Eritrea obre ambaixada a Addis Abeba en un gest per aprofundir la pau

Sense guerra, Etiòpia guanya un port i el país veí poder sortir de l'aïllament internacional

El president eritreu Isaias Afwerki mirant somrient el seu homòleg etíop Abiy Ahmed, a l'ambaixada eritrea d'Addis Abeba / TIKSA NEGERI / REUTERS

La nova etapa que recentment han començat Eritrea i Etiòpia ha viscut aquest dilluns un nou episodi amb la reobertura de l'ambaixada eritrea a Addis Abeba, tancada 20 anys enrere per la guerra entre les dues nacions i que en dues dècades ha costat la vida a més de 70.000 persones. Amb la inauguració el president eritreu Isaias Afewerki ha posat fi a la seva visita, també històrica, de tres dies a la capital etíop, perquè cap líder eritreu trepitjava el territori veí des del 1996.

Isaias i el primer ministre etíop, Abiy Ahmed, van signar la setmana passada a la capital eritrea, Asmara, "la fi de l'estat de guerra" en una declaració que assumeix les fronteres marcades en l'Acord d'Alger del 2000, que mai va complir el govern d'Addis Abeba. La guerra ha servit durant aquests anys al govern eritreu per blindar el país fins a aïllar-lo internacionalment i forçar la ciutadania a viure en un país considerat com una enorme presó a cel obert, amb abusos i violacions dels drets humans que ha convertit Eritrea en un dels orígens dels migrants en cerca d'asil a Europa i altres estats africans.

El pas dels dos països veïns ha comportat l'elogi generalitzat de la comunitat internacional i alguns observadors etíops han arribat a comparar la pau anunciada amb la caiguda del Mur de Berlín el 1989.

L'autoritari líder eritreu, que va arribar a Etiòpia dissabte passat per retornar a Abiy la visita que va fer a Asmara dies abans, va reobrir l'ambaixada en una cerimònia en la qual una banda de música militar va interpretar l'himne nacional eritreu. "Gairebé dues dècades després, Eritrea reobre l'ambaixada a Addis Abeba en presència dels dos líders", ha anunciat el cap de gabinet d'Abiy, Fitsum Arega, al seu compte de la xarxa social Twitter. 

Per la seva banda, el ministre d'Informació eritreu, Yamene G. Meskel, ha qualificat també a Twitter la reobertura de la legació d'una altra "fita en els llaços forts i especials de pau i amistat que els dos països estan cultivant amb franquesa en aquests temps crucials".

"No permetrem que ningú alteri el nostre amor", ha afirmat el president eritreu. "Després d'haver derrotat els esforços per propagar l'odi i la venjança, estem disposats a cooperar per la pau, el desenvolupament i altres fronts. I avançarem junts", ha dit Isaias.

Per la seva banda, Abiy ha assenyalat que "la pau i la reconciliació etíop i eritrea seran com una lliçó per a tots", i ha afegit que representen "un exemple per als pobles de l'Àfrica i més enllà".

Reobertura de comunicacions

El restabliment de les seus diplomàtiques als dos països va ser un dels aspectes més destacats de l'acord que posava fi a "l'estat de guerra" entre les dues nacions. El pacte també va donar com a fruits el restabliment de les connexions telefòniques, la reobertura de línies aèries directes entre els dos països i el comerç bilateral.

L'acord ofereix a Etiòpia, una nació amb 100 milions d'habitants i l'economia més gran de l'Àfrica de l'Est, la valuosa oportunitat comercial d'accedir als ports del país veí, després de perdre la seva sortida al mar amb motiu de la independència d'Eritrea, a través d'un referèndum el 1993.

Així mateix, la normalització de la relació bilateral aporta a Eritrea, considerada pel seu hermetisme la "Corea del Nord de l'Àfrica", la possibilitat d'acabar amb dècades de relatiu aïllament internacional.

Eritrea es va independitzar d'Etiòpia el 1993, però les disputes frontereres van portar els dos països a una guerra entre 1998 i 2000 que va causar desenes de milers de morts de totes dues parts, i que va acabar amb l'Acord d'Alger signat el 12 de desembre del 2000.

Més continguts de