“actualitzar” el Tractat de Lausana del 1923, que va dibuixar l’actual perfil de Turquia. Amb l’acord, tots dos països es van intercanviar dos milions de persones, la majoria de les quals van perdre els drets i van ser tractades com a refugiats.

“De fet, tots els acords del món s’han d’actualitzar amb el pas del temps”, va apuntar Erdogan, que en declaracions a una cadena privada va assenyalar que també Grècia se’n veuria “beneficiada”. En aquest punt, el president turc va evitar referir-se a les petites illes deshabitades del mar Egeu que tots dos estats reclamen i que es van cedir a Grècia després de la Segona Guerra Mundial. El descobriment de reserves d’hidrocarburs a l’àrea ha revifat les tensions i totes dues bandes s’han recriminat violacions de l’espai aeri. No obstant això, el líder turc sí que va insistir en el dret de poder tractar de “turca” la minoria musulmana d’origen otomà que viu a la regió grega de Tràcia Occidental i que tant el tractat de les fronteres com el Tribunal Europeu de Drets Humans li reconeixen.

Minoria turca

Avui Erdogan farà un forat a l’agenda per trobar-se amb part d’aquesta comunitat, que el govern grec reconeix només com a grup religiós però no pas ètnic. Tampoc Atenes atorga a aquesta minoria la capacitat de poder triar el seu muftí, una mena de jutge de qüestions islàmiques, com reclama Erdogan que faci. De moment, és l’executiu grec el que nomena aquesta autoritat de gran rellevància dins de la comunitat.

Prokopis Pavlópulos va ser clar sobre les peticions d’Erdogan: el Tractat de Lausana no és negociable ni tampoc necessita “canvis o revisió”, va respondre. En la mateixa línia va parlar el primer ministre grec, Alexis Tsipras, que va indicar que la política bilateral s’ha de fer a partir del text del 1923 però sense reformar-lo per no afegir més tensió a la regió. Posteriorment, el portaveu governamental grec va posar veu a la incomoditat generada per les exigències turques afirmant que les paraules d’Erdogan “plantegen preocupacions i preguntes”. Amb tot, i com ja havien assenyalat en les hores prèvies a l’aterratge del líder turc, les autoritats gregues van mostrar-se confiades que, malgrat l’inici brusc, la visita podria reconduir-se i servir per “bastir ponts, no per aixecar parets”. També des d’Ankara s’assegura que hi ha bona voluntat perquè a partir d’ara es reformulin les relacions bilaterals, difícils des de fa segles i que en els últims anys s’han enrocat encara més.

Grècia i Turquia, veïns del Mediterrani, amb llaços històrics conflictius i socis de l’OTAN, tenen sense resoldre diversos punts. Xipre és un dels esculls perpetus per a la reconciliació greco-turca. L’últim episodi de l’actual crisi es va originar el juliol del 1974, quan el govern d’Atenes va fer un cop d’estat contra el president xipriota, que governava una illa amb el poder compartit d’acord amb la Constitució. Els turcs van respondre a la sublevació amb l’ocupació d’una tercera part del territori d’aquesta illa del Mediterrani. La comunitat internacional i l’ONU han sigut incapaces que grecs i turcs arribin a un acord i les negociacions estan en un punt mort. També en aquest punt hi ha acusacions mútues en l’atribució de responsabilitats.

Un altre greuge -que causa enorme indignació a Turquia- deriva del fet que Atenes acollís els vuit oficials turcs que van exiliar-se a Grècia la nit del cop d’estat fallit del 15 de juliol del 2016, i que el Tribunal Suprem grec rebutgés extradir-los. A més, Grècia acull opositors i kurds.

Més continguts de