OBSERVATORI D’EUROPA

Errors semàntics i claudicacions populistes

Les paraules determinen un marc mental. Res és gratuït. Vincular immigració i seguretat i barrejar-ho sota el títol de “Protecció de l’estil de vida europeu” retrata una manera concreta de pensar, de relacionar suposades amenaces i prioritats. Quin és l’estil de vida europeu? Què el determina? Qui l’amenaça realment? La polèmica cartera del futur comissari grec, Margaritis Schinas, és molt més que un error de nomenclatura de la nova presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. És el primer avís de la gran feblesa que arrossegarà el nou executiu comunitari: la supeditació a la retòrica i el suport polític de la dreta populista.

Per això retocar els títols d’alguns comissaris no solucionarà el problema. La mateixa configuració de les carteres i les seves adjudicacions ja determinen els nous marcs polítics d’una Comissió que tindrà al davant l’Eurocambra i el Consell de la UE més fragmentats de la història.

Von der Leyen va aconseguir que el Parlament Europeu la confirmés en el càrrec amb una majoria de vots tan petita que es podia comptar amb els dits de les dues mans, i amb el llast de saber que alguns d’aquests suports van venir directament dels escons euroescèptics o de la dreta radical. Però les grans majories parlamentàries no es podran construir només mirant cap a la dreta. Ni des de la prioritat de complaure uns estats membres que s’han tornat a quedar amb tot el poder dels nomenaments institucionals a Brussel·les, sense respectar cap dels noms que es van presentar a les eleccions europees.

En aquest joc d’equilibris constants que determina la política europea, Von der Leyen ha intentat, equivocadament, complaure tothom: populisme antiimmigrant per satisfer els governs del centre i l’est d’Europa (Viktor Orbán sempre parla dels valors hongaresos amenaçats per la migració); una cartera que inclou la idea de ciutadania per agradar a Emmanuel Macron; rigor pressupostari en la línia tradicional de Berlín, i una mà estesa al nou govern italià. Tres vicepresidents (Timmermans, Vestager i Dombrovskis) destaquen per sobre de la resta de comissaris, al capdamunt d’un equip concebut de manera cada cop més piramidal, i que representen les tres grans famílies parlamentàries: conservadors, socialdemòcrates i liberals.

Un antic ministre de Justícia d’Orbán, László Trócsányi -l’home que va defensar les lleis de persecució de les ONG que ajudaven els migrants i que va ser clau en les limitacions imposades al poder judicial hongarès-, és l’escollit com a comissari d’Ampliació i Veïnatge. Precisament ara que hi ha seriosos dubtes que una Hongria en plena involució democràtica, amb els seus atacs a la separació de poders i a l’estat de dret, pogués passar avui el filtre per esdevenir membre de la UE.

L’equip Von der Leyen encara ha d’explicar-se davant una Eurocambra que no serà complaent, especialment amb alguns dels seus comissaris. La prioritat de la nova presidenta de la Comissió és recuperar l’estabilitat. Però sense una idea concreta d’Europa, de les reformes que calen i de com restablir la confiança de la ciutadania en la Unió, més enllà dels equilibris polítics entre governs, no hi haurà renovació possible.

El problema no és semàntic. Els noms són un error i descriuen unes connexions polítiques equivocades, però la veritable preocupació és que la semàntica descriu el pensament que hi ha en alguns despatxos del gran edifici del Berlaymont, la seu de la Comissió.

Més continguts de